tag:blogger.com,1999:blog-41024758018332938692024-03-13T19:13:35.956-07:00ELS CALAIXOSPàgina editada per Pep Vílchez CarrerasLo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comBlogger92125tag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-9003535989144064122023-12-20T05:14:00.000-08:002023-12-24T10:17:08.678-08:00<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnpnqWv8z33Az_qHHXDohX9HtKWD9Nr4SOwHSgUlzZA8NTVFnOH-aqEWG3FDdjLAKuWTaRF7L6wZ9GTJndTkOA0PztBcZ1JzW1IhOwzzpC9j8xBfdMXK3-LuJbhzubpVh2hdOgV-U1064QUYvZ56N6ALDmng1BhKi7yfLj6y-foHwon4bJSwrE_9ccGAF/s454/proc1001.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="454" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEnpnqWv8z33Az_qHHXDohX9HtKWD9Nr4SOwHSgUlzZA8NTVFnOH-aqEWG3FDdjLAKuWTaRF7L6wZ9GTJndTkOA0PztBcZ1JzW1IhOwzzpC9j8xBfdMXK3-LuJbhzubpVh2hdOgV-U1064QUYvZ56N6ALDmng1BhKi7yfLj6y-foHwon4bJSwrE_9ccGAF/s16000/proc1001.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><h1 style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><b>REPERCUSSIONS DEL PROCÉS 1001 </b><b>A MALLORCA</b></span></h1><div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El
24 de juny de 1972 s'havia de reunir al convent dels Oblats de Pozuelo de
Alarcón els representants de diverses zones territorials de les Comissions
Obreres. Un setge policial va arrestar bona part dels assistents. Cap
representant de les Illes Balears va assistir a l'esdeveniment. Entre els
dirigents de CCOO que no van ser capturats hi havia la delegació catalana. Per
als detinguts es van sol·licitar penes que arribaven a 20 anys de presó.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">A
Mallorca, els anys previs al 1972, l'activitat de les Comissions Obreres es
reduïa a una militància obrera majoritàriament vinculada al PCE la qual va
desenvolupar una combativa i valenta activitat clandestina a favor dels
interessos i drets dels treballadors i per les llibertats democràtiques, sense
comptar amb contacte orgànic extern des de la península. Entre aquests
militants obrers van destacar els germans Marcos i José Peralta, Enrique i Juan
Acosta, Rafael Azorín, Antonio Luna, Eduardo Pérez, Manolo García o Claudio
Bonilla.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt; text-align: justify;">Un
cop empresonats Marcelino Camacho i els seus companys, la coordinació de CCOO
esva traslladar a Catalunya sota la direcció de Cipriano García qui va tenir
reiterat afany a connectar amb les Comissions Obreres de Mallorca, objectiu que
es va fer efectiu el 1973.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidiPTRgSqmy4nCOfAaapi2PrHoL_kzZvO14CsRpuwN2JGhqbiaG8nmJFwBOWZ7Dwqm6U9jKZ2RguezxkDI0qJF-8kDk8Hgq_MYIebMGSYO7x4VhKXgZ6eIcK2L3rxFBp_BDoXx_3TXTtz0N2GdhhioBjaH07cZZ2rHx_DGQF4EndMgUCX_-gfmkmTLLreD" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img data-original-height="2455" data-original-width="3576" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEidiPTRgSqmy4nCOfAaapi2PrHoL_kzZvO14CsRpuwN2JGhqbiaG8nmJFwBOWZ7Dwqm6U9jKZ2RguezxkDI0qJF-8kDk8Hgq_MYIebMGSYO7x4VhKXgZ6eIcK2L3rxFBp_BDoXx_3TXTtz0N2GdhhioBjaH07cZZ2rHx_DGQF4EndMgUCX_-gfmkmTLLreD=w400-h275" width="400" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;">Full volant llançat per les Comissions Obreres de Mallorca a l'any 1973 exigint la llibertat del pressos del Ptocés 1001. <a href="https://www.elperiodico.com/es/santa-coloma/20130124/conmemoran-el-40-aniversario-del-asesinato-de-un-obrero-ante-la-termica-del-besos-2301707">Fernández Márquez</a> va morir per una ràfega disparada per la Guàrdia Civil el 3 d'abril del 1973.</span></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Des
de llavors es va garantir la presència de Mallorca als òrgans de coordinació de
CCOO estatals participant, clandestinament, representants d'aquí amb la
presència a diverses reunions d'Antonio Palomino i Pep Vílchez. L'inici
d'aquest contacte està situat en uns moments de mobilitzacions destacades de la
classe obrera, dels estudiants i dels sectors antifranquistes, tot això va
suposar una empenta important en el desenvolupament del moviment obrer
organitzat de l'illa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">A
Mallorca, l'oposició al procés 1001 va obrir un camp de lluita important. En
aquest context, l'aspecte organitzatiu de CCOO va ampliar l'espectre militant
fins aleshores centrat en el sector de la construcció.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La
creació de la Comissió Obrera Mixta va tenir certa transcendència. La Comissió
va conjuntar diverses desenes de participants que es reunia en un dels locals
de la parròquia de Santa Payesa on participaven diversos sectors, gent
independent, del PCE i algunes persones, vinculades al PCE(i), després PTE. Es
van planificar diverses accions clandestines.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Simultàniament
es va connectar amb les anomenades Comissions Obreres de Sector vinculades a
l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), tots ells es van proposar de
crear un front de lluita per la llibertat dels 10 de Carabanchel celebrant una
assemblea a l'església de Sant Rafael de Palma preparatòria per tal d’articular
una acció pública exigint la llibertat dels detinguts a través d’una
manifestació a celebrar a Palma el 20 de novembre de 1973 data de l’inici del
judici davant el Tribunal d’Ordre Públic (TOP).<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Aquell
mateix dia 20 ETA ho va fer coincidir amb l'atemptat mortal contra l'almirall
Carrero Blanco, davant d'aquesta situació, la manifestació preparada es va
desconvocar, però el treball clandestí no va parar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El
procés d'unitat de Comissions Obreres va augmentar amb les noves incorporacions
polítiques i sindicals produint-se un salt qualitatiu en l'ordre orgànic: la
constitució de la Coordinadora de Rams de CCOO que es reunia periòdicament a
les dependències de l'edifici de l'Església que albergava Radio Popular la qual
unificà les diverses tendències sindicals existens. L'11 de febrer del 1975, a
propòsit de l'apel·lació al suprem del cas 1001, es va convocar clandestinament
una manifestació reivindicativa que es va dur a terme per alguns carrers de
Palma.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiS2P6uDcXh5sGQ07Qrwj10QtWzx2souXrm4zsNaY18za3JhvqMkrbBJCFdrpWLW5KGjsD_VvRHB-3H2IAiR7JczQ433-WQni8K_AA_JywiycsSuUATrYfIJy9oPgV0iYi3ab3J50RdD9921tcEFyhpcMgINJK-vckyYNmSiObGJ9ZfSXGxPani4mvnvur/s3014/DM%2012-02-1975%20dos.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3014" data-original-width="1885" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiS2P6uDcXh5sGQ07Qrwj10QtWzx2souXrm4zsNaY18za3JhvqMkrbBJCFdrpWLW5KGjsD_VvRHB-3H2IAiR7JczQ433-WQni8K_AA_JywiycsSuUATrYfIJy9oPgV0iYi3ab3J50RdD9921tcEFyhpcMgINJK-vckyYNmSiObGJ9ZfSXGxPani4mvnvur/w400-h640/DM%2012-02-1975%20dos.jpg" width="400" /></a></div><p></p><p></p><div class="row" style="background-color: white; border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;">Menció del Diario de Mallorca (12-02-1975) de les manifestacions per la llibertat del empresonats del 1001 del dia 11 de febrer de 1975</span></div><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;"><br /></span></div><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnkceAlQLjrIZHLcrGWg2euoMdmQDx4vkoygHtBHtFzqBCascOELD1o63c-QuahAZspqYvz9mPCRB1ZJ1bv8N_BcLvwZnKIe3wABt6txZvnMoNMgE08gUhZbSMVNsZqh2rwaiCZk1sSUtfn3k6-ZRcgYV94mEskJwsuBn0NBTlp4iS47GtgtPMT42PPVUj/s1848/PHOTO-2023-12-21-10-34-52.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1328" data-original-width="1848" height="290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnkceAlQLjrIZHLcrGWg2euoMdmQDx4vkoygHtBHtFzqBCascOELD1o63c-QuahAZspqYvz9mPCRB1ZJ1bv8N_BcLvwZnKIe3wABt6txZvnMoNMgE08gUhZbSMVNsZqh2rwaiCZk1sSUtfn3k6-ZRcgYV94mEskJwsuBn0NBTlp4iS47GtgtPMT42PPVUj/w487-h290/PHOTO-2023-12-21-10-34-52.jpg" width="487" /></span></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;">Full volant llançat per les Comissions Obreres de Mallorca a les manifestacions per la llibertqt dels empresonats del 1001 del dia 11 de febrer de 1975</span></div><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;"><br /></span></div></div></div><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: transparent; font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: justify;">Van
ser aquestes Comissions </span><span style="background-color: transparent; font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: justify;">Obreres els qui al mes de maig. a les eleccions del
Sindicat Vertical d'aquest mateix any. van copar llocs directius a les UTT (Unión
de Técnicos y Trabajadores), especialment a l'Hostaleria, Construcció, Arts
Gràfiques, i altres sectors i les que, malgrat els obstacles, van constituir la
Confederació Sindical de CCOO, a la Assemblea Congressual del 1977 que va elegir
la seva nova direcció elegint-se Manuel Cámara Fernández com el primer
Secretari General del nou sindicat.</span></div><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: transparent; font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: justify;"><br /></span></div><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; text-align: center; vertical-align: baseline;"><span style="background-color: transparent; font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt; font-style: inherit; font-variant-caps: inherit; font-variant-ligatures: inherit; font-weight: inherit; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEizYxTOQmyqejOIvHV2odgB3d2YFf7oK58nU5qiGCHCTNRJ03YJMyBfO9FUR5DuWaqaAkZG8hndkmjMvtzjo1cru8GBye99Cobq2dlitDtQZsIvWeL55z9biA6_mlyiVz31AbqAhxCrZB7eA_kbOdmcP0g1Tt4EDmZSHebq1fdRZ-W9BoEqHn3pqKhG-vwP" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img data-original-height="637" data-original-width="886" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEizYxTOQmyqejOIvHV2odgB3d2YFf7oK58nU5qiGCHCTNRJ03YJMyBfO9FUR5DuWaqaAkZG8hndkmjMvtzjo1cru8GBye99Cobq2dlitDtQZsIvWeL55z9biA6_mlyiVz31AbqAhxCrZB7eA_kbOdmcP0g1Tt4EDmZSHebq1fdRZ-W9BoEqHn3pqKhG-vwP=w400-h288" width="400" /></a></span></div></div></div><div><div class="row" style="background-color: white; border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><div class="row" style="border: 0px; font-feature-settings: inherit; font-kerning: inherit; font-optical-sizing: inherit; font-stretch: inherit; font-variant-alternates: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; font-variant-position: inherit; font-variation-settings: inherit; line-height: inherit; margin: 0px auto; max-width: 100%; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;">Palma, 1977, constitució del Sindicat de la Construcció de les Illes Baleares. D’esquerra a dreta: Paco García, Pep Vilchez i Manuel Cámara en representació del Secretariat de CCOO, parla el militant Antonio García Moreno (El alemán), a continuació Antonio Palomino Secretari General del nou sindicat, Tranquilino Sánchez Secretari de la Federació Estatal de la Construcció, Josu Larrañaga de la Unión Sindical de Madrid i Miquel Molina i Juan Illescas de les CCOO de la construcció de Menorca</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-weight: bold;"><o:p></o:p></span></span></p><div><span lang="CA"><span style="font-family: verdana; font-size: xx-small;"><br /></span></span></div></div></div><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA">
</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Pep Vílchez i Carreras<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>desembre / 2023</b></span></span></p><br /></div>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-34774719361261905532022-10-07T10:11:00.002-07:002022-10-07T10:27:57.528-07:00<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><b style="text-align: center;"><span lang="CA" style="font-family: "Bookman Old Style",serif; font-size: 18pt;">Els
inicis del moviment obrer a Mallorca: El Centre de Societats Obreres.</span></b><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">La crisi de la
monarquia isabelina finalitzà amb la Revolució de Setembre de 1868 que donà pas
al Sexenni Democràtic (1868-1874). A Mallorca l’1 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’octubre de 1868 fou destruït el monument
situat a l’actual plaça de la Reina de Palma dedicat a la reina Isabel I i
succeïren un seguit d’aldarulls; el més seriosos tingueren lloc a Inca on hi
hagué alguns morts. Les protestes es centraren en l’oposició a les quintes i
als imposts que gravaven el consum.</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4vxASxwyu4J7cePbSJCoduihMFUxFJZbmwzuPgFAGYx9EmK_Kkr9Vfwtyu5EqcvvHVmENxcGzyjhhdWCWh2AhTHL8dCCKYHCtgmlKET_amy3zzXMuPyYidGynSC8jwz9DKgV7A1tS4SwMiUPjOmlFAB6D1wBU6DOoIOiVdO8E5EgbgGa7dOMmzDW47g/s385/Isabel%20II%20estatua%20-%20Pza%20de%20la%20Reina%20-%20Palma.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="246" data-original-width="385" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4vxASxwyu4J7cePbSJCoduihMFUxFJZbmwzuPgFAGYx9EmK_Kkr9Vfwtyu5EqcvvHVmENxcGzyjhhdWCWh2AhTHL8dCCKYHCtgmlKET_amy3zzXMuPyYidGynSC8jwz9DKgV7A1tS4SwMiUPjOmlFAB6D1wBU6DOoIOiVdO8E5EgbgGa7dOMmzDW47g/s320/Isabel%20II%20estatua%20-%20Pza%20de%20la%20Reina%20-%20Palma.jpg" width="320" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">La reina borbona
hagué de sortir del país i exiliar-se a París, després de que un cop d’estat
militar de caire progressista encapçalat per el general Prim i l’almirall
Topete es fes càrrec del govern, iniciant-se així un període convulsiu on es
conqueriren un conjunt de àmplies llibertats entre elles el dret d’associació,
reunió y lliure expressió i l’aplicació del sufragi universal masculí,
llibertat d’impremta, de cultes i d’ensenyament.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">El reconeixement
de drets possibilità l’associacionisme obrer i l’aparició d’un fort moviment
reivindicatiu. Durant el Sexenni Democràtic, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es passà per un procés en el qual hi ha que
inserir, el 1873, la proclamació de la Primera República.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">A l’hora, entre
les corrents polítiques progressistes més esteses, destacava el republicanisme
federal, de tal manera que els inicis del moviment obrer organitzat estigui inicialment
vinclat al republicanisme.</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 16pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">Així a Mallorca
es començà la construcció de les societats obreres que articularen una
federació des diversos rams de la producció, especialment sabaters, picapedrers
i fusters. Aquestes idea de federació de societats obreres jugaria, en el
transcurs dels anys, un gran protagonisme dins el desenvolupament del moviment
obrer i sindical mallorquí.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">Els primers dirigents
sindicals procedien del Partit Republicà Federal. Aquest fou el cas de Francesc
Tomàs Oliver que el 1869 fou anomenat president del Centre de Societats Obreres
al hora que fou director de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Obrero</i>,
publicació considerada com a la primera publicació obrera de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’illa que fou portaveu de les Societats
Obreres de Mallorca.</span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDq2jygwT0YZRueFyBkqSKavQL3oBPZN6LiEGuS3GL_2knBPquk85mGhiqQFxmJzdE1lURosLnA7wcSIUUXlwZsGfH_7C9yyfRpLBxCcCbS9m0Wqpi9sQmZ56r9QD-Rx8Z9h-Vys6d9UyLMMHGROrJ4IjpUyFvP9ypCv9litfDVJFNtRZi_fVXVThyCg/s600/El%20Obrero.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="222" data-original-width="600" height="118" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDq2jygwT0YZRueFyBkqSKavQL3oBPZN6LiEGuS3GL_2knBPquk85mGhiqQFxmJzdE1lURosLnA7wcSIUUXlwZsGfH_7C9yyfRpLBxCcCbS9m0Wqpi9sQmZ56r9QD-Rx8Z9h-Vys6d9UyLMMHGROrJ4IjpUyFvP9ypCv9litfDVJFNtRZi_fVXVThyCg/s320/El%20Obrero.jpg" width="320" /></a></div>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">Emperò
l’impuls de l’associacionisme obrer tenia les arrels en la fundació, a Londres el
1864, de l’Associació Internacional de Treballadors (<st1:stockticker w:st="on">AIT</st1:stockticker>)
i prest, el sindicalistes mallorquins van tenir que prendre partit front a la
disputa dels internacionalistes dividits entre el partidaris de l’acció
política encapçalats per Karl Marx i els seus detractor liderats per <a href="file:///F:/Documents/miWeb/biografiesB-%20bakunin.htm" title="Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin"><span style="color: black; text-decoration: none; text-underline: none;">Mikhaïl Bakunin</span></a>. A Mallorca la primera
diferenciació fou entre els seguidors de l’internacionalisme bakuninista de
Francesc Tomàs i els seguidors del republicanisme federal ja <span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
prest, per influència de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Federación</i>
de Barcelona,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els dirigents de
l’associacionisme sindical s’inclinaren cap a les idees anarquistes introduïdes
a l’època per l’italià </span><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold;">Giuseppe
Fanelli </span><span lang="CA" style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">qui
aconseguí <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>constituir els primers grups
d'obrers internacionalistes a diversos territoris peninsulars.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">Finalment,
el 1875, se reinstaurà la monarquia dels Borbons en la figura de Alfons XII,
fill de la reina destronada, i s’inicia un llarg procés anomenat La Restauració
caracteritzat per un fort caciquisme i un sistema polític de torns fonamentat
amb el bipartidisme entre conservador i liberals que no finalitzà fins la instauració
de la Segona República i l’exili de Alfons XIII el 1931.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">Hi
haurà que esperar uns anys fins que les idees del socialisme es consolidin
coetàniament a l’aparició dels primers dirigents sindicals socialistes com
Francesc Roca, fundador, el 1892 de l’Agrupació Socialista de Palma i de la
publicació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El Obrero Balea</i>r així
com president, en diverses ocasions, de la Federació Local de Societat Obreres,
al temps que tingué lloc <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’enfrontament
del sindicalisme de caire anarquista i el de inspiració socialista pel control
de les diverses societats obreres, emperò d’això, pot esser que en parlem en un
proper article.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;"><o:p> Pep Vilchez / Publicat a Unitat òrgen de CCOO</o:p></span></p>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-31392605831067200502022-03-11T07:49:00.001-08:002023-12-20T05:28:40.008-08:00<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiEceZF3HRiNiGsXojGFCzvw0b__eQq8913qfCgQVkAnvpl6bcVLH-ZQT--kcfsd0UafbYy2XBYlpOwI21Kf-o7ROvvfqwTOQYrx5FwIrCv-9Owh85kfh30mFTSQ-FYP2yql_iIYlK923dLfC2gUJScEhVcanfkGuxzFeHaFTOtmyrdXcGFolM2qfqiKA=s398" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="299" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiEceZF3HRiNiGsXojGFCzvw0b__eQq8913qfCgQVkAnvpl6bcVLH-ZQT--kcfsd0UafbYy2XBYlpOwI21Kf-o7ROvvfqwTOQYrx5FwIrCv-9Owh85kfh30mFTSQ-FYP2yql_iIYlK923dLfC2gUJScEhVcanfkGuxzFeHaFTOtmyrdXcGFolM2qfqiKA=s320" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.fideus.com/biografiesB-%20bisbal.htm">Llorenç Bisbal Barceló<br /></a></td></tr></tbody></table><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: large;">¡HORROR
A LA GUERRA!!<o:p></o:p></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Se necesita haber nacido
entre salvajes y no tener el más pequeño átomo de condición humana para no
sentir el más profundo horror a ese monstruo que se llama guerra. ¡Quien no se
entenebrece ante sus espeluznantes consecuencias!</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Los hombres han nacido para
realizar un fin más elevado que el de destrozarse mutua y bárbaramente. La
misión de la humanidad es más grande, más sublime.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">La vida es algo más seria y
venerable para que se la mire con tan poco respeto y se atente contra ella a
cañonazos.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Las guerras pudieron tener
justificación en las primeras edades humanas puesto que involucraban el derecho
por la existencia. Entonces que la Naturaleza daba de sí escasísimos medios de
vida a los hombres y que estos no conocían la agricultura ni adelanto alguno
para producirlos artificialmente, entonces era natural y lógico que acudieran a
las armas para disputarse violentamente esos medios de vida, asegurándose la
existencia los más fuertes. En aquella época eran las guerras necesidades puramente
naturales, obraba únicamente el instinto de conservación, la necesidad de
vivir.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Pero en la presente edad de
civilización y de progreso que nos encontramos, en que la agricultura y las
industrias han adquirido tan enorme desarrollo; que las ciencias han dominado
tanto a la naturaleza dando impulso a todos los ramos del saber; que la
Humanidad, con su trabajo de millares u millares de años ha creado y esparcido
por todos los ámbitos de la tierras las más variadas y abundantes riquezas, que
las fuerzas productivas existentes laboran medios de vida que superar de mucho
a las necesidades humanas, dándose el caso estupendo de que haya personas que
de ellas solas poseen para vivir holgadamente diez mil familias; en la época
presente que de todo abunda para vivir todo el género humano con solaz y
holgura, ¿qué justificación, qué necesidad, qué razón de ser tienen las
guerras? ¿Es que ahora se azota a la humanidad con las guerras sólo por
satisfacer el orgullo y el afán de dominio de cuatro reyes y emperadores? ¿Es
que la codicia de cuatro capitalistas sin entrañas nos lleva a estas
hecatombes?</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">De todos modos, en el siglo
que nos encontramos la guerra es un absurdo contra la vida, un crimen de lesa
humanidad, un ultraje a la civilización, una expresión de incultura, una
manifestación de violenta barbarie, un reflejo fiel del salvajismo, que
embrutece, desmoraliza, empobrece, mata, destruye, produce la demencia,
engendra el hambre, siembra el llanto la miseria y la peste. Este es el séquito
de calamidades que acompaña a la guerra sin que ni una virtud buena, pequeña ni
grande tenga para la humanidad.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Horror a ese monstruo
infernal que vampiriza ahora en los campos de Europa!</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">¡Levantémonos contra él
todos los proletarios del mundo, todos los que directa o indirectamente somos
sus víctimas, todos los que rendimos culto a la vida y al progreso, todos los
que edificamos y embellecemos la existencia; todos, en fin, los que amamos a la
humanidad y anhelamos que ondee entre los hombres el pabellón de la paz universal!</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Para mi esa paz es el
Socialismo y a él me abrazo con todo corazón y conocimiento. No veo otro santo
que pueda producir el milagro.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Lorenzo Bisbal</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"> </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">EL OBRERO BALEAR, </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 14pt;">Núm. 654, 22 de agosto de
1914</span></p></td></tr></tbody></table><p><br /></p>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-79694918967255797752022-03-08T11:16:00.004-08:002022-03-08T11:57:07.780-08:00<p> </p><h1 align="center" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: georgia; font-size: 24pt; mso-ansi-language: ES;">Frente al enemigo</span></b></h1>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Cuantos llamándose liberales no hayan olvidado
aún la política cruel que inauguraron los conservadores en verano de 1909, no
podrán de menos de prescindir de ciertas consideraciones, que debido a ellas
luchaban contra el adversario por su cuenta propia, para que en los momentos
actuales y mientras las libertades peligren se usan todos los elementos
progresivos para por este medio conseguir que el derecho de ciudadanía adquiera
verdadero respeto.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">No basta que la protesta internacional, efectuada
por las naciones cultas, echara del Poder al funesto político que tantas
víctimas inmoló en aras de su soberbia; es preciso volver por el honor de
España a incapacitar políticamente al autor de tanto desastre. Y para lograr
ambas cosas, es necesario tengamos presente en todo momento al enemigo, al
objeto de no transigir en la lucha empeñada hasta conseguir el fin propuesto.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Por lo que a Mallorca se refiere, no ignoramos la
fuerza con que cuenta el partido conservador, y que los partidarios del Sr. Maura,
a más de poderosos, no reparan en los medios cuando de luchas se trata;
circunstancias éstas, en extremo para ellos favorables. Sin embargo, aún en
condiciones de inferioridad, debido al grado de esclavitud económica que
disfruta el obrero mallorquín, hemos de aprestarnos para la lucha, esgrimiendo
como única arma la verdad clara y desnuda; la que en realidad no conocen
muchísimos de los explotados de bastantes pueblos de la Isla.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Por tanto se hace indispensable que las
Agrupaciones socialistas de los pueblos, ilustren a aquellos compañeros,
sacándolos del letargo en que yacen y convenciéndoles de la necesidad de
trabajar a favor de su redención, para que en lo sucesivo se dispongan a
ejercer sus derechos y dejen de servir de instrumento al detestable cacique.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia;">Nuestra alianza con los republicanos tiene por
objeto aumentar el número de fuerzas con que hemos de hacer frente a la
reacción y a cuantos se opongan a nuestro avance, y cuantos más adeptos
aportemos los socialistas a nuestro campo, no solo vamos engrosando el Partido Socialista,
sino que también más fuerzas prestamos a la Conjunción republicano-socialista.
Pues, aunque estamos convencidos de que solo con la transformación de un
régimen colectivo no cesará la explotación del hombre por el hombre. También es
cierto que en un régimen republicanos hemos de obtener para nuestra causa
muchas más ventajas, y por esto deseamos su implantación. Como tampoco
olvidamos que la mejor garantía para que el señor Maura no vuelva a ocupar el
Poder es transformando el caduco régimen monárquico.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span style="font-family: georgia; mso-ansi-language: ES;">Por tanto, no desmayemos en nuestra labor organizadora construyendo
Agrupaciones socialistas y sociedades de resistencia, que a la vez que nos
unimos los explotados para realizar fines de gran<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>transcendencia, trabajos para imposibilitar
se vuelva a posesionar del Poder la odiosa reacción; librando así a España del
estado misérrimo en que se halla, al mismo tiempo que cumplimos como buenos
ciudadanos</span><span style="font-family: georgia; mso-ansi-language: ES;">-</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt;">EL OBRERO BALEAR / </span></b><span style="font-family: Garamond, serif;">Núm 468, 4 de marzo de 1911</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEWRbFHiPptd2kmHDklSWk0_UriOlVeGWCnmkZFJGybYopRJX10-64nheBRJYaERipVKW2XjNwzndPNs9Lud1R_AnqLSeyzs23vgh0NhWM4jyRQ82uu9mEDTv5t0bLg06k6TQL3hsA65nJ-v6-kBZKEQKJf6Twz_UVlghqiTOiHbFtCJWJM4kNhcnBLg=s1339" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="910" data-original-width="1339" height="271" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhEWRbFHiPptd2kmHDklSWk0_UriOlVeGWCnmkZFJGybYopRJX10-64nheBRJYaERipVKW2XjNwzndPNs9Lud1R_AnqLSeyzs23vgh0NhWM4jyRQ82uu9mEDTv5t0bLg06k6TQL3hsA65nJ-v6-kBZKEQKJf6Twz_UVlghqiTOiHbFtCJWJM4kNhcnBLg=w400-h271" width="400" /></a></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="background-color: #f9f9f9; font-family: georgia; font-size: x-small; text-align: center;"> Vista de Barcelona durant la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica">Setmana Tràgica,</a> amb esglésies i altres edificis cremant.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiJ_vRJQAxOM--PEguLSJyyillpKEx4wvobkzxskwf5CkeymIH1IL2LwhSTiShZMBWc3tsQoY5Ul4bnJDHU4cxWj-I2eM65u7D3i-osY2XISZBlrDGOpuXGjEyFDWP8TnCi6_nujZxQAshckyqt4HXLqdHNqynsY-c9U1P0wQLO85qtyATwxPSdEilMmQ=s798" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="798" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiJ_vRJQAxOM--PEguLSJyyillpKEx4wvobkzxskwf5CkeymIH1IL2LwhSTiShZMBWc3tsQoY5Ul4bnJDHU4cxWj-I2eM65u7D3i-osY2XISZBlrDGOpuXGjEyFDWP8TnCi6_nujZxQAshckyqt4HXLqdHNqynsY-c9U1P0wQLO85qtyATwxPSdEilMmQ=s320" width="201" /></a></td></tr></tbody></table><p></p><h1 class="firstHeading mw-first-heading" id="firstHeading" style="border-bottom: 1px solid rgb(162, 169, 177); font-weight: normal; line-height: 1.3; margin: 0px 0px 0.25em; overflow: visible; padding: 0px; text-align: center;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Ferrer_i_Gu%C3%A0rdia"><span style="font-family: georgia; font-size: x-small;">Francesc Ferrer i Guàrdia</span></a></h1><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgdkvViRVhwfhg6-VEBu60rlMcPMbuSnfj5mAU3lHlocihKFfHyOielXcBwSTvDPfJxh4iHe7ttTlZtpQeNtfsfCcyNtXYtG4TwfIvIOysolThL_sGJWXW41aYWshuCNNtZp5Uqlb7ucvCHl098CtB7chHHSpW0ob2-q7iYDYXwRTklSo1_U5SNYObd1w=s644" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="362" data-original-width="644" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgdkvViRVhwfhg6-VEBu60rlMcPMbuSnfj5mAU3lHlocihKFfHyOielXcBwSTvDPfJxh4iHe7ttTlZtpQeNtfsfCcyNtXYtG4TwfIvIOysolThL_sGJWXW41aYWshuCNNtZp5Uqlb7ucvCHl098CtB7chHHSpW0ob2-q7iYDYXwRTklSo1_U5SNYObd1w=s320" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Maura_i_Montaner">Antoni Maura i Montaner <br /></a><div><br style="text-align: left;" /></div></td></tr></tbody></table><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-41343034778206372072021-12-12T08:31:00.011-08:002022-03-08T11:53:44.997-08:00<p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A 150 anys de la Comuna de París<o:p></o:p></span></b></p><p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://1.bp.blogspot.com/-U4opVU27c24/YbYmgQVkoUI/AAAAAAAAayY/d5QFJHHQruUSRh0tUP2569qMHPVp3aLBQCNcBGAsYHQ/s992/arton12226.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="992" height="171" src="https://1.bp.blogspot.com/-U4opVU27c24/YbYmgQVkoUI/AAAAAAAAayY/d5QFJHHQruUSRh0tUP2569qMHPVp3aLBQCNcBGAsYHQ/s320/arton12226.jpg" width="320" /></a></b></div><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Entre
el 18 de març i el 28 de maig de 1871 la ciutat de París fou protagonista d’uns
fets que implicaren l’aparició de la primera presa del poder per part del
sectors obrers i populars instituint la Comuna com a forma de govern de la
ciutat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Durant
anys, anarquistes, socialistes i comunistes han reivindicat la memòria d’aquets
successos. La premsa obrera de principis del segle XX tots els mesos de març
glorificaven la Comuna i denunciaven la bàrbara repressió que sofriren molts <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels habitants de París els quals foren víctimes
de quantioses <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tortures i assassinats per
part de la reacció conservadora. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">A
les publicacions obreres mallorquines sovintegen al·lusions al fet parisenc,
tan <i>El Obrero Balear</i> com <i>Cultura Obrera</i> i en són una mostra
significativa. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-iJGM3l1I1Do/YbYk4Q--QEI/AAAAAAAAayQ/O2AlUgh9OAwkm72FLX-UZa4C8RheXX1lgCNcBGAsYHQ/s2048/El%2BObrero%2BBalear.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1396" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-iJGM3l1I1Do/YbYk4Q--QEI/AAAAAAAAayQ/O2AlUgh9OAwkm72FLX-UZa4C8RheXX1lgCNcBGAsYHQ/s320/El%2BObrero%2BBalear.jpg" width="218" /></a></div><br /><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">150
anys després, la Comuna de París continua apassionant tan a historiadors com als
lectors interessats. Des de 1871 el debat sobre la Comuna han centrat l’interès
de l’obrerisme i de l’esquerra transformadora. Molts veren una marc
d’inspiració revolucionària per la lluita contra el sistema capitalista i com un exemple de democràcia de base i participativa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Karl
Marx, en la seva obra <i>La Guerra Civil a França</i> afirmà que “la gran
mesura social de la Comuna fou la seva pròpia existència” Bakunin, Lenin o Kropotkin
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entre d’altres autors revolucionaris, tractaren
el tema en els seus escrits.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Ela
antecedents històrics<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
processos revolucionaris<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que va viure
França en el segle XIX tenen el seu començament a 1789. La Revolució Francesa
exemplifica de manera clara la caiguda de l’Antic Règim i en conseqüència de la
societat estamental. La burgesia i el sectors populars en foren els principals protagonistes.
Finalment aquest complexa procés tingué com a resultat obrir <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pas al Primer Imperi de Napoleó Bonaparte qui
consolidà un l’Estat burgés aristocratitzant i expansionista. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
caiguda del règim napoleònic, després de la derrota de Waterpolo a 1815,
consolidà la restauració monàrquica del Lluis XVIII de la dinastia dels Borbons.
A la mort de Lluis el succí el seu germà Carles X, ambdós monarques eren
conservadors reaccionaris, especialment el darrer. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
definitiva derrota dels napoleònics el 1815 també propicià la creació de la
Santa Aliança amb l’objectiu de combatre el liberalisme i el laïcisme estès per
Europa després de la Revolució francesa. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una onada reaccionaria s’estengué pel continent.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A la Santa Aliança, impulsada per Rússia Àustria
i Prússia prest se li sumaren el Regne Unit i França. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Serà
la Santa Aliança la que intervindrà militarment, mitjançant l’exercit francès
amb els denominats <i>Cent Mill Fills de San Lluís</i>, per tal de restaurà el
poder absolut del monarca espanyol Ferran VII, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anul.lant la vigència de Constitució de Cadis
de 1812 implantada per el pronunciament liberal del general Rafael del Riego que
donà pas al conegut com a Trienni Liberal (1820-1823). <i>L’himne de Riego</i> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es refereix a aquest militar. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><b>La
Segona República francesa<o:p></o:p></b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Al
1830 l’hegemonia de la monarquia conservadora francesa tornà a trontollar. La <i>Revolució
de Juliol</i> esclatà a Paris en participació de les classes populars i mitjanes
i dels sectors liberals. El resultat fou l’exili de Carles X i l’entronització
del Lluis Felip d’Orleans. La coneguda pintura de Eugène Delacroix La <i>llibertat
guiant al poble</i>, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es refereix als
fets parisencs de 1830.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond, serif;"><span style="font-size: 21.3333px;"><br /></span></span><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2fi2M_m-VWo/YbY0oDpXAzI/AAAAAAAAazY/ImmyHiS2mwspJ03985YONSklWgr4pFLygCNcBGAsYHQ/s1280/1280px-Eug%25C3%25A8ne_Delacroix_-_La_libert%25C3%25A9_guidant_le_peuple.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1013" data-original-width="1280" height="253" src="https://1.bp.blogspot.com/-2fi2M_m-VWo/YbY0oDpXAzI/AAAAAAAAazY/ImmyHiS2mwspJ03985YONSklWgr4pFLygCNcBGAsYHQ/s320/1280px-Eug%25C3%25A8ne_Delacroix_-_La_libert%25C3%25A9_guidant_le_peuple.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><br /><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
nou monarca instaurà la bandera tricolor i establí un sistema electoral per la
elecció parlamentaria que reduïa el nombre de electors en funció de establir un
sistema censal a partir del qual només podien participar els grans contribuents
i sectors de les elits. Una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>democràcia genuïnament
burgesa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
sistema instaurat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tingué que enfrontar-se
a un nou repte revolucionari el 1848. Les tensions socials s'aguditzaren <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en aquets anys. La monarquia respongué amb
mà durà i encarregà a Adolphe Thiers com a cap del govern per a tal missió. El
resultat fou un triomf dels insurrectes i la abdicació de Luis Felipe de Orleans
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la qual cosa facilità la proclamació de
la Segona República Francesa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Entre
altres mesures, el Govern Provisional de la nova república instaurà el sufragi
universal masculí i decidí l’abolició de l’esclavitud a les colònies franceses.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquest govern, on participaren republicans
i liberals, inclòs el socialista Lluis Blanc, tenia un caire progressista. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
Segon Imperi francès<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
situació canvià de signe amb el resultat de les primeres eleccions que donaren
el poder als sectors conservadors i a Luis Napoleó Bonapart el paper de President
de la República. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Després
de quatre anys d’ençà la seva elecció com a President, Lluis Napoleó Bonapart nebot
de Napoleó I, el 1852, proclamà després d’un plebiscit el Segon Imperí francès
i ell el seu emperador. Així culminà el Cop d’Estat ja que finalitzant el seu
mandat com a President de la República per llei no podia esser reelegit.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
nou Imperi reprimí l’oposició i creà un règim autoritari i
militarista. L’afany expansionista propicià la intervenció militar a la guerra
de Crimea i a les lluites per la unificació italiana enfrontant-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb Àustria, d’ambdós conflictes en sortí
victoriós. L’Imperi s’establí al sud-est asiàtic i intentà imposar com
Emperador de Mèxic a Maximilià d’Habsburg. El mexicans finalment impediren les
intencions imperials i el 1866 afusellaren a Maximilià. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquest fracàs de l’Imperi es considerat com
l’inici de la decadència del període aquí comentat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>guerra franco-prussiana <o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
19 de juliol de 1870, França declarà la guerra al Regne de Prússia. La disputa
que serví d’excusa fou la negativa de França a acceptar que príncep alemany
Leopold de Hohenzollern fos anomenat rei d’Espanya.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">En
realitat, el rei de Prússia, Guillem I amb el seu canceller Otto von Bismark tenien
davant l’oportunitat d’enfortir el se projecte d’unificació germana amb la
complicitat de l’ Aliança del Nord. Aquesta agrupava un conjunt de principats i
ciutats alemanyes junt amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Baviera,
Saxònia i d’altres petits territoris. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
resultat de la confrontació fou la total desfeta de França. Entre l’1 i el 3 de
setembre de 1870 l’exèrcit imperial francès obtingué una derrota definitiva en
la batalla de Sedan. Més de cent mil presoners, la captura de Lluis Napoleó qui
s’exilià a la Gran Bretanya i el cercle de prussià <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la ciutat de Metz, evidenciaven la magnitud
de la desfeta del Segon Imperi francès. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Un
dies desprès de la derrota, França proclamà la <b>Tercera República</b> i la formació
d’un Govern de Defensa Nacional <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que,
vaig el liderat-ge Léon Gambeta, decidí continuar les accions bèl·liques contra
Prússia. Les derrotes militars franceses continuaren. El 19 de setembre de 1870
les tropes prussianes iniciaren el setge de París. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
mes de gener de 1871, al Palau de Versalles, el kàiser Guillem I proclamà el
Segon Imperi Alemany i el Govern francès acceptà la rendició.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
Govern de Defensa Nacional, immediatament després de haver signat el armistici,
convocà eleccions per a l’Assemblea Nacional, a les províncies en mans del
Govern Provisional. La victòria fou majoritàriament conservadora i monàrquica
mentre que a la ciutat de París hagueren més vots republicans i socialistes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
republicà moderat Adolphe Thiers fou elegit president provisional de la <b>Tercera
República </b>amb la intenció<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’aconseguir
un armistici amb els prussians i posar ordre a la ciutat de París. El 26 de febrer
s’arribà al primer acord que finalment seria formalitzat el 10 de maig amb el
Tractat de Frankfurt que establia el pas d’Alsàcia i Lorena a mans d’Alemanya i
el pagament d’una quantiosa indemnització.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
desconfiança i el descontent cap el nou govern cresqué entre els sectors
populars de París i d’altres ciutat franceses davant un armistici que
consideraven humiliant. </span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 16pt;">A
París la Guàrdia Nacional s’organitzà un Comitè Central per tal de defensar la
Repúb lica</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
Comuna de París<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Durant
més de quatre mesos la població parisenca havia patit les conseqüències del setge
prussià <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que implicaren fam per manca de
queviures, malalties i constants bombardejos. La ciutat completament emmurallada
comptava amb uns dos milions d’habitants, entre ells nombrosos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>refugiats. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La
Guardia Nacional, formada per tos els ciutadans majors de 18 anys capaços
d’empunyar un arma i amb participació majoritària de obres i artesans, s'encarragà de la defensa de la ciutat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
18 de març de 1871 el nou govern ordenà la intervenció del exèrcit per tal de
fer-se amb el control de la l’artilleria en mans de dels parisencs</span><span style="font-family: Garamond, serif; font-size: 16pt;">. La tropa es dirigí cap els districtes populars amb
la intenció de fer-se amb els canons. A Montmatre i Belleville s’encontrà amb
una forta oposició encapçalada por un nombrós grup de dones que aconseguiren
confraternitzar amb els soldats impedint la marxa de l’artilleria que s’havia sufragat
per els habitants de la ciutat per la seva defensa.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Thiers
i el seu govern es retiraren cap el Palau de Versalles a més de 20 km de París,
amb ell partiren bona part dels habitants dels districtes adinerats burgesos i de bona part del funcionariat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>També decidí deixar de
pagar els sous a la Guàrdia Nacional i què les deutes econòmiques fossin
reemborsades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Ells
sectors populars,, quedaren a mercè de
la protecció de la Guàrdia Nacional i del seu Comitè Central. Aquesta força
militar ciutadana que elegia els seus oficials per votació popular, aconseguí
el poder real de la ciutat garantint la creació d’un poder revolucionari democràticament
elegit: La Comuna.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els
delegats electes per els districtes de la ciutat conformaríem el nou govern de París.
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En poques setmanes aparegueren un bon
nombre de periòdics alguns molt populars com <i>Père Duchène</i> o <i>Le Cri du
Peuble</i> de gran tiratge i es multiplicaren el club de debat polític que es solíen reunir a les esglésies. Qüestionaren les estructures jeràrquiques
tradicionals i se acordà la sobirania de la Comuna disposada a federar-se amb
altres municipis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">Entre els dies 22 al 25 de març
es proclamen Comunes a Lió, Marsella, Tolosa, Narbona i altres ciutats emperò només
persistiran un temps les de Narbona y Marsella<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">Amb un ambient festiu, el 28 de
març es proclamà la Comuna que havia establert la bander roja com a símbol que
avui en dia es manté com estàndard de la alliberació dels treballadors . La
ciutat queda en mans del doble setge de versallesos i prussians. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">La Comuna acordà que l’educació fos
obligatòria, gratuïta i laica, la separació de l’església i l’Estat, el drets
d’associació i reunió, prohibí el desnonament dels llogaters afectats per
deutes i la venta dels objectes a càrrec de la Casa de Penyores <span style="mso-spacerun: yes;"> i agarantir el funcionament</span> dels serveis públics.
Proliferaren els club polítics que sovint es reunien a les esglésies. Es
formaren associacions femenines de gran rellevància com La Unió de Dones que
jugaren un paper destacat en la mobilització de la ciutat i amb la defensa dels
drets de la dona.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">Començà una acarnissada lluita
contra els versallesos els quals, de manera gaire bé sistemàtica. afusellaven als
presoners i a tota persona sospitosa de ser partidària de la Comuna. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">El govern de Thiers decidí esperar i recaptar tropes lleials procedents de les províncies per tal d'enfortí la seves tropes
per la conquesta de la ciutat. Per la seva banda els prussians facilitaren les seves intencions i alliberaren part de les tropes presoneres per tal de ampliar la força de Versalles.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mtkVJd7ox4c/YbY847yYiAI/AAAAAAAAazo/xTfEupNuTic51mdOGX3ZtGDSZUxNaDOBwCNcBGAsYHQ/s750/comuna%2B01.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="527" data-original-width="750" height="225" src="https://1.bp.blogspot.com/-mtkVJd7ox4c/YbY847yYiAI/AAAAAAAAazo/xTfEupNuTic51mdOGX3ZtGDSZUxNaDOBwCNcBGAsYHQ/s320/comuna%2B01.jpeg" width="320" /></a></div><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">21 de maig les tropes del govern
de Thiers trobaren la oportunitat de poder traspassar les murades i entraren a
la ciutat que resistí pels carres i avingudes en barricades i forts
enfrontaments.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La repressió es desbocà i
els assassinats foren massius en la denominada <i>Setmana Sagnant. </i></span><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Finalment, un centenar de darrers
defensors de la Comuna resistiren en els murs del cementeri de Père-Lachaise on
foren afusellats i enterrats en una fossa comú. Allà es troba els <i>Mur dels
federats</i> encara avui lloc d’encontre per les commemoracions periòdiques en
homenatge als màrtirs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la Comuna.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></i><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%;">El resultat </span><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">fou d’entre vint-i-cinc i trenta mil
morts, més de quaranta mil presoners molts d’ells conduits cap els penals de
Nova Caledònia. Durant cinc anys París restà baix la llei marcial.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Les
anàlisis de la Comuna que realitza Carles Marx des del Consell General de
l’Associació Internacional de Treballadors formaran la seva obra <i>La Guerra
Civil a França</i>. Aquest autor, prou coneixedor da la realitat francesa, ja
havia analitzat al règim bonapartiste en el seu llibre <i>El 18 Brumari de
Lluis Bonapart</i> (1852) i l’època anterior a <i>La lluita de classes a França</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">El
periodista socialista H.L Lissagaray donà a conèixer el seu testimoni en la
seva obra <i>Historia de la Comuna de 1871 </i>aconseguint gran difusió. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">De
la banda anarquista fou molt popular l’obra de Louise Michel <i>La</i> <i>Comuna.
Història i records,</i> publicada el 1898, traduïda als castellà poc després de
la seva edició, gaudint d’un ampla i persistent ressò.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="background: rgb(242, 242, 242); color: #444444; font-family: Lora; font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span style="font-family: "Garamond",serif; font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"><o:p> </o:p></span></b></p><br /><p></p>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-19207318404414025822021-11-18T02:25:00.007-08:002021-11-18T02:36:05.204-08:00<p> </p><div class="post-header" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.5); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 60px; text-align: center; vertical-align: baseline; width: 798px;"><h1 class="entry-title" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.89); font-family: Georgia, Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: 26px; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; letter-spacing: 0.5px; line-height: 1.3em; margin: 0px; overflow-wrap: normal; padding: 0px 0px 10px; text-align: left; vertical-align: baseline;">BOSNIA: </h1><h1 class="entry-title" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.89); font-family: Georgia, Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: 26px; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; letter-spacing: 0.5px; line-height: 1.3em; margin: 0px; overflow-wrap: normal; padding: 0px 0px 10px; text-align: left; vertical-align: baseline;"><span style="font-weight: normal;">LA GUERRA DE LOS TREINTA AÑOS</span></h1><div class="post-meta vcard" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: #49628b; font-family: inherit; font-size: 12px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-align: left; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Publicado por <a href="http://fundacionsistema.com">http://fundacionsistema.com</a> <a class="url fn" href="https://fundacionsistema.com/author/juanantoniosacaluga/" rel="author" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.75); font: inherit; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; text-decoration-line: none; vertical-align: baseline; word-break: break-word;" title="Entradas de Juan Antonio Sacaluga">Juan Antonio Sacaluga</a> | <span class="updated" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Nov 11, 2021</span> </p></div></div><div class="post-wrap" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.5); font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px 60px 60px; vertical-align: baseline;"><div class="post-content entry-content" style="border: 0px; box-sizing: border-box; color: black; font-family: inherit; font-size: 16px; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.5em; margin: 30px 0px 40px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-frndjYLHOQI/YZYq-VOtehI/AAAAAAAAawg/OF3d10vrIrMUgUM_tZBUVvsrVeHGX7_vACLcBGAsYHQ/s800/sacaluga111121.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="800" height="172" src="https://1.bp.blogspot.com/-frndjYLHOQI/YZYq-VOtehI/AAAAAAAAawg/OF3d10vrIrMUgUM_tZBUVvsrVeHGX7_vACLcBGAsYHQ/s320/sacaluga111121.jpg" width="320" /></a></div><br />Bosnia-Herzegovina se encuentra en el momento más peligroso desde el final de las operaciones bélicas, a finales de 1995. Así lo estiman distintos diplomáticos y políticos de las potencias occidentales tutoras y numerosos periodistas y observadores locales. El actual presidente de la República Srpska (RS) de Bosnia, Milorad Dodik, ha anunciado su intención de recuperar competencias transferidas al gobierno central en tres ámbitos esenciales: justicia, fiscalidad y defensa. Lo que supondría, en la práctica, una secesión en toda regla.<p></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Dodik escogió cuidadosamente el momento y la ocasión para hacer esta proclama: el trigésimo aniversario de la autoproclamación de la Asamblea constituyente de la República Sprska (RS), en octubre de 1991, en la pequeña localidad montañosa de Pale, a sólo unos kilómetros de Sarajevo (1). Este órgano fue la cobertura legitimadora del boicot serbio, primero político y luego militar, al nacimiento de Bosnia-Herzegovina como nuevo país independiente extraído de la Yugoslavia en ruinas. Tras una serie de provocaciones e incidentes de origen oscuro, se produjo el estallido bélico, en la primavera de 1992. Las facciones nacionalistas serbobosnias más radicales, con el apoyo de la mayoría del Ejército federal yugoslavo (cuya oficialidad era primordialmente serbia) se rebelaron contra los planes secesionistas de los nacionalistas bosnio-musulmanes, que representaban a más del 40% de la población. Para entonces, Yugoslavia sólo existía ya sobre el papel.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">En realidad, no es exagerado decir que la guerra no terminó con los acuerdos de paz de Dayton, Ohio, en noviembre de 1995. Más bien continuó por medios no militares: políticos, propagandísticos e institucionales. Dayton fue simplemente el resultado del agotamiento militar de los contendientes y diplomático de los actores internacionales. Una falsa solución.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">UN MOMENTO CRUCIAL</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">De materializarse, el órdago de Dodik representaría el vaciamiento de la arquitectura institucional acordada en Dayton y el fin del Estado unitario bosnio. La historia retrocedería de nuevo treinta años. En 1995, Bosnia- Herzegovina quedó constituida como una suerte de <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Confederación</em>, integrada por la Federación de croatas y musulmanes y la República Srpska (serbia), con unas instituciones comunes y otras privativas de cada una de las dos partes.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Con su declarada ruptura de la casa común, las actuales autoridades serbobosnias no sólo pretendían celebrar el anterior y traumático intento de separarse de Bosnia, sino forzar un replanteamiento constitucional, según las interpretaciones más optimistas, o provocar una ruptura total e irreversible. Enterrar Dayton. Lo que supondría atizar el riesgo de guerra (2).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Había otro motivo para encajar el envite serbio. Este mes de noviembre debía procederse a la renovación del mandato de la EUFOR, la fuerza residual de entre 600 y 700 soldados de la OTAN, cuya misión es garantizar (formalmente) la paz, bajo la cobertura de las Naciones Unidas. Bosnia funciona como una suerte de protectorado internacional, cuya autoridad máxima es la Oficina del Alto representante (OHR) nombrado por el Consejo de Seguridad de la ONU. En la práctica, son las potencias occidentales quienes ejercen la tutela. A lo largo de estos años, el puesto de jefe de la OHR ha sido desempeñado por diplomáticos o político germano-parlantes (austríacos y alemanes). El actual, Christian Schmidt, asumió el cargo hace apenas tres meses. Es un exdiputado de la ultraconservadora Unión Social Cristiana de Baviera. La interlocución de las autoridades serbias de Banja Luka con Schmidt ha sido aún más difícil que con sus antecesores. El presidente Dodik lidera el partido mayoritario en la República Srpska, con un 39% de los votos en las últimas elecciones (2018). Se denomina <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">Alianza de Socialdemócratas independientes (ASDI)</em>, pero se trata, en realidad, de un partido nacionalista radical más, pero más hábil en su propósito de combinar el orgullo patrio con evocaciones confusas del antiguo régimen social-comunista yugoslavo.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Como ya ocurriera durante el periodo bélico (1992-1995), los serbobosnios cuentan con el apoyo, no muy decisivo, en todo caso, de Rusia, ahora si se quiere más ruidoso, por el creciente enfrentamiento de Moscú con las potencias occidentales. En este gélido ambiente internacional, China se ha sumado al juego de equilibrios en favor de los serbios, entre otras cosas por los importantes negocios que empresas chinas desarrollan tanto en la República de Serbia, la <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">hermana mayor</em> de los serbobosnios.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">En las semanas previas a la sesión del Consejo de Seguridad, la alianza ruso-china ejerció presión contra Schmidt. Moscú y Pekín amenazaron con votar la renovación de la EUFOR. Al final, se negoció que el Alto Representante no leyera su informe ante el Consejo, para dar luz verde a la EUFOR. El informe de la OHR se remitió a cada embajador y se hizo público, como era de esperar. Un paripé que dejó a cada parte más o menos satisfecha: a cambio de la renovación del mandato de las tropas, el alemán sufrió un desprecio público (3).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Este enjuague diplomático no resuelve, empero, el problema de fondo: la cada vez más complicada convivencia entre las dos partes constitutivas de la confederación bosnia. Todo el mundo coincide en que la quiebra es total. Dodik siente que cuenta con el apoyo de Moscú (menos expreso el de Pekín), para crear su propio Ejército, su fiscalidad y su justicia (4).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">El desafío no parece una mera bravuconada. El entorno lo favorece. Los partidos nacionalistas han consolidado su dominio no sólo en el resto de Bosnia, sino en la mayor parte de los países vecinos. La pasividad o la impotencia occidental es corolario del terrible fracaso experimentado durante la guerra de los noventa. Estados Unidos delegó en Europa la tutela de Bosnia y el proceso de estabilización. Pero las cosas no han funcionado.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Ante la gravedad de la crisis actual, el número dos del Departamento de Estado norteamericano ha visitado Sarajevo y Banja Luka estos días y parece haber aplacado a todas las partes. No se confía mucho en que se haya diluido el riesgo (5).</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;"><span style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: 700; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">UN ENTORNO VOLÁTIL</span></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Una pieza clave de la evolución positiva era la integración de las exrepúblicas yugoslavas en la Unión Europea. Pero estamos donde estábamos. La última reunión para evaluar avances en las condiciones puestas por los 27 a los aspirantes, celebrada en octubre, resultó decepcionante (6). Francia ejerce un papel especialmente negativo, por entender que las tareas están lejos de cumplirse. El COVID-19 ha venido a complicar el acercamiento de los Balcanes a Europa, pero ya antes de la pandemia reinaba un pesimismo atroz.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">En la propia Bosnia, la amenaza de ruptura no viene sólo de los serbios. Los croatas, que integran la Federación con los musulmanes, han vuelto a reivindicar la creación de una entidad propia, lo que supondría el final del equilibrio de Dayton. El nacionalismo croata es tan virulento como el serbio y el acomodo de estas últimas dos décadas y media se ha vivido siempre como una solución provisional. Si los serbios dan un paso más hacia la ruptura, se da por seguro que los croatas harían lo propio.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">En los países vecinos, tampoco reina la concordia. Macedonia del Norte creía haber logrado un desbloqueo después de solucionar a medias el conflicto del nombre, que le ha granjeado durante décadas la enemistad de Grecia, pero los avances han sido mínimos. Ahora mismo, el país se encuentra con un primer ministro dimisionario tras los pobres resultados obtenidos en las recientes elecciones municipales. Una oposición dominada por los conservadores de orientación nacionalistas (VRMO) quiere encabeza una opción alternativa, pero los distintos partidos de la minoría albaneses presentan posiciones distintas. Se modifican las alianzas día a día. Lo más probable es que haya elecciones generales a no tardar.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">En Serbia gobierna con mano de hierro el llamado Partido Progresista (otro nombre más que equívoco), liderado por Alexander Vucic, un exministro de Milosevic y nacionalista ultraconservador. Ante la desconfianza europea, las autoridades serbias se han acercado notablemente a China, que ha hecho del país uno de los baluartes europeos de su moderna <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">ruta de la seda </em>(inversiones en infraestructuras). Además, la tensión con Kosovo no afloja Sigue siendo un factor de movilización propagandística. La minoría serbia agita la denuncia de opresión y vulneración de derechos, mientras los partidos ultranacionalistas, derrotados en las urnas, obstaculizan la tarea de un gobierno más escorado a la izquierda, pero débil y poco favorable al diálogo con Belgrado.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">Finalmente, en Turquía también se toman posiciones ante el empeoramiento de la situación en Bosnia. Sectores muy activos de la sociedad civil favorables a los musulmanes exigen al gobierno que no sea tímido en el apoyo al gobierno central de Sarajevo. Pero esta vez Erdogan ha surgido como mediador, quizás por su alejamiento de Occidente. Tal vez vea en la crisis bosnia una oportunidad para recuperar peso, ahora que la oposición se muestra unida en su contra, por primera vez en más de veinte años. La complicación de sus aventuras exteriores (Libia o Siria) puede empujar al nuevo sultán a revivir en Bosnia (durante siglos una provincia otomana) ilusorias ambiciones de potencia (7). Lo que encendería a Grecia, siempre más cerca de los ortodoxos serbios, con la que se ha reactivado el pulso en el Egeo por los yacimientos de gas natural, en un momento de especial tensión energética entre Europa y Rusia. En fin, un panorama endiablado que evoca los ecos más peligrosos de la última guerra en Europa.</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">NOTAS</p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(1) “Bosnie-Herzégovina: La Republika Sprska veut son armée, sa justicie and son fisc”. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">COURRIER DES BALKANS, 11 de octubre.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(2) “The fragile state of Bosnia and Herzegovina. Bosnian serbs are playing with fire”. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">DER SPIEGEL, 27 de octubre;</em> “Time to act on Bosnia’s existential threat”. MAJDA RUGE. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">FOREIGN POLICY, 3 de noviembre.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(3) “UN Security Council extends Bosnian peacekeeping force after Russia and China appeased”. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">REUTERS, 4 de noviembre.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(4) “Bosnie-Herzégovine: Milorad Dodik joue avec le feu”. ELVIRA JUKIC-MUJKIC (Observatori Balkani e Caucaso). <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">COURRIER DES BALKANS, 4 de noviembre.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(5) “Bosnian Serg strongman may halt threatening moves US diplomat”. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">BALKAN INVESTIGATIV REPORT, 8 de noviembre.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px 0px 1.6em; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(6) “Sommet UE-Balkans occidentaux: à Brdo, la promesse d’élargissement sans date ni plan”. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">COURRIER DES BALKANS, 7 de octubre.</em></p><p style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: 1.7em; margin: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px; vertical-align: baseline; word-break: break-word;">(7) “Turkish government urged to speak out about Bosnia’s political crisis”. <em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">BALKAN INVESTIGATIV REPORT, 4 de noviembre; “</em>Feuding Bosnian look to Turkey to mediate Crisis”<em style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-size: inherit; font-stretch: inherit; font-variant: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">, (ibid.), 10 de noviembre.</em></p></div></div>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-10525719905859652342021-11-17T08:35:00.003-08:002021-11-17T08:37:21.220-08:00<p style="text-align: center;"> <b style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;">ALOMAR CONTRA EL PARTIDO SOCIALISTA</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1BNiY0JVkAE/YZUvVMziCwI/AAAAAAAAawY/-cpleIqm4s4yuQXq0g73g3-wRHCeoo-9wCLcBGAsYHQ/s900/55.-_alomar_villalonga_gabriel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="627" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-1BNiY0JVkAE/YZUvVMziCwI/AAAAAAAAawY/-cpleIqm4s4yuQXq0g73g3-wRHCeoo-9wCLcBGAsYHQ/s320/55.-_alomar_villalonga_gabriel.jpg" width="223" /></a></span></b></div><b style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></b><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">“<a href="https://www.fideus.com/publicacions%20-%20dia%20-%20el.htm">El Día</a>” correspondiente al miércoles último inserta un artículo de don <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Gabriel Alomar</a> en el que el insigne escritor, tan estimado de los socialistas, hace una critica terrible de la actuación del partido obrero español, acusándole con tanta maestría como severidad de haberse desviado de su órbita moral y democrática prestando colaboración al <a href="https://www.fideus.com/esdeveniments%20-%20dictadura%20primo.htm">Directorio militar</a>.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;"><a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> confiesa que escribió el artículo dolorido y vacilante, pero que lo hizo en servicio del ideal mismo al que, según su opinión, se ha faltado, y para descargarse un gran peso que le sofocaba: la posible responsabilidad del silencio.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">¿Habrá tenido en cuenta <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> si al descargar el peso de una posible responsabilidad de silencio podía contraer otra mayor y más probable: la de ahondar discordias ya iniciadas en el seno del <a href="https://www.fideus.com/partis%20-%20psoe%20-%20espana.htm">partido socialista</a> y alimentar disensiones que en los actuales momentos serían más catastróficas que nunca, no sólo para el socialismo, sino para el porvenir político y social de España? ¿Pensó <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> en el alcance que podía tener su artículo después de la actitud, ya por él conocida, de <a href="https://www.fideus.com/biografiesF%20-%20prieto%20-%20indalecio.htm">Prieto</a>? ¿No imaginó si dada su autoridad intelectual y moral la argumentación de su artículo podía servir de metralla y parapeto a ese ejército de lacayos de la reacción española que no tiene ya ningún enemigo serio más que el partido socialista y la <a href="https://www.fideus.com/sindicals%20-%20ugt%20-espanya-.htm">Unión General de Trabajadores</a>?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">Las vacilaciones de que nos habla <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> al principio de su escrito indican que a un tiempo debió preocupar su conciencia el sentimiento de dos responsabilidades: la del silencio y la de la acusación. Esta última pesó más y <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> quiso sacudírsela, sin duda creyendo que así servia mejor al ideal socialista en nombre del cual dice que acusa; pero yo creo que a quien ha prestado un gran servicio ha sido a los enemigos de ese ideal aún persiguiendo el fin contrario.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;"><a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> no tiene ante nadie ninguna responsabilidad de la conducta que observen el partido socialista o sus hombres, por la sencilla razón de que no es militante, no está afiliado a él. Por consiguiente, bajo este punto de vista, no había por que romper el silencio, no había peso de responsabilidad. El Sr. <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> es uno de tantos socialistas sentimentales, de espíritu, que andan sueltos sin organización ni disciplina</span><span style="font-family: Garamond;"><a href="https://www.fideus.com/Bisbal_alomar_contra_el_partido.htm#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span style="font-family: Verdana;"><span style="font-size: xx-small;">[1]</span></span></span></a></span><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;"> y por consiguiente sin responsabilidad de representación orgánica Es un socialista paradisíaco, de los que viven en las más altas y puras regiones del ideal, pero olvidando con frecuencia que el socialismo a más de un ideal es una organización humana que se desenvuelve a ras de tierra y en un ambiente lleno de abrojos y malezas. De ahí su rectitud y su intransigencia absoluta en todo lo que no responda a la concepción de máxima virtud ideológica.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">Bien sé yo que cualquier ciudadano aún cuando no sea un militante socialista tiene perfectísimo derecho a criticar la conducta de este partido y de sus hombres y que aún puede sentir las mismas emociones de dignidad del ideal y si requiere más intensas que los afiliados, pero sabiendo como sabia el señor <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> que por motivos de la dimisión de <a href="https://www.fideus.com/biografiesF%20-%20prieto%20-%20indalecio.htm">Indalecio Prieto</a> el asunto que trata en su artículo ha de ser objeto de un fallo del Comité Nacional del <a href="https://www.fideus.com/partis%20-%20psoe%20-%20espana.htm">Partido Socialista</a> y después por un Congreso, ¿qué perdía el escritor mallorquín suspendiendo la publicación de sus juicios hasta conocer aquel fallo? ¿No habría podido dejar que fuesen los antisocialistas los que censurasen unos hechos que por ahora sólo alcanza su responsabilidad, si la hay, a una Comisión, no a todo el Partido? No creo que al señor Alomar pudiera pesarle nada más que el propio dolor de estos hechos dejando sus juicios a resultas de la resolución definitiva del Partido Socialista. Todos sus escrúpulos podían salvarse tras de esa trinchera. Ahora, en cambio, habrá que atrincherarse contra los que tomarán el nombre y la argumentación de <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> como cañones de grueso calibre para arrasarnos. Lo lamentable será eso, que persiguiendo un fin de dignificación del ideal inconscientemente se haya encendido una guerra contra éste. ¡Esto si que ha de ser doloroso!</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">Confieso que el contenido del artículo de <a href="https://www.fideus.com/biografiesA-%20alomar%20-%20gabriel.htm">Alomar</a> se clavó en mi alma como si fuera dardo envenenado, no porque creyera indestructible el fundamento de su crítica, sino por la calidad del que la hacia, por el valor intelectual, moral y político de su autor, cuya influencia en el ambiente democrático de España es difícil de contrarrestar, máxime después del gesto, conocido ya, de <a href="https://www.fideus.com/biografiesF%20-%20prieto%20-%20indalecio.htm">Indalecio Prieto</a>.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;">En cuanto a las acusaciones y cargos que en el artículo de referencia se hacen contra el partido socialista, espero que plumas más competentes que la mía las recogerán y contestarán adecuadamente en “<a href="https://www.fideus.com/publicacions%20-%20socialista.htm">El Socialista</a>” de Madrid, aparte de que sobre el mismo asunto ha publicada ya una extensa nota la Comisión Ejecutiva y la cual se reproduce en otro lugar de este número, y sin perjuicio también de que nosotros expongamos nuestra opinión personal en el próximo número. </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Garamond; font-size: 14pt;"><a href="https://www.fideus.com/biografiesB-%20bisbal.htm">Lorenzo Bisbal</a></span></p><div><hr align="left" size="1" width="33%" /><div id="ftn1"><p class="MsoFootnoteText"><a href="https://www.fideus.com/Bisbal_alomar_contra_el_partido.htm#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference" style="vertical-align: super;"><span style="font-size: 10pt;">[1]</span></span></a> El señor Alomar pertenece actualmente a un partido socialista catalán, más catalán que socialista en mi concepto, cuyas normas de organización y disciplina son desconocidas aún.</p></div></div><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"> </p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span style="font-family: Garamond; font-size: medium;"><a href="https://www.fideus.com/publicacions%20-%20obrero%20balear.htm">EL OBRERO BALEAR</a> nº 1178</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-top: 0px;"><span style="font-family: Garamond; font-size: medium;">7 de noviembre de 1924</span></p>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-45407897782981826162020-06-18T02:35:00.001-07:002024-01-12T08:00:40.973-08:00<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;">Julio Anguita: </span><span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;">testimonio de coherencia y honestidad</span><span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;"> política</span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">En un contexto de dolor y sufrimiento vinculado a los terribles efectos de la </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">pandemia</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> del coronavirus, hemos recibido la </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">dolorosa </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">noticia de la muerte del que fuera dirigente del PCE y Coordinador General de Izquierda Unida</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">, </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">Julio Anguita.</span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">Su larga trayectoria de compromiso político se inicia</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">en 1972</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">con su militancia comunista en el P</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">CE de Córdoba, ciudad en la que ha residido la mayor parte de su vida </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">y de </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">la que fue elegido alcalde en</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> las primeras elecciones democráticas celebradas tras la dictadur</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">a franquista, mandato que renovaría en sucesivas convocatorias electorales (1977-1986).</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"></span></span><br />
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-VcWQDxJmfD4/Xus1VA31BTI/AAAAAAAAaVg/t3NG01A_byMjhMmpV1xvY9C_oXbZF17QQCLcBGAsYHQ/s1600/image.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="497" data-original-width="746" height="213" src="https://1.bp.blogspot.com/-VcWQDxJmfD4/Xus1VA31BTI/AAAAAAAAaVg/t3NG01A_byMjhMmpV1xvY9C_oXbZF17QQCLcBGAsYHQ/s320/image.jpeg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">De ahí </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">pasó a desempeñar el cargo de Secretario General del PCE (1988-1998) sustituyendo </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">a</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">l también dirigente</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">Gerardo Iglesias</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">.</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> </span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">Fue candidato comunista por primera vez al gobierno de España en las elecciones de 1989. En 1990 fue reelegido coordinador general de IU y </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">diputado en el Parlamento español en tres ocasiones.</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> </span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">Fue nuevamente candidato a la presidencia del Gobierno en 1993; renovó como diputado y por cuarta vez como coordinador general de IU y en la Secretaría del PCE. En mayo de 1993, durante la campaña elect</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">oral, sufrió un infarto </span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">en Barcelona. En 1996 volvió a presentarse a las elecciones generales</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">.</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;"> IU llegó a </span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">ser </span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">la tercera fuerz</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">a en el Congreso con 21 escaños, con</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;"> más de dos millones y medio d</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">e votos</span><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;">.</span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s6" style="line-height: 15.600000381469727px;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">Tras</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> abandonar la primera línea de militancia orgánic</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">a</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> nunca dejó su compromiso con la sociedad a través de su activismo muy vinculado a la reivindicación republicana y, en los últimos tiempos, su prematuro y eficaz empeño en lograr el entendimiento entre IU y Podemos.</span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">Julio Anguita </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">nos ha </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">legado un</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> testimonio de </span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">gran</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> valor político</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">. ético</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> y personal que trasciende más allá de su ideario: la honestidad política hecha patente a través de su compromiso con la sociedad</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;">, su coherencia</span><span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"> y su constante espíritu crítico. </span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Su figura dignifica la función política en unos tiempos de desprestigio de lo político fruto del oportunismo y la corrupción.</span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Su ejemplo siempre será un acicate que ayudará a ejemplarizar que no todos los políticos son iguales y que la persistencia apasionada en sus ideales de igualdad y fraternidad anidan en buena parte de la sociedad que no se resigna ante la injusticia y la desigualdad. </span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span class="s5" style="line-height: 16.799999237060547px;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></div>
<div class="s3" style="line-height: 21.600000381469727px; text-align: justify;">
<span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;">Ignasi Ribes Garau, Manolo Cámara </span><span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;">Fernandez</span><span class="s4" style="font-weight: bold; line-height: 16.799999237060547px;">, Antoni Ma. Thomas i Pep Vílchez Carreras</span></span></div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-69321397618065810942017-12-28T07:23:00.003-08:002017-12-29T07:59:58.773-08:00EL CENTENARI DE LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 107%;">Dies
abans de l’esclat de la <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_Guerra_Mundial">Primera Guerra Mundial</a> , el 31 de juliol de 1914, moria
assassinat el líder socialista francès <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Jaur%C3%A8s">Jean Jaurès</a> a mans d’un militant de
extrema dreta, membre de<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Action_Fran%C3%A7aise"> </a><i><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Action_Fran%C3%A7aise">Action Française</a> </i>.
Com molts socialistes, Jaurès s’havia oposat fermament a la guerra.</span></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-5pqt04Bq0RA/WkUL8cHbXqI/AAAAAAAAZeQ/qOLHJ55Fsy8MMIV5oA9WT3q-YLa2hleGACLcBGAs/s1600/548px-Assassinat_de_Jaur%25C3%25A8s_%2528Le_Matin%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="548" height="280" src="https://4.bp.blogspot.com/-5pqt04Bq0RA/WkUL8cHbXqI/AAAAAAAAZeQ/qOLHJ55Fsy8MMIV5oA9WT3q-YLa2hleGACLcBGAs/s320/548px-Assassinat_de_Jaur%25C3%25A8s_%2528Le_Matin%2529.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">Assassinat de Jean Jaurès, reconstrucció de 1919</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: medium;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; line-height: 107%; text-align: left;">Un
cop esclatada la conflagració, una part significativa del socialisme europeu s’oposà
a l’enfrontament entre els pobles i
clamà contra una guerra imperialista front la qual mantingueren la proposta de
convertir-la en revolució. Així pensava la denominada esquerra <i>zimmerlaviana</i> – referida a la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_de_Zimmerwald">Conferència de la Internacional Socialista reunida a la ciutats suïsses de Zimmerwald</a>, el
setembre de 1915 i <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Kienthal_Conference">Kienthal</a> a l'abril 1916.</span><span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; line-height: 107%; text-align: left;"> </span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-wWuZ6fRGJlU/WkUWKIAyEqI/AAAAAAAAZek/UvfYjaovbIQxi7lblPpLYPLN4VbixIX2QCLcBGAs/s1600/trotsky%2B1915.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-wWuZ6fRGJlU/WkUWKIAyEqI/AAAAAAAAZek/UvfYjaovbIQxi7lblPpLYPLN4VbixIX2QCLcBGAs/s320/trotsky%2B1915.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">Alguns delegats a la Conferència de Zimmerwaldd, al centre Lev Trotski, a la seva esquerra <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Radek">Karl Radek</a>.</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">Adscrits a aquesta corrent hi havia dirigents russos d'esquerra socialista com ara Lenin, Zinóviev o Trotski. La majoria dels partits socialistes europeus donaren suport als seus respectius governs, ja sia votant a favor dels crèdits de guerra en els parlaments de França i Alemanya o amb la participació directa en el govern com fou el cas del Partit Laborista britànica. La
temuda guerra resultà una tràgica matança de milions de persones i va causar la
misèria de les multituds. L’any 1917 s’entrà en el tercer any de la denominada
Gran Guerra. El patiment de les tropes i de la població civil dels països
bel·ligerants arribà a un límits insuportables. Es generalitzaven els motins de
soldats i a la rereguarda les vagues i protestes dels obrers. El malestar dels pagesos
i una profunda crisis de subsistències provocà fam i misèria a les ciutats.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-31O1ilKHyPU/WkUe0fVhorI/AAAAAAAAZe0/5qPZqZjkW_YaNHLRLNND_m1wpLanwmmiQCLcBGAs/s1600/manifestacion-rusa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="540" height="208" src="https://2.bp.blogspot.com/-31O1ilKHyPU/WkUe0fVhorI/AAAAAAAAZe0/5qPZqZjkW_YaNHLRLNND_m1wpLanwmmiQCLcBGAs/s320/manifestacion-rusa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: medium;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 10.7px;">Manifestació contra la manca de subsistències poc abans de la Revolució</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;">Aquestes
constants tingueren efectes catastròfics per al gran Imperi del tsars de Rússia
on </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolau_II_de_R%C3%BAssia" style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">Nicolau II</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;">, rodejat d’una camarilla inepta governava un immens territori. El
desenvolupament econòmic era molt desigual amb una incipient presència
industrial concentrada a les gran ciutats – especialment a San Petesburg i
Moscou- i una situació semi-feudal que afectava els camperols a amples zones
del país.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ntuBIpXEJoE/WkUkbW8j-fI/AAAAAAAAZfE/aigN-UgYMWcbcoHbiGRncU1CjLvhXgTnwCLcBGAs/s1600/Nicol%25C3%25A1s%2BII%2By%2Bfamilia%2B1916%2Bvestidos%2Bde%2Bcosacos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="583" data-original-width="1000" height="186" src="https://2.bp.blogspot.com/-ntuBIpXEJoE/WkUkbW8j-fI/AAAAAAAAZfE/aigN-UgYMWcbcoHbiGRncU1CjLvhXgTnwCLcBGAs/s320/Nicol%25C3%25A1s%2BII%2By%2Bfamilia%2B1916%2Bvestidos%2Bde%2Bcosacos.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: medium;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;">El tsar<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Nicolau_II_de_R%C3%BAssia"> Nicolau II</a> i el seu fill, el tsarevitx, porten uniforme</span></div>
<div style="font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">d'oficial cosac. La tsarina està al costat del tsar.</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">Les
derrotes de l’ineficient exercit rus provocaren una forta desestabilització en
els fronts de combat la qual cosa, combinada amb les greus penúries de les
ciutats i el camp, provocà la caiguda del tsar a partir d’un fort moviment de
protesta que s’inicià a la ciutat de Sant Petesburg. </span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-SILIQnFoTk4/WkU6Mg2agxI/AAAAAAAAZhE/lmVE_wcLbF0fWKAV58JsJaJrx4slgiQXwCLcBGAs/s1600/soldados-rusos-se-rinden-en-la-batalla-de-tannenberg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="496" data-original-width="964" height="164" src="https://2.bp.blogspot.com/-SILIQnFoTk4/WkU6Mg2agxI/AAAAAAAAZhE/lmVE_wcLbF0fWKAV58JsJaJrx4slgiQXwCLcBGAs/s320/soldados-rusos-se-rinden-en-la-batalla-de-tannenberg.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">Soldats russos es rendeixen a la Batalla de Tannenberg</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia" , serif;">La rebel·lió possibilità el
renaixement de les organitzacions de participació popular sorgides en la
revolució russa de 1905. Així, ressorgia el Soviet de la ciutat de Petrograd, nova
denominació que adoptà la capital bàltica. </span><br />
<span style="font-family: "georgia" , serif;"><br /></span></div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-f4zrxnDvQhs/WkU4grn5VcI/AAAAAAAAZg4/ThkJl1NAo389SVXiKEGUuzAvS76EJj9gwCLcBGAs/s1600/PUTILOV.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="587" height="211" src="https://1.bp.blogspot.com/-f4zrxnDvQhs/WkU4grn5VcI/AAAAAAAAZg4/ThkJl1NAo389SVXiKEGUuzAvS76EJj9gwCLcBGAs/s320/PUTILOV.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">Assemblea a la fàbrica Putilov de Petrograd</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">Paral·lelament, s’instaurà un Govern
Provisional gestionat majoritàriament per la dreta liberal amb el recolzament
dels socialistes del Partit Socialdemòcrata Rus (menxevic) i del Partit Social-revolucionari.
</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gueorgui_Lvov" style="font-family: georgia, serif; text-align: left;">El príncep Lvov</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;"> fou el nou cap del govern i </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Aleksandr_K%C3%A9renski" style="font-family: georgia, serif; text-align: left;">Kérenski</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">, oficiosament representant
en el govern dels socialistes col·laboracionistes, ministre de Justícia. S’inicià
un procés que es caracteritzà per l’existència d’una dualitat de poders: el
Govern Provisional i els soviets. De fet el control de la situació estava en
bona part a l’àmbit dels soviets, on el socialistes moderats hi tenien, aleshores,
la majoria de la representació.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , serif;"><br /></span></span></div>
</div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-2MNfx8Z0D_k/WkUpjCQAViI/AAAAAAAAZfo/5ps7dfpDInoKQhuuvMGz6X6QYZj8ZBbIwCLcBGAs/s1600/soviet%2Bpetrograt%2B1917.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1036" data-original-width="1600" height="207" src="https://3.bp.blogspot.com/-2MNfx8Z0D_k/WkUpjCQAViI/AAAAAAAAZfo/5ps7dfpDInoKQhuuvMGz6X6QYZj8ZBbIwCLcBGAs/s320/soviet%2Bpetrograt%2B1917.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">1917, reunió del Soviet de Petesburg</span></div>
<div style="font-size: medium;">
<div style="text-align: left;">
</div>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;">Aquesta
dualitat de poders caracteritzat per un govern conformat per el sectors de la burgesia
liberal amb el suport dels socialistes moderats dels soviets, no va poder
aguantar les tensions que provocaren las continuació de la guerra. El fracàs de
la “</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ofensiva_K%C3%A9renski" style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">ofensiva Kérenski</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;">”, el qual havia estat anomenat Primer Ministre i
comandant en cap, agreujà la situació i provocà una forta mobilització d’obrers,
soldats i camperols.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-OTAx46II0ig/WkUon7GTjZI/AAAAAAAAZfc/r_JXoUMzrWEVHUJP6UhHHsU_lV7ay5IGACLcBGAs/s1600/kerenski%2Bmaig%2B1917.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="973" data-original-width="1280" height="243" src="https://4.bp.blogspot.com/-OTAx46II0ig/WkUon7GTjZI/AAAAAAAAZfc/r_JXoUMzrWEVHUJP6UhHHsU_lV7ay5IGACLcBGAs/s320/kerenski%2Bmaig%2B1917.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: medium;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 10.7px;">Kérenski,l maig de 1917</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="999" data-original-width="1280" height="249" src="https://2.bp.blogspot.com/-lc6rzl5RnX8/WkUrlp7_qaI/AAAAAAAAZf0/Qy75Z9gDsCcb88egRopQn01XbXVWjl-YQCLcBGAs/s320/1280px-THIRD_PROVISIONAL_CABINET_OF_RUSSIA%2B%25281%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; line-height: 10.7px;">El darrer Govern Provisional</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-size: medium; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
</div>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-lc6rzl5RnX8/WkUrlp7_qaI/AAAAAAAAZf0/Qy75Z9gDsCcb88egRopQn01XbXVWjl-YQCLcBGAs/s1600/1280px-THIRD_PROVISIONAL_CABINET_OF_RUSSIA%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /><a href="https://2.bp.blogspot.com/-lc6rzl5RnX8/WkUrlp7_qaI/AAAAAAAAZf0/Qy75Z9gDsCcb88egRopQn01XbXVWjl-YQCLcBGAs/s1600/1280px-THIRD_PROVISIONAL_CABINET_OF_RUSSIA%2B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">L’abril
de 1917 </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lenin" style="font-family: georgia, serif; text-align: left;">Lenin</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;"> arribà a Finlàndia procedent de Suïssa mitjançant un vagó
segellat que travessà el territori alemany. L’històric dirigent bolxevic, des
del primer moment, defensà la necessitat d’impulsar la revolució demanant els
traspàs de tot el poder als soviets i la finalització de la guerra. El mes següent arribà </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lev_Trotski" style="font-family: georgia, serif; text-align: left;">Trotski</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">, procedent de Nova York. desprès de passar per molts d'ostàcles. Les
consignes de la Revolució Russa </span><i style="font-family: georgia, serif; text-align: left;">¡Tot el
poder als soviets!</i><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;"> i </span><i style="font-family: georgia, serif; text-align: left;">¡Pau, pa i terra!</i><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: left;">
es feren efectives l’octubre de 1917 en la presa del poder pels bolxevics que instauraren
el poder soviètic, començant una històrica i contradictòria experiència de
transformació política i social.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-zhawCL-zwnI/WkUusJDH52I/AAAAAAAAZgA/vRKwBVMaGrIxS6ZDV7UhY82hl9rSeBqSQCLcBGAs/s1600/lenin-trotsky-bw.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="1280" height="120" src="https://4.bp.blogspot.com/-zhawCL-zwnI/WkUusJDH52I/AAAAAAAAZgA/vRKwBVMaGrIxS6ZDV7UhY82hl9rSeBqSQCLcBGAs/s320/lenin-trotsky-bw.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="font-size: medium;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">Lenin i Trotski, els líders de la Revolució Russa de 1917</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;"><br /></span>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;">Els
successos que continuaren un cop pres el poder no foren gens propicis a la
realització de l’ideari revolucionari. El març de 1918 la Rússia revolucionària
signava amb les Potències Centrals el </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Tractat_de_Brest-Litovsk" style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">Tractat de Brest-Litovsk</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;"> finalitzant la
confrontació bèl·lica a costa de la cessió d’amples territoris. La desitjada
revolució europea fou contundentment ofegada un cop finalitzada la guerra. A
Alemanya – la revolta fou contundentment ofegada i foren assassinats els dirigents
</span><i style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">espartaquistes</i><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosa_Luxemburg" style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">Rosa Luxemburg</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;"> i </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Liebknecht" style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">KarlLiebknecht</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;">. Amb la derrota de la República Soviètica de Baviera i la curta
experiència del govern revolucionari de </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9la_Kun" style="font-family: georgia, serif; text-align: justify;">Béla Kun</a><span style="font-family: "georgia" , serif; text-align: justify;"> a Hongria l’expectativa
revolucionària perdé la perspectiva de la seva expansió. La contrarevolució es
posà en marxa als territoris russos provocant una sagnant guerra civil on
intervingueren les potencies guanyadores de la guerra.</span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ygo6GAO_T0U/WkUvcwJ7RUI/AAAAAAAAZgI/mOUjjRJaBb8A8hw5QO83uzv4CJ6eJICMwCLcBGAs/s1600/rosa-karl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-ygo6GAO_T0U/WkUvcwJ7RUI/AAAAAAAAZgI/mOUjjRJaBb8A8hw5QO83uzv4CJ6eJICMwCLcBGAs/s320/rosa-karl.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><pre class="b_fw5 main" style="background-color: white; line-height: 26px; margin-left: 10px; margin-right: 10px; overflow: hidden; padding: 0px; text-align: left; word-wrap: break-word;"><span class="db tac" style="display: block; margin: 0px; padding: 0px; text-align: center;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span style="white-space: pre-line;">Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, fundadors de la Lliga Espartaquista i del Partit Comunista d'Alemanya.</span></span></span></pre>
</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-29SdegLOfwQ/WkUzDjrEUNI/AAAAAAAAZgU/o0itfgbAErkQOZlLpmkYosi0YUoKWmPLgCLcBGAs/s1600/sovietdelegatesatbrestlitovsk.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="588" data-original-width="927" height="202" src="https://1.bp.blogspot.com/-29SdegLOfwQ/WkUzDjrEUNI/AAAAAAAAZgU/o0itfgbAErkQOZlLpmkYosi0YUoKWmPLgCLcBGAs/s320/sovietdelegatesatbrestlitovsk.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><pre class="b_fw5 main" style="background-color: white; line-height: 26px; margin-left: 10px; margin-right: 10px; overflow: hidden; padding: 0px; text-align: left; word-wrap: break-word;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small; white-space: pre-line;">Delegació soviètica a Brest-Litovsk. Asseguts, des de l'esquerra: Lev V.Kamenev, Adolff A. Joffe, Anastasia A. Bitzenko. VV Lipskiy, P. Stučka, Lev D.Trotsky, Lev M.Karakhan.</span></div>
</pre>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;"><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;">La
Revolució restà aïllada i combatuda. Rússia no fou l’espurna que animaria la
revolució europea en la perspectiva de la revolta mundial. S’obria així un
llarg camí on desprès de continues confrontacions entre els líders bolxevics
s’obrí pas l’heterodoxa posició de construir el </span><i style="font-family: georgia, serif;">socialisme a un sol país</i><span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;"> que derivà cap un procés
d’industrialització i col·lectivització forçosa en un context de dictadura del partit
comunista -hereu del bolxevics- que provocà el sorgiment del poder repressiu de
l’estalinisme.</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: xx-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-yELJCilVVoA/WkU1_lCVIjI/AAAAAAAAZgs/AJJxTUdMrfkL-KfIUOA7KQL5ItV_VQ8VgCLcBGAs/s1600/rykov_stalin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="232" data-original-width="550" height="134" src="https://1.bp.blogspot.com/-yELJCilVVoA/WkU1_lCVIjI/AAAAAAAAZgs/AJJxTUdMrfkL-KfIUOA7KQL5ItV_VQ8VgCLcBGAs/s320/rykov_stalin.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">D'esquerra a dreta: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Aleks%C3%A9i_R%C3%BDkov">Rýkov</a>,<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Nikolai_Bukharin"> Bukharin</a>, <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mikha%C3%AFl_Kalinin">Kalinin,</a> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Nikolai_Uglanov">Uglanov</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/I%C3%B3sif_Stalin">Stalin </a>i <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Mikhail_Tomsky">Tomsky</a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;">a la tomba de Lenin a Moscou en 1927 al desè aniversari de la Revolució Russa </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; line-height: 107%;">Amb
tot, la Revolució d’Octubre obrí un raig d’esperança entre les treballadores i
treballadors del món; la possibilitat de construir una societat millor sense
explotadors ni explotats prenia cos. En commemorar els 100 anys d’aquet
transcendental esdeveniment, els nombrosos actes, congressos, conferències,
projeccions cinematogràfiques, exposicions i una destacada activitat editorial
posen en evidència la importància d’aquesta fita sense la comprensió de la qual
es impossible entendre la historia del segle XX i molts dels elements que
conformen, encara avui, la realitat del món que ens ha tocat viure.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: x-small; line-height: 107%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: x-small; line-height: 107%;"><b>Pep
Vílchez<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: x-small; line-height: 107%;">Historiador</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; line-height: 107%;"><span style="font-size: x-small;">02/12/2017</span><span style="font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 14.0pt; line-height: 107%;"><b>Article publicat a la revista "Unitat" </b>desembre/2017</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.6667px; line-height: 107%;"><a href="https://issuu.com/marcospinazzola/docs/unitat_diciembre_2017_final">ht</a></span><a href="https://issuu.com/marcospinazzola/docs/unitat_diciembre_2017_final" style="font-family: georgia, serif; font-size: 18.6667px;">ps://issuu.com/marcospinazzola/docs/unitat_diciembre_2017_final</a><br />
<span lang="CA" style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 18.6667px; line-height: 107%;"><a href="http://www.ib.ccoo.es/webbaleares/">http://www.ib.ccoo.es/webbaleares/</a></span></div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-953920127544410302015-06-04T01:14:00.002-07:002015-06-07T01:18:30.122-07:00¿Quién teme a David Abril?<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-G5NgRwcRl3U/VXAGoJwj75I/AAAAAAAATEc/vJHG51lWxgw/s1600/david.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-G5NgRwcRl3U/VXAGoJwj75I/AAAAAAAATEc/vJHG51lWxgw/s1600/david.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">Recién comenzadas las necesarias negociaciones entre los partidos políticos que poseen la suma mayoritaria de votos tras las elecciones autonómicas y municipales en las Baleares, las pitonisas malévolas ya han comenzado a vaticinar la catástrofe. Lo dicen sin ni siquiera contemplar el análisis de los programas políticos que se discuten, y que son los que contienen las propuestas e intenciones políticas que verdaderamente interesa enjuiciar. Nada, escándalo y traca. </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">La utilización perversa del lenguaje inunda el panorama: desde el “hemos ganado” o “nos los han robado” de los populares; hasta el ridículo parecer de algunos articulistas que han tildado al diputado autonómico David Abril de “Lenin”; y hasta otro escribidor de pluma “afilada” que ha rematado: ¡¡Lenin de clase B!!</span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">Vamos, todo un aquelarre digno de los orcos de Intereconomía o de los hooligans de alguna cadena televisiva local donde se permite y fomenta el insulto y la palabra soez de manera banal.</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">Pero la realidad es que los agoreros saben, o deberían saber, que sobre la mesa de negociaciones tripartita de la izquierda existen dos elementos de futuro fundamentales: un programa de realizaciones concretas, y una exigencia ineludible de regeneración democrática y de lucha implacable contra la corrupción.</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">La izquierda balear ha cosechado un triunfo electoral sin precedentes y sin condicionamientos espurios. Pongamos como ejemplo más significativo el reparto de los apoyos electorales a través de los resultados al Parlament Balear. El PSIB recoge 81.073 votos y PODEMOS y MÉS 62.629 y 59.069, respectivamente, siendo legítimo sumar a este ultimo partido los votos de MÉS per Menorca, que aporta 6. 568 a cuenta de la propuesta global MÉS. La suma de votos éstas últimas tres fuerzas da el resultado de 128.266 votos de izquierda, que no son del PSOE. Y, por si fuera poco, esta suma es superior a los votos recogidos por el Partido Popular (121.981).</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">Bien, al razonamiento anterior debe ser matizado, aunque no anulado. Matizado porque PODEMOS y MÉS no son la misma fuerza, tienen diferencias. Pero ambas formaciones recogen el sentir de buena parte del electorado, y, sobre todo, recogen una voluntad política expresada en las urnas que desea un programa específico y un profundo deseo de regeneración democrática. Y en estos aspectos, si miramos los programas, efectivamente las propuestas más significativas de PODEMOS y MÉS coinciden casi como dos gotas de agua en numerosos aspectos.</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">Y es esa coincidencia política la que da legitimidad a ambas formaciones para que piloten el devenir político próximo en aquellas instituciones donde el respaldo electoral recibido se lo permita.</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">Y, aquellos que han sufrido pérdida de votos y desprestigio, por su actuación ante la crisis y por efecto de la corrupción, deben saber ahora asumir su papel, que no es otro que el de apoyar a aquellos a los que la voluntad política de los ciudadanos ha respaldado posibilitando que ambas formaciones conjuguen conjuntamente el devenir político de esta comunidad.</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">En estas circunstancias, los que infunden exageradas filípicas contra la persona que da nombre al encabezamiento de éste escrito y lo que representa deben saber que el protagonismo político de éste está sustentado por dos fuerzas políticas que, conjuntamente, han cosechado la mayoría de votos de cambio de estas islas.</span><span style="font-size: 14.0799999237061px;"> </span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;">En realidad, pues, no es difícil deducir que, a quien realmente temen los interesadamente inquietos, es a la voluntad política de los ciudadanos que, con su voto, han expresado la necesidad de un cambio radical de fondo y de formas en la política balear.</span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;"><span style="font-size: 14.0799999237061px;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">Pep Vílchez / 04/05/2015</span></div>
<span style="background-color: white; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Publicat a <a href="http://www.elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_id_noticia=7537">EL PERISCOPI</a><br />
________________________________________________________________________________<br />
<br />
<div style="color: #141823; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; margin-bottom: 6px; text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
Ahir, Joan Riera (UH) publicaba un article titulat “David Abril es la columna de la negociación para formar Govern” ( <a href="http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fgoo.gl%2FWJ1XRv&h=NAQE3WM0l&enc=AZN0i3naP951FCoLuRr4C-uhxSq4DeTN8X9XFtOQYmuozeTR-WdyRPG2vJrogjVYKH5DEHV9aikT740dvNsZLrrjet6_ArK-jNf-qe_ODvqQnugGmgE5vJHJHZ2NMDbkZMiynxDNEtfLj8_Psfht2R9FhWYPbfP7Ib5v7tcU5acVAy7UkSrho6gnv80TDPrv2yM&s=1" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank">http://goo.gl/WJ1XRv</a> ) en part, aquesta visió ha provocat un article meu publicat avui al Periscopi titulat ¿Quien teme a David Abril? (<a href="http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fgoo.gl%2FC0QYbI&h=wAQHRvUBZ&enc=AZNUmXAEPpoAhqUOGbdWX9dZ_cSTbaaFj-iZCG-e2IeyXuB26Z6dPqA8T3NiiUgvvKmDpHt_Z3_bHK3eD9NjemX21nloF-C-qCrfhZ0dmMvJ2VxMmer2B4OSuj49Vft18A7wRcCKxvzN9tPI9fK84hPYQwnovXh_YW7s4aHHN9_xtJ5S13JwiExdVtIcgeNE290&s=1" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank">http://goo.gl/C0QYbI</a> ), avui també, Joan Riera publica un altre article titulat "Biel Barceló y la sombra del doctor Negrín" ( <a href="http://goo.gl/gyLTRz" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank">http://goo.gl/gyLTRz</a> ), allà on falsejant la figura de Juan Negrín de manera, diguem “poc fonamentada”, compara amb Biel Barceló amb el que fou cap del Govern de la Republica des de 1937 a 1939. Fa ja un cert temps, en complir el 50 aniversari de la mort de Juan Negrin, vaig publicar un article a DM que precisament es titulava "La sombra del Doctor Negrin” ( <a href="http://goo.gl/T2Tg3x" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank">http://goo.gl/T2Tg3x</a> ) el qual suggeriria a Riera que tornes a llegir amb molta atenció.</div>
</div>
<div style="color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; margin-top: 6px; text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
Així i tot cal dir que les "opinions" referides a Juan Negrín expresades per Joan Riera (UH) están més aprop de Pio Moa i César Vidal que no de reputats historiadors com Gabriel Jackson, Enrique Moradielos, Ricardo Mirralles o Paul Preston .. en fi, l'ofuscació crea afinitats diabòliques.</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; margin-top: 6px; text-align: left;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="color: #141823; display: inline; font-family: helvetica, arial, 'lucida grande', sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px; margin-top: 6px; text-align: left;">
<span style="color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 14.0799999237061px; line-height: normal; text-align: justify;">Pep Vílchez</span></div>
</div>
</span>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-29040226415256975232015-06-01T07:55:00.003-07:002015-06-01T07:55:49.141-07:00<h1 style="background-color: white; background-image: url(http://www.elperiscopi.com/sesiones/gnoticies/orlas/css_47.gif); background-position: 50% 100%; background-repeat: repeat-x; border: 0px solid rgb(204, 204, 204); color: #413d3a; line-height: 1.2em; margin: 0px 0px 10px; padding: 0px 0px 15px; text-align: center;">
<span style="color: #413d3a; font-family: Courier New, Courier, monospace; text-decoration: none;"><a class="gtmeta" data-gtmeta="title" href="http://elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_noticia=7509" style="color: #413d3a; font-size: xx-large; text-decoration: none;">Turisme, medi ambient i patrimoni</a><div class="separator" style="clear: both; font-size: xx-large; text-align: center;">
<span style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><a class="gtmeta" data-gtmeta="title" href="http://elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_noticia=7509" style="color: #413d3a; text-decoration: none;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-ZYVoruihDN0/VWxxyLfnupI/AAAAAAAATEE/iYr9WnJccYE/s1600/BIBILONI.jpg" /></a></span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">La construcció d'un país digne, social i culturalment estructurat, és un objectiu que, ben bé, pot compartir una àmplia majoria de ciutadans d'aquestes illes. És de sentit comú i amb això ens juguem bona part del nostre futur.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Emperò els obstacles que fins ara s'han oposat en aquesta estratègia han estat tossuts i, alhora, altament nocius, especialment a l'àmbit de la destrossa del territori, fet incentivat per l'especulació i la corrupció de la mà de promotors i constructores amb la complicitat del poder polític, especialment del Partit Popular. Una part significativa del sector hoteler empresarial, no n'és aliè a la destrossa.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Comença a ser hora que el sector turístic empresarial prengui consciència definitiva que el creixement territorial de la planta hotelera està pràcticament esgotat i que l'augment dels seus legítims beneficis només pot créixer mitjançant una oferta turística amb més valor afegit, de qualitat i més respectuosa amb el medi ambient i el patrimoni paisatgístic i cultural.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Comença a ser hora, també, que els sectors implicats, hotelers, tours operadors, etc. ajudin a fer que finalitzin situacions poc atractives per un turisme de qualitat, i això vol dir que no continuí embrutint-se la imatge de Mallorca per les males pràctiques realitzades en alguns indrets de l'illa.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">I d'això, d'aquest necessari redreçament, ens podem beneficiar tots, perquè la nostra natura i els paisatges de les illes, que són dels ciutadans, de tots, són un valor de gran atractiu que es pot compartir amb la gent d'altres indrets que ens visita i que ens possibilita anar més enllà que l'esquemàtic sol i platja.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Amb l'hospitalitat natural que ens pertoca i amb una oferta de qualitat, professionalitat i estabilitat, allargant els períodes d'ocupació i dignificant la vida laboral dels treballadors del sector, podem continuar generant riquesa els fruit de la qual sigui en benefici dels empresaris, inversors i treballadors directament implicats i de la resta de la població.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">És útil i necessari que les institucions dediquin esforç en el manteniment dels nostres valors naturals, culturals i patrimonials. I, per això, cali invertir, en benefici del medi ambient i d'una harmoniosa utilització del territori. Els nostres visitants haurien, doncs, de col·laborar amb una aportació més simbòlica que real, emperò suficient per invertir la recaptació en benefici d'objectius mediambientals i, perquè no, també de caràcter social.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Així, el sector turístic hauria d'esser el primer interessat amb què el “conservadorisme” adjudicat a l'esquerra, en relació amb el medi ambient i el patrimoni, fos una idea compartida per tots i en benefici dels habitants de cadascuna de les illes i també de la diversificació de l'oferta integral turística que així caminaria cap a índex de més qualitat i, per tant, cap a una indústria més competitiva.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Fets recents com la mala imatge de Punta Balena a Magaluf, la corrupció policial a la Platja de Palma o, en l'àmbit patrimonial, la destrucció de valors arquitectònics que s'exemplifica en la pèrfida demolició de Can Bibiloni, edifici obra del prestigiós arquitecte mallorquí Gaspar Bennàssar, són realitats que, recentment, ens han indicat que les coses no van com haurien d'anar, que no podem continuar per aquest camí i, això, ho sap tothom. Caldrà, doncs, posar fill a l'agulla i redreçar la nau per evitar allò que emboira la bona imatge que fa atractiva les illes com a destí turístic preferent.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Les circumstàncies que emplenen de desgràcia i desestabilització altres indrets, potencialment competitius, especialment a la Mediterrània oriental, reforcen l'afluència de turistes i l'arribada de creuers. Això no serà sempre així. Ara caldria aprofitar l'avinentesa per millorar la nostra oferta turística i, alhora, amb el concurs de les institucions, diversificar les fons de creació de riquesa fomentant i incentivant la promoció d'altres activitats que de manera rendible rompin el monocultiu turístic generant altres fons d'activitats orientades cap a un tipus de producció adequat a cadascuna de les nostres illes. Tot un repte en la realització del qual ningú hauria de quedar exclòs.</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Pep Vílchez</span></div>
<div style="border-width: 0px; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-weight: normal; line-height: normal; padding: 0px; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Publicat <a href="http://elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_id_noticia=7509">EL PERISCOPI</a>, 01/06/2015</span></div>
</span></h1>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-90158244692893177682015-06-01T07:49:00.004-07:002015-06-01T07:50:28.030-07:00<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace; font-size: x-large;"><b>POR UN CABEZA</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Ka4_Ydn6pA8/VWxwUJWMmsI/AAAAAAAATD4/Wiyqkgjnl7w/s1600/7377_m.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ka4_Ydn6pA8/VWxwUJWMmsI/AAAAAAAATD4/Wiyqkgjnl7w/s1600/7377_m.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
No me voy a referir a la cabeza del “<em>noble potrillo que justo en la raya afloja al llegar</em>” según reza el conocido tango, musicado e interpretando por Carlos Gardel y con letra del inevitable Alfredo Le Pera. Tampoco haré referencia a la cabeza del asirio Holofernes, perdida por la perfidia de la judía Judith, quien después de embriagarlo, seccionó la testa del famoso general, de todo lo cual la Biblia da cumplida referencia. No. Ni éstas, ni la de Juan Bautista decapitado por orden de Herodes Antipas.</div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
No, ya que deseo referirme a otra cabeza, en éste caso política: la de José María Rodríguez. La intención manifestada por C's de solicitar como condición de pacto con el PP el degüello político del viejo mastodonte, ha puesto en evidencia la firme intención de Pericay y los suyos de facilitar el acuerdo con los otros seguidores del insigne Pep Gonella hoy felizmente acogidos entre las filas populares donde pululan y controlan buena parte del cotarro.</div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
Presto, la testa del dirigente local ha sido ofrecida a los leones en ritual público y bajo la férula del despiadado José Ramón Bauzá, quien, antes de entrar en lid electoral, con un simple movimiento del pulgar ha sentenciado al viejo gladiador de fondo.</div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
Así se allana el camino hacia el acuerdo entre los de Bauzá y los Pericay, que, de cuajar, su repercusión inmediata bien podría ser la de abrir una confrontación de consecuencias incalculables, al utilizar la cuestión lingüística de modo irresponsable, generando una indeseable confrontación en el ámbito de la sociedad que afectaría a todas las islas. Me parece que éste es uno de los factores primordiales que explica la presencia del polémico personaje, <em>casualmente</em> procedente de Cataluña, encabezando la lista de <em>Ciudadanos</em> al Parlament Balear.</div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
En cualquier caso, tal vez, esta vez sí, sea el fin político del detestado muñidor, de aquel que poseyó el don de la ubicuidad en territorio de lo oculto, sí, allí donde los vampiros renacen. S·T·T·L</div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
Pep Vílchez</div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; border-width: 0px; color: #413d3a; font-family: 'Trebuchet MS', Arial, Helvetica, sans-serif, arial; font-size: 0.8em; padding: 0px; text-align: justify;">
Publicat el 12/05/2015 a EL <a href="http://elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_id_noticia=7377">PERISCOPI</a></div>
<br />Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-3048965611946219852015-03-26T08:16:00.002-07:002015-04-10T01:50:18.877-07:00A UN AÑO DE LA MUERTE DE ADOLFO SUÁREZ<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES;">“El paso de los siglos no borrará
el eco de su nombre, unido siempre al recuerdo de una justicia social y un
progreso como nunca antes conociera nuestra patria. Con él logró España ser
una, grande y sobre todo libre de cualesquiera fuerzas extrañas a sus propios
designios. La obra de Franco perdurará a través de las generaciones.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES;">Adolfo Suárez (El Alcázar, <st1:date day="21" ls="trans" month="11" w:st="on" year="1975">21 de novioembre de 1975</st1:date>)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-KnyIQRSZQko/VRQeLd4gBFI/AAAAAAAAStQ/5NpXjS6V6Jo/s1600/suarez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-KnyIQRSZQko/VRQeLd4gBFI/AAAAAAAAStQ/5NpXjS6V6Jo/s1600/suarez.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
Jerifaltes del régimen franquista, entre ellos el joven Adolfo Suárez, a su izquierda Rodolfo Martín Villa</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Al iniciarse 1977 en todo el Estado
español se vivía un clima de inquietud y movilización. Tras el fallecimiento
del dictador Francisco Franco las puertas de un futuro esperanzador quedaban
abiertas pero no se vislumbraba el camino que había que recorrer y el coste
político y humano que habría que pagar para introducir un sistema de libertades
públicas e individuales aceptable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las fuerzas reformistas incrustadas
en el aparato del Estado franquista se disponían a llevar a cabo una estrategia
a través de la cual, en una primera fase, se elaboraría una Constitución y se
pondrían las bases de un sistema cuyo antecedente inmediato era la Restauración
canovista fundamentada sobre la base de
dos grandes partidos políticos, un sistema de alternancia bipartidista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Inicialmente se procedió a la
legalización de diversos partidos políticos como la Unión de Centro Democrático
dando paso al Partido Socialista Obrero Español, imprescindible para obtener el
beneplácito de las potentes socialdemocracias europeas y por tanto de las
democracias occidentales. La
instauración de las fórmulas de gobierno democráticas era un imperativo
histórico inaplazable tras la muerte del dictador.<o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;"> El entonces Presidente del gobierno, Adolfo
Suárez González, hombre procedente de la estructura del Estado franquista en la
cual había desempeñado importantes cargos –Procurador en las Cortes por Ávila
(1967), Gobernador Civil de Segovia (1968), Director de Radio-Televisión
Española (1969)- ocupando en 1975, de la mano de Herrero Tejedor, el puesto de
subsecretario general del Movimiento y, al fallecimiento de éste, es nombrado Ministro Secretario General del Movimiento en
el gobierno de Carlos Arias Navarro,
tras el fallecimiento del general Franco, datos que
nos muestran una subida meteórica del delfín de Torcuato Fernández Miranda al
cual se le atribuye la estrategia de la transición –en minúscula- de franquismo
hacia un sistema formalmente homologable
a los cánones de los estados de base
democrática partiendo desde los presupuestos del propio sistema totalitario a
través de la Ley de Reforma Política aprobada en un referéndum sin garantías
democráticas en 1976.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-5wci8KP_GlE/VRQmxWkqH8I/AAAAAAAASt8/iMdE8RokjWA/s1600/torcuato.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-5wci8KP_GlE/VRQmxWkqH8I/AAAAAAAASt8/iMdE8RokjWA/s1600/torcuato.jpg" /></a></div>
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Se saludan: Torcuato Fernandez Miranda y Adolfo Suárez González</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Desde el control de buena parte del
aparato político del sistema franquista, denominado Movimiento Nacional, -eufemismo para
denominar el fosilizado partido único del régimen-, en febrero de 1977, se
procedió a la legalización del Partido Socialista Obrero de Español, el cual
representaba el límite del juego político previsto. Así, las primeras
elecciones tendrían carácter de constituyentes y, en consecuencia, la labor
principal sería el de redactar y proponer una Constitución a partir de la cual
se abriría al resto de fuerzas políticas excluidas del proceso constituyente
entre las cuales se hallaba el Partido Comunista de España y el resto de
formaciones a su izquierda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">La agudeza de Adolfo Suárez y los
suyos fue el percatarse del hecho de que si se excluía al Partido Comunista de
España del citado proceso éste quedaría fuertemente condicionado y, por lo
tanto, las bases del nuevo sistema quedarían presumiblemente deterioradas al no
gozar del consenso necesario y basarse en la exclusión de la organización
política más relevante en el ámbito del antifranquismo, es decir, de la lucha
por las libertades democráticas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Efectivamente, la legalización del
Partido Comunista de España un Sábado Santo de 1977 fue, en mi opinión, la
clave de bóveda, la pieza que faltaba para que el paso para que la democracia que había que constituir fuera
homologable a nuestros vecinos inmediatos, en especial Francia e Italia donde
el Partido Comunista estaba plenamente integrado en el sistema parlamentario y
ese fue el acierto de Adolfo Suárez y el grupo que lo respaldaba. El PCE había
situado cuatro grandes elementos imprescindibles para asumir un proceso mínimamente
aceptable: Amnistía para los presos políticos, aceptación de las libertades básicas
–derecho de expresión, asociación, reunión y manifestación- y la exigencia de
un gobierno Provisional de amplia coalición que pilotara el proceso hacia la
democracia de manera imparcial. Como es sabido ni hubo gobierno Provisional ni las condiciones democráticas de las primeras elecciones de 1977 tuvieron
unas garantías aceptables que supusieran un itinerario imparcial sujeto a la
igualdad de oportunidades de todos los participantes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8wMmj2eN0T4/VRQhmU0kzKI/AAAAAAAASto/q1M0VfHaxCM/s1600/20120409_portada_mo_pce_legal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-8wMmj2eN0T4/VRQhmU0kzKI/AAAAAAAASto/q1M0VfHaxCM/s1600/20120409_portada_mo_pce_legal.jpg" height="186" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">El PCE jugo fuerte para evitar su
exclusión del proceso constituyente y poseía los instrumentos políticos para
ello. Audazmente Santiago Carrillo se situó en el interior del país poniendo a
los reformistas entre la espada y la pared. Desde el año anterior las
movilizaciones políticas y sindicales, en un contexto de grave crisis económica
agudizada por el inmovilismo del régimen dictatorial y de sus continuadores, convivían
en un clima de tensión permanente con atentados terroristas de ETA, GRAPO y
FRAP y con una extrema derecha sumamente agresiva que lleno de terror y sangre
este espacio temporal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Ya en enero de 1977 el asesinato a
sangre fría del grupo de abogados laboralistas de Comisiones Obreras elevó el
clima de tensión en el cual se celebraron los actos de despedida de los
asesinatos en una muestra de contención, firmeza y capacidad organizativa donde
el PCE mostró su fuerza y capacidad de control.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Asi, el PCE profundizó en su perfil
de partido democrático y el <st1:date day="3" ls="trans" month="3" w:st="on" year="1977">3 de marzo de 1977</st1:date>, a pocos días de la legalización del
PCE, Santiago Carrillo se reunió en Madrid con los secretarios generales de los
partidos comunistas de Italia y Francia, Enrico Berliguer y Georges Marchais
donde se presentó, en líneas generales, lo que entonces se definió como
“eurocomunismo”. Se trataba de evidenciar un alejamiento de las pautas de Moscú,
reafirmando la condena a la invasión soviética de Checoslovaquia, afirmando su
estrategia de cambio a través de un sistema pluripartidista y democrático
subrayando el indisoluble lazo entre socialismo y libertad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZE0ayAQgRqI/VRQiAyrEw_I/AAAAAAAAStw/_FzQjaT3DQA/s1600/eurcom.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ZE0ayAQgRqI/VRQiAyrEw_I/AAAAAAAAStw/_FzQjaT3DQA/s1600/eurcom.JPG" height="160" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Enrico Berlinguer (PCI), Santiago Carrillo (PCE)y George Marchais (PCF) en Madrid con anterioridad a la legalización del PCE</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Como tiempo después afirmara el
propio Santiago Carrillo, “<i>la izquierda,
entonces, estaba en las cárceles, en el exilio y era perseguida y machacada y
ya poco o nada tenía que perder. Aceptamos condiciones que no hubiéramos
aceptado, probablemente, en un régimen sólido de libertades</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">La democracia, pues, abría su camino
hacia un sistema duradero aunque no definitivo. Salir airosamente de una
dictadura fundamentada sobre la base de una gran tragedia y de cuarenta años de
ocultación, represión y calumnias no era tarea fácil y, desde luego, muy
difícil hallar la armonía entrando en un sistema nítidamente democrático.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">La Constitución de 1978 recoge el
estado político de un momento determinado y expresa la dicotomía de las fuerzas
en liza: los herederos del sistema franquista y la oposición democrática. Para
unos era el mínimo aceptable y para otros el máximo. El tiempo ya se encargaría
de corregir, a favor de la democracia, los desajustes hijos de una transición
permanentemente chantajeada por los oscuros poderes fácticos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">Hoy, cuando son mayoría los actuales
ciudadanos y ciudadanas que por edad no vivieron aquellos acontecimientos caen
muchas recriminaciones al no haberse podido sustanciar unas reformas que, a
todas luces, requieren de algo así como una nueva Transición donde deberían
quedar esclarecido el modelo de Estado de manera democrática y sin tutelajes ni
chantajes para dar cabida a los deseos soberanistas de las nacionalidades y
determinar la forma de Estado que
debería proponerse en Referendum para oscultar explícitamente la voluntad
popular entorno a la continuidad de la Monarquía o la conveniencia de la República
como formas de estado.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: ES;">La crisis económica que padecemos ha
puesto en evidencia un alto grado de desafecto hacia un sistema que, si bien
sirvió para salir de un régimen dictatorial, cada vez tiene menos que ver con
un futuro nítidamente democrático donde las aspiraciones de los ciudadanos y de
las diversas nacionalidades que existen en el interior del Estado español
puedan decidir libremente su futuro y se eliminen aquellos aspectos que tutelan y condicionan el devenir democratico y la convivencia ciudadana y, entre ellos la existencia de una monarquía que no ha sido explicitamente refrendada y que contiene aspectos no democráticos como el poder militar que se otorga al monarca el cual debería estar exclusivamente en manos de los poderes emanados de la soberania popular: el parlamento y el gobierno surgido de éste.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-72241741181370815082013-05-17T09:54:00.003-07:002013-09-23T09:34:09.819-07:00Jesús Izcaray<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
El lapse de temps que transcorre entre la mort del dictador Francisco Franco-novembre de 1975 - fins a la celebració de les primeres eleccions democràtica en 1977, va ser un període convuls amb una gran protagonisme de les mobilitzacions populars. A les Balears a la primera fase del procés caracteritzada pel continuisme franquista del govern d'Arias Navarro, patim les conseqüències de la política reaccionària i repressiva del Governador Civil ultradretà Carles de Mer</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Carles de Mer no va trigar a ser cessat i substituït pel Duc de Maura el qual va actuar en el seu exercici governatiu de manera més liberal i democràtica. Va ser en aquest context en què el Partit Comunista de les Illes Balears (PCIB) va organitzar un dels seus actes de presentació dels seus alternativa davant el que llavors s'anomenava "les Forces de la Cultura". Va passar l'acte al restaurant Can Penaso i l'ell van acudir diverses persones vinculades al món cultural mallorquí com a prova de reconeixement cap al PC sense que això signifiqués l'adhesió al mateix. Entre els assistents procedents de la península es trobaven el vice-secretari del PCE, Jaime Ballesteros i el personatge que avui és objecte de la meva atenció: Jesús Izcaray. (continuarà)</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-HUZzfWGyzkw/UZZqwb6BwpI/AAAAAAAAIQU/_IJKDnj2pWs/s1600/sopar-forces-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="408" src="http://1.bp.blogspot.com/-HUZzfWGyzkw/UZZqwb6BwpI/AAAAAAAAIQU/_IJKDnj2pWs/s640/sopar-forces-4.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><h2>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">Can Penaso, 1976. D'esquerra a dreta, Francesc Pi de la Serra, Antoni Serra, Jaime Ballesteros, Jesús Izcaray, Catalina Moragues, Ignasi Ribas, Francesca Bosch, Joan Thomas, Francesc de Borja Moll, Climent Garau, Lila Thomas i Jordi Forteza-Rey.</span></h2>
</td></tr>
</tbody></table>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-26986968534477464392013-05-13T14:09:00.001-07:002013-05-13T14:09:39.932-07:00<br />
NOTA 1 (La revolució d'Octubre)<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La Primera Guerra Mundial obrí dins al moviment obrer i socialista un profunda divisió. La causa fonamental fou l'actitud a emprendre a cadascun dels països en guerra per part de les organitzacions vinclades a la Segona Internacional. El partits socialistes majoritàriament optaren per recolzar els crèdits de guerra als parlaments i, per tant, a participar a la confrontació bèl·lica..</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Els que optaren per enfrontar-se a una guerra considerada com fratricida i que no corresponia als interessos dels proletaris ja que era una lluita de las classes dominants per interessos de caire imperialista. el 1915 i 1916 a les conferències de Kienthal i Zimmerwald un ample sector dels partits socialistes optaren per condemnà la guerra i en convertir-la en revolució. La revolta tendria que derrocar a tots els governants del països enfrontat i l'Internacional Socialista es truncava.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I, aquesta idea d'una revolució mundial, ocupava un lloc central lligat a la concepció de que el centre neuràlgic per a la revolució estava ubicat a terres europees. posseïdores de grans extensions colonials. Així ho defensaven Lenin i els bolxevics i, de manera destacada, Leó Trotski.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La Rússia revolucionària, el 1917, esperava l'esclat d'un procés similar a reu d'europeu. El procés s'inicià especialment a les àrees dels països integrats dins les anomenades potències centrals. Alemanya la revolta fou esclafada a foc i sang on foren assassinats els líders del comunisme espartaquista Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Especialment a Alemanya i Hongria, emperò els anys successius el perill revolucionari campà de manera real dins l'imaginari de milions de homes i dones i provocà terror entre les elits dominants.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La Revolució hauria d'ésser així europea i per tant mundial i els antics territoris dels tsars la espurna que encendria el procés que hauria de generalitzar-se.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Emperò, el fracàs de la revolució europea deixà en mans dels nous líders bolxevics el futur de l'empresa revolucionària. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-51512152925355071482013-04-28T11:19:00.005-07:002013-04-28T16:51:35.426-07:00<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">La decrepitud de la monarquia</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense necessitat de parlar massa de Felip V, primer rei de la dinastía borbònica d'origen francès, i excloent exclusivament la figura de Carles III, la taringa de monarques que van succeir al Rei Il·lustrat no resultaren massa beneficiosos pels seus súbdits. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Carles IV, molt poc patrioticament i per ordre de Napoleó Bonapart entregà la corona al seu fill, Ferrán VII, el qual a continuació la donà a l'emperador francès qui anomenà al seu germà Josep Bonapart com nou rei d'Espanya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot seguit, sense l”ajut del monarca exilat, ens treguerem les castenyes del foc i forem capassos d”aprobar una Constitució que pretengué finalitzà amb l”Antic Règim reconeixent drets col·lectius i individuals. .Emperò el felò Ferrán, que havia jurat respectar la Constitució de Càdis, no va tardar massa temps en rompre el seu jurament per dues veguades trencat ja que tornà a perjurar a l'anomenat Trienni Liberal imposant, desprès de tres anys de llibertat, de vell nou l'autocràcia autoritària i reaccionària amb l'ajut dels Cent Mil Fills de San Lluis que invadiren el país per torna a col·locar l'absolutisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així i sense aprofundir massa, a la mort e l'indigne Ferrán, es gererà una disputa dinàstica que provocà tres guerres civils omplint de mort i dolor les terres hispàniques, amb les anomenades guerres carlines al·lentades pels monàrquics i la noblesa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La seva filla, Isabel II, objecta de la disputa, tengué que anarse'n del pais, desprès d”un seguit d”escandols i s”exilà a Paris on morí a 1905.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Desprès de sis anys de progresisme amb republica inclosa, la monarquia dels borbons retornà de la mà d”Alfons XII recolçat per un cop militar, el qual reinà sols deu anys ja que morí jove i no deixà mal gust a la gent de l”època més preocupada per la figura del rei romàntic objecta de cobles i cançons.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Mort el rei quan encara no era nat el seu fill, el futur Alfons XIII, conegurem la regència de la muller d'Alfons XII coneguda com la Reina Maria Cristina i un cop assolida la majoría d'edat al 1903 accedía a la Corona l'avi de l'actual Rei Juan Carlos. Aquest reialme iniciat a principis de segle, desprès d”un agitada i dilatada singlatura -amb dictadura inclosa-, finalitzà amb la sortida del país del monarca i la seva familiadel i ,com la seva avia Isabel, finalitza llurs dies a l”exili a Itàlia a l'ampar del seu estimat règim mussolinià recolçat pel rei Victor Manel de Saboya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, idò, el fill d”aquest, conegut com a don Juan, tampoc pogué reinar per la perfidia del seu fill Juan Carlos, que es crià a prop del general Franco, i ara, desprès de totm i quant les circunstàncies dramàtiques d”un pais víctima de la guerra civil i de la llarga dictadura franquista afavoriren el retorn de la dinastía borbònica, el poble, que no era ni és monàrquic, contempla estupefacte com la monarquía s”enfonsa per mor de la seva pròpia estupidesa que possa en clara evidència el fet de que la seva existència no és més que un anacronisme òbvi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bon vespre<br />
Diumenge, 28 d'abril de 2013</div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-32855712099510091122013-04-22T07:04:00.001-07:002013-05-17T05:21:43.110-07:00<br />
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-large;">1969</span></b></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">L'any 1969 va ésser important, més diria: trascendent per a la meva experiència jovenil. Al començà l'any tenia 15 anys. L'abril, per Setmana Santa, un grup d'escoltes de l'Agrupament Fra Juniper Serra ubicat als local que la parròquia de Santa Eulalia disposava al carrer Campana de Palma, realitzarem un viatje-excursió a l'illa d'Eivissa. Record amb claretat l'imatge magestuosa de l'illa d'es Vedrà i l'estada al poble dels Cubells on encara a l'hora d'assistir a misa a l'esglesia el homes i les dones es situaven a llocs oposats cadascú a la seva filera de bancs. Algunes imatges resten a dins el meu calaix de la memòria i de manera especial algunes evissenques vestides a l'antiga amb la seva turnella que omplia la llargaria de l'esquena. La turnella llarga no era exclusiu d'Evissa aci, a Mallorca, de nin record haver vist algunes mullers amb similar pentinat, totes elles solien viure a la Part Forana.</span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-M3iesSJqMXM/UXVIzYNuarI/AAAAAAAAIKI/B-yK2tk9N04/s1600/Eivissa+-+1969.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-M3iesSJqMXM/UXVIzYNuarI/AAAAAAAAIKI/B-yK2tk9N04/s400/Eivissa+-+1969.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A Eivissa l'abril de 1969, Ote, Vicenç Aguiló, Bibiloni, Jaume Muntaner i jo mateix assegut a l'esquerra de l'imatge</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El mesos d'estiu d'aquell any els vaig passà a Es Castell de Menorca (conegut també com Villacarlos o inclús com Villa L'Harpa, pel seu gust per la música i la cançó). Aquells estiuencs dies menorquins foren inolvidables. La tia Marieta (Marieta d'es Castell), dona d'empenta i administadora de s'imprenta des Castell i els seus dos fills Tiago i Andrés em donaren una acollida força cordial. Especialment els meus cossins em desxondiren amb un seguit d'entreteniments entre el quals hi havia una ruta que començava els vespres al ball de l'Hotel Hamilton, per la qual cosa portaven corbates a les butxaques per complir amb els impresindible protocol que ens permitía entrar a l'hotel i, a continuació, ens anaven a Sa Punta a Cales Fons on el ball el presidia la música en voga aquells any: "El limon del limonero" y, especialmet "Maria Isabel". Sovint anavem a Cala Corb en Es Cau allà on vaig poder gaudir de les excel·lències musicals i cantarines i allà on ja hi tocava la guitarra Es Curro i amenitzaba el vespre en Biel amb l'imprencindible presència dels espontanis que omplien la vespreda d'aromes musicals mediterranis. Algun vespre ens acompanyà algún membre dels Parranderos dels quals la tia Marieta en feia de manager. Dona d'empenta he dit; ja que també havia desenvolupat el càrrec de regidora de l'ajuntament. Després, amb els anys, vaig tornar a visitar quasi cada cop que anava a l'illa aquest lloc situat vora mar a Cala Corb on ja fos estiu o hivern la cançó menorquina i les havaneres feien acte de presència. Especialment celebrades i conegudes eren les obres composades pel mestre Ortega i Monasterio i molt emocionant sentir cantar <i>La balada d'en Lucas</i> o <i>Na Nena</i> cançons que Els Parranderos havien incorporat al seu reportori.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-pyBsHMm45h8/UXVKUf62BVI/AAAAAAAAIKQ/j7AT8NaMmdc/s1600/parranderos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-pyBsHMm45h8/UXVKUf62BVI/AAAAAAAAIKQ/j7AT8NaMmdc/s320/parranderos.jpg" width="319" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">A l'inici d'aquesta nota he escrit que 1969 fou un any important per a la meva persona. Emperò, a més a més, mentre en trobaba gaudint de l'estança menorquina, van succeir dos fets que poc m'interessaren en aquells moments emperò d'indubtable transcendència. El 20 de juliol la missió Apollo 11 arribà a la Lluna que per primer cop era tropitjada pels éssers humans. </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-AJMzRDEqcqI/UZT0ZTLzZ3I/AAAAAAAAIO8/bc6dRx4UKZc/s1600/lluna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-AJMzRDEqcqI/UZT0ZTLzZ3I/AAAAAAAAIO8/bc6dRx4UKZc/s320/lluna.jpg" width="302" /></a></div>
</div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Alhora, quan hom tenia la l'atenció dirigida cap el nostre satèl·lit, ací, al planeta Terra, el 23 de juliol d'aquell prolífic any, el dictador, general Francisco Franco, en sessió extraordinària de les Corts franquistes i amb el recolzament de la gran majoria dels "procuradores" anomenava al príncep Juan Carlos com el seu successor. Diuen que don Juan, pare del príncep i legítim hereu a la Corona, comenta: "Al menos, Juanito ha leído bien el discurso". El príncep jurà fidelitat al "Caudillo" i als "Principios Fundamentales del Movimiento".</span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-rMIJVRotsOA/UZT1TeRs8MI/AAAAAAAAIPM/fX0-9eND86I/s1600/juan+carlos+jura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/-rMIJVRotsOA/UZT1TeRs8MI/AAAAAAAAIPM/fX0-9eND86I/s320/juan+carlos+jura.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">L'any no havia començat gaire bé per al règim franquista. A Barcelona els estudiants es mobilitzaren i tingué lloc un famós incident quant alguns universitaris intentaren llançar pel balcó de la Universitat al Rector, la qual cosa fou utilitzada per declarar l'Estat d'Excepció. Deien que a l'incident hi participà algun estudiant mallorquí. També esclatà el <i>affaire</i> Matesa, que posà en evidència la corrupció del règim i alhora traduïa l'enfrontament entre falangistes i membres de l'Opus Dei per fer-se amb el del poder polític del règim.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">En algun jutjat d'aquell país, aliè a la llibertat i a la democràcia, s'instruïa la causa 31/69 contra alguns membres d'ETA, que desembocaria en el consell de guerra de Burgos, on hi hauria nombroses peticions de pena de mort.</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;">Aquell any vaig conèixer un seguit de persones, amics de bon record, amb molts d'ells, a un moment o l'altre, visquérem les complicitats d'aquells joves que descobrien a poc a poc emperò amb passió i contundència el caire reaccionari i repressiu del règim dictatorial i de la societat que n'era afí. </span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-EZjNBDCDClg/UZYgx14zxOI/AAAAAAAAIPc/JKvy1PSxBgg/s1600/EH_038.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="http://2.bp.blogspot.com/-EZjNBDCDClg/UZYgx14zxOI/AAAAAAAAIPc/JKvy1PSxBgg/s320/EH_038.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Georgia;">Un pes totalitari de l'església catòlica. Per a molts de nosaltres la primera ruptura fou amb les creences de caire religiós. Tots havíem estat batiats sense excepció i el que no, era rebutjat de fet, tothom passava per al procés iniciàtic i desprès feia la seva. Emperò, una manifestació pública d'ateisme era impensable, ni tan sols es podia manifestar lliurement la condició de no creient. Clar, si havies estat educat sota un catolicisme casernari i negaves l'existència de deu, flastomaves i eres considerat un degenerat. Així, mes o menys ho establia l'imaginari hegemònic fermament controlat per les institucions religioses sota l'empar del règim sorgit d'una Creuada.</span></div>
<br />Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-11986944568307847252012-11-25T10:02:00.003-08:002012-11-25T10:18:50.183-08:00Eric Hobsbawm, honestedat intel · lectual i capacitat analítica<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
</span></span></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Amb la recent defunció de Eric Hobsbawm,
se’ns va un dels historiadors més lúcids i,
alhora, compromesos, del segle XX. La seva
percepció de les continuïtats i els canvis
històrics, l’induïren a delimitar les
seqüències històriques de manera coherent,
i, així, el segle XX fou un “segle curt” ja
que el fa iniciar coincidint amb la Primera
Guerra Mundial, el 1914 i finalitzar el 1991
coincidint amb la caiguda de la Unió
Soviètica.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;"><span style="font-size: x-small;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-t0KWHGQKM2Q/ULJZOVoXvTI/AAAAAAAAC4A/S5q0n0xBAH0/s1600/HOBSBAWM.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-t0KWHGQKM2Q/ULJZOVoXvTI/AAAAAAAAC4A/S5q0n0xBAH0/s1600/HOBSBAWM.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: xx-small;">Eric Hobsbawm</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"> </span></span></div>
</span><span style="font-family: Georgia;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
La destacada capacitat analítica de Hobsbawm
es va desplegar en la seva tetralogia que
arrenca en el que va denominar llarg segle
XIX treball historiogràfic plasmat en la
seva obra publicada el 1962 <i>L</i></span><i><span lang="CA" style="font-family: Georgia;">'Era
de les Revolucions</span></i><span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
que recull el periple iniciat per la
Revolució Francesa (1789) i que queda
fronterer amb les revolucions europees de
1848. Continua la seva exposició
historiogràfica el 1975 amb l'edició de <i>
L'Era del Capitalisme</i> que se situa entre
1848-1875 que és continuada el 1987 amb la
publicació de <i>L'Era de l'Imperi</i> que
abasta de 1875 a 1914 i culminarà 1994 amb
la seva magna obra <i>Història del Segle XX</i>.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
Eric Hobsbwam nascut el 1917 a Alexandria
(Egipte) de pare anglès i mare austríaca va
passar la seva infantesa a Viena
traslladant-se a Londres el 1933 en els anys
de l'ascens de Hitler al poder. Des
primerenca edat va tenir vinculació amb
l'esquerra socialista i a Anglaterra va
formar part del Partit Comunista Britànic
fins a la seva dissolució en els anys
noranta. A Cambridge coincideix amb un grup
d'historiadors d'orientació marxista com
Christopher Hill, Rodney Hilton i John
Saville als quals els unia la mateixa
militància comunista.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
Fidel al marxisme i a d’ideari comunista
durant tota la seva existència això no va
ser obstacle per mantenir la seva honestedat
intel·lectual i el seu agut sentit crític
acceptant el fracàs de l'experiència
comunista soviètica però mantenint-se fidel
a l'ideal marxista.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;"><span style="font-size: x-small;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-42H-BxPa1w4/ULJaYvEgGlI/AAAAAAAAC4I/iq4M84xa2Fs/s1600/Ludwig_Mies_van_der_Rohe%252C_Monumento_a_Rosa_Luxemburg_y_Karl_Liebknecht_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-42H-BxPa1w4/ULJaYvEgGlI/AAAAAAAAC4I/iq4M84xa2Fs/s320/Ludwig_Mies_van_der_Rohe%252C_Monumento_a_Rosa_Luxemburg_y_Karl_Liebknecht_2.jpg" width="256" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="font-family: Georgia;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: Georgia; font-size: xx-small;"></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia;"><span style="font-family: Georgia; font-size: xx-small;"></span></span><br /></div>
<span style="font-family: Georgia;"><span style="font-family: Georgia; font-size: xx-small;"><div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">
Monument dedicat a Rosa Luxemburg i
Karl Liebknecht obra de l’arquitecte
Mies van der Rohe, Berlín 1926</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
</div>
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Autor de més de vint obres es va caracteritzar per la seva visió de la història "des de baix", la seva lucidesa ve acompanyada per l'obra d'altres historiadors d'inspiració marxista que gaudeixen d'un general reconeixement en l'àmbit de les aportacions historiogràfiques com és el cas de E.P. Thompson o Perry Andersen o el de Josep Fontana, Pierre Vilar o Manuel Tuñón de Lara en l'àmbit de la historiografia peninsular.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">Certament, després de la caiguda del sistema soviètic el món contempla com es fractura la política de blocs i s'obre camí un nou esdevenir que ens situa en un món on s’imposa un poder unipolar en mans dels Estats Units de nord-america i on prolifera una nova tipologia conflictiva amb tot un seguit de bel·ligeràncies regionals que contenen una nova reformulació no subjecta a la bipolarització i que pren l’aparença d’ un conflicte de civilitzacions que en realitat amaga una contraposició de poders que lluiten pel control de les matèries primeres, especialment les que fonamenten el desenvolupament capitalista com son el petroli, el gas natural o el materials d’ample utilització a les noves tecnologies i el domini efectiu de les rutes comercials.</span><br />
</div>
</span><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Emperò les velles confrontacions, com es el cas arab-israelià o les conseqüències de les guerres de Irak i Afganistà així com les anomenades primaveres àrabs, continuen alimentant un marc conflictiu amb el ressorgiment de les afinitats religioses musulmanes que substitueixen en gran manera els moviments nacionalistes de caire progressista que van caracteritzar la postguerra mundial en la bona part de la segona meitat del segle XX en el marc de la confrontació bipolar.<br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">Aquestes noves realitats, que posen en entredit el pretès triomf occidental, el profetitzat “fi de l’historia”, es donen dins un context de avenç de la globalització que inclou un perillosíssim i creixent poder dels mercants financers en el marc d’una greu crisi econòmica mundial que reflexa greus desequilibris regionals – especialment a Europa- que imposen una dinàmica sotmesa al guany immediat i, per tant, especulatiu, que posen en evident perill les conquestes del pobles més desenvolupats tant pel que fa a l’anomena’t Estat del Benestar com a l’efectiu gaudiments dels drets democràtics i suposen una amenaça a les minses conquestes igualitàries en un món on la desigualat encara genera amples borses de marginació, fam i malalties que afecten a una bona part de la població mundial.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">L’obra d’Eric Hobsbawm, ens convida, doncs, a continuar la reflexió en la necessitat d'interpretar els esdeveniments en un marc històric obert que precisa d'una ingent tasca realitzada des del rigor i l'honestedat intel·lectual per poder servir com eina per reflexionar sobre el futur de la humanitat en aquest segle XXI que ha de mirar el passat no sols per interpretar-lo, sinó també, com eina de transformació que es projecta cap el present per construir un futur millor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">Palma, octubre 2012</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;"><span style="font-size: x-small;">Pep Vílchez</span></span></div>
</span><br />
<div align="center">
<span style="font-family: Georgia;">
</span></div>
<div align="center" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="font-family: Georgia;">
+ Informació</span></span></span></span></span></span></span></div>
<div align="center" style="text-align: left;">
<span style="font-family: Georgia;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: Georgia;"> </span></span></span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: Georgia;"><span style="font-family: Georgia;"><h1 id="titulo_noticia" style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: Verdana; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: -1px; margin: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<u><span style="font-size: xx-small;">
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4044083/20121001/mort-lhistoriador-britanic-eric-hobsbawm.html"><span style="color: #1122cc;"><span style="font-family: Arial;">
</span><u><span style="font-family: Verdana;">S'ha mort
l'historiador britànic Eric Hobsbawm</span></u><span style="font-family: Verdana;"></span></span></a>
( VilaWeb )</span></u></h1>
<div style="text-align: left;">
</div>
<h1 style="-webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; background-color: white; color: black; font-family: Georgia, "Times New Roman", Times, serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: -1px; margin: 0px; orphans: 2; text-align: left; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="font-family: Verdana; font-size: xx-small;">
<a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2012/10/01/actualidad/1349086514_771066.html"><span style="color: #1122cc;"><span style="font-family: Arial;">
</span><span style="font-family: Verdana;">Muere Eric
Hobsbawm, pensador marxista clave
del siglo XX</span></span></a> ( EL
PAIS )</span></h1>
<br />
<ul>
</ul>
</span><br /></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
</span><span lang="CA" style="font-family: Georgia;"><span style="font-size: x-small;">.</span></span></div>
</span> <br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="font-family: Georgia;">
</span></span></span></span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: Georgia;"></span></span></span></span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: Georgia;"></span></span></span></span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: Georgia;"></span></span></span></span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span style="font-family: Georgia;"><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Georgia;">
</span></div>
</span></span></span></span></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana; font-size: xx-small;"></span><span style="font-family: Verdana; font-size: xx-small;"></span><br />Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-31124907518022720592012-10-26T08:22:00.001-07:002012-10-26T08:29:56.138-07:00En la muerte de Santiago Carrillo Solares<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-style: italic; font-weight: bold;"><br /></span></div>
</div>
<div id="pagina1">
<div class="contenedor">
<div class="noticias">
<div class="noticia_texto" id="noticia_texto1">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La primera vez que vi en persona a
Santiago Carrillo fue en octubre de 1975, un mes antes de la muerte del
dictador. Con apenas 23 años pasé la frontera francesa para asistir al Pleno
Ampliado del Comité Central del PCE que durante tres días estuvo reunido en unos
edificios escolares vinculados al PCF en la ciudad francesa de Lisieux. Allí se
trató sobre el futuro del movimiento obrero y sindical en España y allí se
decidió que los comunistas defenderían en el seno el movimiento sindical la
necesidad de optar por la conversión del movimiento socio-político de las
Comisiones Obreras hacia una estructura de sindicato, dejando de lado la opción
de convocar un congreso sindical constituyente a partir de las estructuras de
las organizaciones del antiguo sindicato vertical por entonces, en gran parte,
en manos de militantes de CC. OO. La presentación del debate lo realizó Santiago
Carrillo quien, junto a otros dirigentes históricos del PCE, ostentaban la
presidencia del acto. Ni qué decir que aquellas imágenes han permanecido
indemnes desde entonces en mi mente.</span></div>
</div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q18I2hgMqFQ/UIqqrwUD8pI/AAAAAAAAC3w/b7S_xxE7bOg/s1600/carrillo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q18I2hgMqFQ/UIqqrwUD8pI/AAAAAAAAC3w/b7S_xxE7bOg/s1600/carrillo.jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Posteriormente, en 1986,
asistí, en Madrid, en calidad de miembro del Comité Central del PCE, siendo su
secretario general Gerardo Iglesias, durante tres sesiones de tres días
consecutivos a los debates que finalizaron con la eufemística auto-exclusión de
Santiago Carrillo como miembro del partido. El personaje que se mostró mítico en
el período de la confrontación con la dictadura, respaldado por una iniciativa
política substancialmente acorde con las necesidades reales del momento, ya sea
en la propuesta de Reconciliación Nacional o en lo que se denomino Pacto por la
Libertad , fue quien ya entrada la democracia dejaba de manera forzada de
militar en el partido cuya imagen estuvo durante décadas indisolublemente
vinculada a su figura junto a Dolores Ibárruri "Pasionaria".</span></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El que fuera líder indiscutible del comunismo español había
pasado de ser su cabeza visible más aclamada a ser maldecido después de un
penoso y lastimoso proceso de enfrentamientos, expulsiones y escisiones que
dieron al traste con lo que quedaba de aquel potente Partido Comunista de
España, el mismo que había sido capaz de poner en jaque a la dictadura del
general Franco y de atesorar un conjunto de militancia donde se agrupaba lo más
destacado de la vanguardia sindical y vecinal, estudiantes y profesores
universitarios y significados profesionales del arte y la cultura.</span></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-m7dLIQrdteQ/UIqpqmIcueI/AAAAAAAAC3g/IW-4xWjZZT4/s1600/carrillo---jsu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-m7dLIQrdteQ/UIqpqmIcueI/AAAAAAAAC3g/IW-4xWjZZT4/s320/carrillo---jsu.jpg" width="288" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: small;">Santiago Carrillo, de la
Comissió Executiva de les <a href="http://www.fideus.com/partis%20-%20juventudes%20socialistas%20unificadas.htm">Joventuts
Socialistes Unificades</a>, a primera fila d'una manifestació a Madrid el
1936</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: small; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; font-size: small; text-align: justify;">Hijo del socialista Wenceslao Carrillo, Santiago desarrollo una actividad política precoz al lado de dirigentes históricos del socialismo español como Julián Besteiro o Francisco Largo Caballero. Junto con Fernando Claudín llevó a cabo una de las operaciones políticas más relevantes del período republicano al conseguir la unificación de las Juventudes Socialistas y Comunistas en las J.S.U.</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Personaje controvertido, polémico, aclamado y odiado pero sin
lugar a dudas elemento clave para entender un largo período de nuestra historia
quien desde una indudable tenacidad que, junto a su longeva existencia, facilitó
que su vida estuviera permanentemente en el ojo del huracán de la política
española durante buena parte del siglo XX adentrándose en el XXI como un avezado
observador de la política española.</span></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El testimonio político de Santiago Carrillo, si algo singular
acoge es el frustrado intento de trasladar al comunismo ortodoxo hacia una
novedosa experiencia: una vía donde la libertad y la democracia se debían
mostrar consubstanciales al cambio y la transformación social. En esta línea,
conjuntamente con Georges Marchais (PCF) y Enrico Berlinguer (PCI) protagonizó
una esperanzadora iniciativa que el tiempo desterró de la política, el
eurocomunismo, pero que abrió un fructífero debate que contribuyó de manera
destacada a valorizar de manera irreversible los valores de la democracia frente
al modelo soviético estéril y autoritario e incapaz de servir como elemento real
de transformación de la sociedad.</span></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; text-align: center;">Audaz hasta el final de sus días, con sus luces y sombras, su contribución a la democracia española es un referente ineludible y solo por ello, pero no tan solo por ello, es merecedor de mi más profundo respeto.</span></div>
</div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-TDH5aqqlCSw/UIqqICeav6I/AAAAAAAAC3o/9EZCkYbp6XU/s1600/carrillo+-+diputados.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" height="162" src="http://2.bp.blogspot.com/-TDH5aqqlCSw/UIqqICeav6I/AAAAAAAAC3o/9EZCkYbp6XU/s320/carrillo+-+diputados.jpg" width="320" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: small;">1977. Congrés dels
Diputats : Rafael Albertí, Gregori López Raimundo, Dolores Ibárruri, Santiago
Carrillo i Ignacio Gallego</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Pep Vilchez</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/09/19/muerte-santiago-carrillo-solares/794876.html"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Diario de Mallorca</span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">19/09/2012</span><br />
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-29713766330429187652012-09-17T13:21:00.001-07:002012-09-17T13:21:09.572-07:00LA VIDA DE LOS OTROS <span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"></span></span></span></span></span><br />
<div align="justify" style="margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; word-spacing: 0px;">
<span style="font-family: Georgia;">El odio u aversión a las mujeres,
la misoginia, es un comportamiento asaz antiguo. Ya en
el Génesis, primer libro del Antiguo Testamento, se nos
relata cómo Eva, madre de la humanidad, recepciona la
maldición del creador al caer en la tentación que la
perfidia de Satanás provocó, adoptando la forma de la
siempre femenina serpiente, al hacerle incumplir la
única prohibición existente en el paraíso terrenal: no
ingerir la fruta del árbol de la ciencia. </span></div>
<span style="font-family: Georgia;">
</span><br />
<span style="font-family: Georgia;"><div align="justify">
Así, en la primera ocasión en que el creador se dirigió a
alguien de sexo femenino fue para maldecirlo. Y, ahí se encuentra el origen de
todos los males y calamidades que ha sufrido, sufre y sufrirá la humanidad ya
que de esa manera apareció la culpa generada por el llamado "pecado original".
La mujer fue condenada a parir con dolor y el hombre, pecador por seducción
femenina, a ganarse el pan con el sudor de su frente.</div>
<br />
<div align="justify">
Sería ocioso continuar relatando las múltiples vertientes
misóginas que acogen las escrituras de origen judeo cristiano, ya que es de
sobra conocida su reiterada aparición. Podemos relativizar el fenómeno bajo una
óptica exculpatoria que vincularía ese comportamiento misógino hacia otras
épocas y, por tanto, hacia otras mentalidades que generaron mitos y leyendas
vinculadas a un mundo especialmente fantasioso. Pero, por desgracia, en la
actualidad el peso de esas concepciones arcaicas e irracionales todavía se
percibe, especialmente entre los que sostienen ideas conservadoras de carácter
reaccionario. Por suerte estos planteamientos no afectan a la totalidad de los
creyentes, ni siquiera a la mayoría de ellos.</div>
<br />
<div align="justify">
Pero las instituciones que velan por la continuación de esas
creencias humillantes hacia el mundo femenino no dejan de maquinar, y no sólo en
la España carpetovetónica. Ahí está Todd Akin, candidato republicano a senador
por el estado de Missouri, miembro de la comisión de Ciencia y Tecnología de la
Cámara de Representantes de los Estados Unidos y destacado representante del
movimiento ultraconservador Tea Party , quien ha llegado a afirmar,
recientemente, que el embarazo por violación no debe ser objeto de interrupción
ya que para la fertilización debe existir un grado de consentimiento por parte
de la víctima, pues considera que el cuerpo femenino tiene formas de evitar un
embarazo no deseado. Así están las cosas en la extrema derecha conservadora
norteamericana, donde, además, suele ser común sostener ideas creacionistas que
atentan al sentido común y niegan los postulados darwinianos que abrieron las
puertas al conocimiento científico de la evolución de la humanidad.</div>
<br />
<div align="justify">
Aquí, en pocos días, el Partido Popular, en su calidad de
agente político de la Conferencia Episcopal y del Opus Dei, ha mostrado su fondo
ultraconservador proponiendo la modificación de la regulación de la interrupción
voluntaria del embarazo, eliminando el supuesto por malformación grave del feto.
En carta abierta al ministro de Justicia Alberto Ruiz-Gallardón, Javier Esparza,
neurocirujano infantil, alerta de "las terribles consecuencias humanas" de esa
decisión, condesando en el titular de su escrito la síntesis argumental de su
razonamiento: "Nadie tiene derecho a obligar al sufrimiento". Cumpliendo un
papel similar al del candidato al senado por el estado de Missouri, el
presidente de la Cortes valencianas, el popular Juan Cotino, atiza el fuego de
la discordia con declaraciones cuyo único objetivo es criminalizar a las
personas que optasen por la interrupción voluntaria del embarazo. De lo que se
trata, en definitiva, es de anular el derecho a decidir de las mujeres.</div>
<br />
<div align="justify">
En otro ámbito, en el sector educativo, objeto de una
obsesiva interferencia por parte de los herederos del nacionalcatolicismo, el
ministro del ramo, José Ignacio Wert, pretende que las escuelas concertadas
puedan practicar la segregación de sexos y simultáneamente recibir subvenciones
públicas aun cuando el Tribunal Supremo haya fallado en contra de tal
posibilidad. Para ello, con su mayoría absoluta, los populares reformaran la ley
para poder regar con dinero público las prácticas segregacionistas de
determinadas escuelas concertadas, generalmente en manos de instituciones de
carácter religioso en su vertiente católica, frecuentemente vinculadas al Opus
Dei.</div>
<br />
<div align="justify">
El pretendido "ministro del ala más civilizada del PP",
titular de la cartera de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha mostrado que tras
su piel de cordero se esconde el lobo de la intolerancia de los que pretenden
volver a conquistar el Estado para regular funciones que exclusivamente deberían
operar en el ámbito privado, según las creencias éticas o religiosas de cada
cual. No faltando quien opina que en realidad Gallardón, que se supone que
aspira a la sucesión del amortizado Mariano Rajoy, desee, con estas medidas,
congraciarse con los sectores de ultraderecha que tanto peso atesora entre las
filas populares.</div>
<br />
<div align="justify">
En fin, sería conveniente que, a estas alturas, ese grupo de
célibes varones que monopoliza el poder en las estructuras eclesiásticas
condenando a las mujeres, comenzando por su propia organización, a un humillante
papel subsidiario, dejara de inmiscuirse en la vida de los otros y apueste por
restringir determinados comportamientos al ámbito de su feligresía. </div>
<br />
<div align="justify">
Así mismo, cabe incluir en la nómina de la vejación a los que
han tolerado que la actuación misógina de un grupo de musulmanes increpando a
las agentes de la ORA que cumplían sus funciones laborales en las cercanías de
la mezquita ubicada en los alrededores de la plaza de Pere Garau de Palma,
fueran vetadas por la empresa concesionaria para ejercer su labor profesional en
la zona del conflicto, provocando una intolerable discriminación hacia el sexo
femenino.</div>
<br />
<div align="justify">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 0px; -webkit-border-vertical-spacing: 0px; -webkit-text-decorations-in-effect: none; -webkit-text-size-adjust: auto; -webkit-text-stroke-width: 0px; border-collapse: separate; color: black; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span style="font-family: Georgia;"> <span style="color: #666666;">Pep
Vilchez <br />
17/09/2012</span></span></span></span></span></span></span></div>
</span><div align="justify">
</div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-59684232881963820972012-08-17T04:40:00.003-07:002012-08-17T04:40:56.207-07:00LOS ALBACEAS DE LA HERENCIA <span style="text-align: justify;">Cada vez que algún responsable político del PP desea justificar algo difícilmente justificable, -léase, por ejemplo, un recorte o algún que otro incumplimiento de sus promesas electorales- invariablemente cita la herencia recibida del anterior gobierno. Y esto es así hasta tal punto que, cada vez que los albaceas de la herencia mienten – que no son pocas- la palabra mágica que casi nunca falta es: herencia.</span><br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">Claro que hay herencia del gobierno anterior al actual, pero no es menos cierto que la herencia que ha motivado el cariz dramático de la crisis que nos afecta se remonta a aquellos años del “España va bien”, consigna acuñada por José Maria Aznar en plena fiebre del ladrillo. Fue ese político el que puso las bases de la burbuja inmobiliaria allá por 1998 cuando aprobó una reforma de la Ley del Suelo (Ley 6/1998 ) que liberalizó aún más la oferta y, con una política de desgravación fiscal aplicada a la adquisición de bienes inmobiliarios, provocó una marea especulativa que es una de las causas más notorias que propiciaron la aparición de una burbuja inmobiliaria motivo principal de las trágicas consecuencias que siguen la fase de reflujo que suele acompañar a este tipo de mareas.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Y ello fue así porque esa liberalización del suelo se vio acompañada de una peligrosísima política de asunción de riesgos por parte del capital financiero – o sea, la banca que ahora hay que rescatar- en el ámbito crediticio que provocó un crecimiento acelerado de la economía basado en gran parte en la puesta en circulación de una gran masa de capital financiado, que, de manera artificial, engrosó las ganancias de especuladores, promotores inmobiliarios, bancos y cajas incrementando, de la misma manera, los ingresos de las instituciones públicas, las cuales vieron como ese espejismo de desarrollo les beneficiaba arreciando suculentos ingresos a las arcas públicas que asumieron unos gastos que no eran acordes con la riqueza real del país.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
De este despilfarro se “beneficiaron” las cuentas del gobierno central, de los municipios y, sobre todo, las comunidades autónomas, a la cabeza las gestionadas por el PP, o sea Madrid y la Comunidad Valenciana. No olvidemos la época de nuestro gran inversor, Jaume Matas, con el Palma Arena, palacios de óperas y congresos y un largo etcétera donde no faltaron botes de Cola-Cao y tarjetas visa sin control.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
De todo ello, de esas herencias, es de lo que no suelen hablar ni Montoro ni Rajoy siendo la responsabilidad máxima del Partido Popular de José María Aznar sin que los otros herederos de esa irresponsabilidad, los gobiernos del PSOE, aun estando al corriente de la situación, se mostraron incapaces de pinchar la burbuja y así, a sabiendas, continuaron en el país de jauja, cabalgando sobre un crecimiento que era pura especulación, engaño y, en el mejor de los casos, mera ilusión. Para más información pregunten al exministro socialista de Industria, Turismo y Comercio, Miguel Sebastian o léanse el artículo “La razón moral del indignado” de Francesc de Carreras. (La Vanguardia 17/05/2012.)</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
No en balde, pues, ambos partidos –PP y PSOE- aparecen como máximos responsables de la virulencia de la crisis económica ya que, por mucho que intenten pasarse la pelota uno a otro, su corresponsabilidad es indudable y así es percibido por un número cada vez mayor de ciudadanos tal como reflejan las encuestas. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Lo paradójico es que deban ser los culpables políticos de la situación los encargados de deshacer el desaguisado y, lo que es peor, que ahora la solución se halle en manos de la derecha política y económica de este país la cual, cuando se trata de defender sus intereses y privilegios, su carencia de escrúpulos es de sobra conocida. Sólo con citar el exabrupto soez de la diputada popular Andrea Fabra debería haber suficiente. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Pep Vilchez </div>
<div style="text-align: left;">
12/08/2012</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<a href="http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/08/14/albaceas-herencia/786882.html">Diario de Mallorca</a>, 14/08/2012</div>
Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-42161970911044977242012-07-12T09:17:00.003-07:002012-07-13T00:55:51.772-07:00Tampoc van creure Cassandra<div style="text-align: justify;">
</div>
<div id="gt-res-wrap">
<div dir="ltr" style="zoom: 1;">
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" id="result_box" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span b="Como sucediera a la sibila Casandra, hija de Príamo y hermana de Héctor y Paris, los que vaticinamos que de la caverna popular surgían voces de engaño y que tras sus promesas fermentaba la mentira, no fuimos creídos y ello no fue fruto de la maldición que" c="Com succeís a la sibil · Casandra, filla de Príam i germana d'Hèctor i Paris, els que vaticinamos que de la caverna popular sorgien veus d'engany i que després de les seves promeses fermentava la mentida, no vam ser creguts i això no va ser fruit de la maledicció que " title="Como sucediera a la sibila Casandra, hija de Príamo y hermana de Héctor y Paris, los que vaticinamos que de la caverna popular surgían voces de engaño y que tras sus promesas fermentaba la mentira, no fuimos creídos y ello no fue fruto de la maldición que">Tal com succeí a la sibil ·la Cassandra, filla de Príam rei de Troia i germana d'Hèctor i Paris, els que denunciarem que de la caverna popular sorgien veus d'engany i que de les seves promeses fermentava la mentida, no vam ser creguts i això no va ser fruit de la maledicció que </span><span b="Apolo lanzó contra su terrenal amada que le condenaba a pronosticar el futuro pero a no ser creída sino, más bien por culpa de la estulticia humana que llegó a límite de considerar plausible que la sola presencia de don Mariano en la Moncloa calmaría el proceloso océano dominado" c="Apol · lo va llançar contra el seu terrenal estimada que el condemnava a pronosticar el futur però si no és creguda sinó, més aviat per culpa de l'estultícia humana que va arribar a límit de considerar plausible que la sola presència del senyor Mariano a la Moncloa calmaria el procel · lós oceà dominat " title="Apolo lanzó contra su terrenal amada que le condenaba a pronosticar el futuro pero a no ser creída sino, más bien por culpa de la estulticia humana que llegó a límite de considerar plausible que la sola presencia de don Mariano en la Moncloa calmaría el proceloso océano dominado">Apol · lo va llançar contra la seva terrenal estimada que la condemnava a pronosticar el futur, emperò castigada a no ésser creguda sinó, més aviat fou per culpa de l'estultícia humana que va arribar a límit de considerar plausible que la sola presència del senyor Mariano a la Moncloa calmaria el procel · lós oceà dominat </span><span b="por los titanes más conocidos como mercados." c="pels titans més coneguts com mercats.
" title="por los titanes más conocidos como mercados.">pels titans del capital ara més coneguts com mercats.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca"><span b="por los titanes más conocidos como mercados." c="pels titans més coneguts com mercats.
" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;" title="por los titanes más conocidos como mercados."><br /></span></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-3W3yhsVuwos/T_74oR5ToDI/AAAAAAAAC24/yd5pLvTDxsg/s1600/casandra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-3W3yhsVuwos/T_74oR5ToDI/AAAAAAAAC24/yd5pLvTDxsg/s1600/casandra.jpg" /></span></a></div>
<div align="justify" class="almost_half_cell">
<div dir="ltr" style="zoom: 1;">
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span b="Ángela Melker, guardiana del euro y de su santa morada allá en el Banco Central Europeo no dejó de imponer a los súbditos monetarios de Alemania sus criterios de austeridad, los mismos que fueron negados, cual Pedro antes de cantar el gallo, por el insigne morador" c="Ángela Melker, guardiana de l'euro i de la seva santa morada allà al Banc Central Europeu no va deixar d'imposar als súbdits monetaris d'Alemanya seus criteris d'austeritat, els mateixos que van ser negats, com Pere abans de cantar el gall, per l'insigne habitant " style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;" title="Ángela Melker, guardiana del euro y de su santa morada allá en el Banco Central Europeo no dejó de imponer a los súbditos monetarios de Alemania sus criterios de austeridad, los mismos que fueron negados, cual Pedro antes de cantar el gallo, por el insigne morador">Ángela Merkel, guardiana de l'euro i de la seva santa morada, allà al Banc Central Europeu, no va deixar d'imposar als súbdits monetaris d'Alemanya els seus criteris d'austeritat, els mateixos que van ser negats, com Pere abans de cantar el gall, per l'insigne habitant </span><span b="del palacio moncloita." c="del palau moncloita.
" style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;" title="del palacio moncloita.">del palau monclovita.</span></div>
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Contemplam el nas d'en Mariano créixer, com el de Pinotxo, mentre tot allò que van jurar no realitzar ha quedat en no res, fruit d'una mentida - faltar a la veritat tot i sabent-ho- que ens està transportat cap al rècord d'ignomínia que un govern pot arribar atresorar.</span></div>
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Ja poden amagar-nos a González Pons, el mateix que, en el seu deliri fantasiós, oferir tres milions (TRES) de llocs de treball nous, encara que després, davant la sorpresa i indignació del respectable, deixà la cosa en l'àmbit dels desitjos. Quina barra!!</span></div>
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Aquí estan, Rajoy, Soraya, Montoro, Esperanza i tots ells alegres d'exercir el poder i sense rubor a marxes forçades ens situen en el passat empobrint a la majoria que ha de carregar amb les despeses de l'orgia perpètua del capital financer mentre el poderosos gaudeixen de privilegis i els defraudadors son amnistiats i per tant beneficiats tal com també ho son els banquers que tanta responsabilitat tenen amb la generació de l'actual situació.</span></div>
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">No anaven a pujar impostos, la seva sola presència tranquil · litzaria a tothom -que en aquest cas són els mercats- i fet i fet, passa el contrari i la conseqüència és que ens empobreixen i minven les condicions de vida de molta gent, de la majoria, sens dubte i, així, delmen la democràcia que passa per les hores més baixes des de la famosa Transició.</span></div>
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span b="Y, por si fuera poco, en nuestras islas, surgido de las profanidades de la caverna reaccionaria la ultraderecha de hoy, sin esvásticas ni yugos y flechas, emponzoña la vida tranquila de los insular y pone patas arriba todo lo asentado: hospitales, escuelas y" c="I, per si fos poc, a les nostres illes, sorgit de les profunditats de la caverna reaccionària la ultradreta d'avui, sense esvàstiques ni jous i fletxes, enverina la vida tranquil · la dels insular i posa cap per avall tot el assentat: hospitals, escoles i " style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;" title="Y, por si fuera poco, en nuestras islas, surgido de las profanidades de la caverna reaccionaria la ultraderecha de hoy, sin esvásticas ni yugos y flechas, emponzoña la vida tranquila de los insular y pone patas arriba todo lo asentado: hospitales, escuelas y">I, per si tot això fos poc, a les nostres illes, han sorgit de les profunditats de la caverna reaccionària la ultradreta d'avui, la qual, sense esvàstiques ni jous i fletxes, enverina la vida comunitària dels insulars i posa cap per avall tot allò assentat: hospitals, escoles i </span><span b="servicios sociales y, para rematar la faena impone una visión sobre el hecho lingüístico desestabilizadora, inculta, irresponsable" c="serveis socials i, per rematar la feina imposa una visió sobre el fet lingüístic desestabilitzadora, inculta, irresponsable" style="background-color: white; font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;" title="servicios sociales y, para rematar la faena impone una visión sobre el hecho lingüístico desestabilizadora, inculta, irresponsable">serveis socials i, per rematar la jugada imposen una visió sobre el fet lingüístic desestabilitzadora, inculta, irresponsable, humiliant i provocadora capitanejada per un president que renuncia a la seva llengua, als seus llinatges i escarneix el tarannà dels habitants de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa i de Formentera.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia;">Avui, la resignació seria sinònim de suicidi col·lectiu ja que aceptar dràtiques retalladas que afectan als treballadors públics i privats, al aturats, als malalts i impedits mentre las grans fortunes no col·laboren en res -no hi ha una sòla mesura que afecti als més rics - a més d'aceptar una greu injustícia implicaria deixar que les conseqüències de la crisi la paguin els més dèbils que sóm la majoria i la vegada que els que responsables directes dels desgavells se'n surten sense cap conseqüència.</span></div>
<span a="undefined" closure_uid_cakbc2="89" f="4" lang="ca" style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></div>
</div>
</div>
<br />
Pep Vilchez<br />
12/07/2012Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-41841642585004012652012-04-16T14:42:00.000-07:002012-04-16T15:41:52.652-07:00Un futur republicà dins l’esdevenir democràtic<h3 style="text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-MFhYHD_GPbA/T4yQFQVrTMI/AAAAAAAACsA/Ni1WR3eDh2o/s1600/republicacort.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-MFhYHD_GPbA/T4yQFQVrTMI/AAAAAAAACsA/Ni1WR3eDh2o/s1600/republicacort.jpg" /></a></h3>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Existeix una interessada opinió que manté la idea de que a Espanya el destí del sistema republicà està inevitablement condemnat al fracàs, o pitjor a la tragèdia. Si exceptuem la Gran Bretanya, tots els nostres veïns més propers són repúbliques. Ho són Portugal, França, Itàlia inclòs Alemanya, actual mare financera dels europeus. Aquests països foren monarquies i com a repúbliques pareix que es desfan amb soltura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
En realitat, en el seu origen, la animadversió antirepublicana ho era contra la democràcia i era comú, entre els franquistes, considerar que els habitants de l’Estat espanyol, per la seva sang calenta i el seu caràcter impulsiu i bel·licós, no eren aptes per l’exercici de la democràcia i, donada tal incapacitat genètica, de gaudir dels drets i llibertats, i, per tant, sols podien esser governats amb mà dura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El general Franco va assentar el seu poder en la demonització del sistema republicà el qual fou aniquilat a partir d’un irresponsable cop militar que derivà en guerra civil. Emperò el cop, en realitat, era contra les llibertats democràtiques, que foren les que permeteren posar en evidència les profundes desigualtats i injustícies que els pobles de l’Estat espanyol feia molt temps que patien.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El general que es va fer anomenar “Caudillo” ofegà totes les llibertats i va impulsar un nacionalisme agressiu fonamentat en el desig d’uniformar a tota la població sota el seu comandament, herald d’una visió reduccionista de caire espanyolista que intentà suplantar la personalitat del pobles amb una forçada assimilació castellanitzant i centralista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Franco va intentar que els ideals del nacionalcatolicisme tinguessin continuïtat a traves de la instauració de la monarquia de mà del fill del legítim aspirant –Don Juan-, es a dir de l’actual monarca, Joan Carles I. De fet, la monarquia afavorida pel dictador es consolidà, però no s’assentà a traves del ideals del Movimento Nacional. L’imperatiu històric, condicionat pel devenir d’Europa i el Món, afavorí que la monarquia obrís pas a un sistema de llibertats tal i com va recollir la Constitució de 1978.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Partint de l’essència democràtica que empara els drets individuals i col·lectius dels individus i de les nacions la República és un receptacle digníssim per gaudir de les llibertats democràtiques i emparar els drets dels ciutadans. L’opció republicana recull tots els requisits per ésser seriosament considerada i respectada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Totes i cadascuna de les opcions polítiques que es fonamenten en l’exercici de drets bàsics mereixen protecció i consideració, inclòs, com no podia esser d’altra manera, el dret del pobles a elegir la forma en que volen esser governats, així com l’inalienable drets de les nacions a l’autodeterminació.<br />
La democràcia implica molt més que l’exercici del dret a elegir els nostres representants de forma periòdica, ja que en tot moment ha de poder vehicular les idees de tos els que respecten les seves regles. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Avui, quan la monarquia parlamentària passa per hores baixes, explicitar la reivindicació republicana és una manera de proposar un forma d’Estat més democràtica la qual, en tot cas, si els ciutadans ho desitgen, té tota la legitimitat que la sobirania popular dóna a la voluntat dels pobles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El 14 d’abril de 1931 una societat dominada pel caciquisme, l’obscurantisme de caire religiós i una dreta autoritària avesada a hegemonitzar el poder polític i econòmic vaig la protecció de la monarquia, hagué de donar pas a un anhelat règim democràtic, el qual, des de el primer dia de la seva instauració, fou sabotejat pels mateixos que gaudiren dels privilegis de l’antic règim monàrquic. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El fracàs de l’experiència republican no fou el de la democràcia ja que la vella oligarquia no dubtà en desestabilitzar les llibertats públiques per assolir els plantejaments del totalitarisme de caire feixista que es desenvolupaven per gran part de la Europa dels anys trenta del segle XX . </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Pep Vílchez<br />
Palma, 11 d’abril 201</div>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-53419600862468219942011-11-07T15:10:00.000-08:002011-11-07T15:50:16.611-08:00Obscenidades financieras<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Según el Banco de España el proceso de recapitalización de las cajas de ahorro ha requerido 13.389 millones de euros. En reciente rueda de prensa el gobernador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha declarado que la aportación pública ha ascendido a 7.551 millones de euros por 5.838 del sector privado.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Según acaba de manifestar el mismo Ordóñez, la CAM, cuyo rescate costará más de 2.800 millones de euros a las arcas públicas, es "lo peor de lo peor". Ante esta afirmación es oportuno hacer un poco de memoria y recordar como hace tan solo escasos meses, en marzo pasado, el entonces presidente de la Generalitat valenciana, el popular Francisco Camps, declaraba que la CAM "es una caja ejemplar que genera prosperidad y bienestar".</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Antes de la intervención, altos ejecutivos de la Caja se aseguraron elevadas prejubilaciones. Otros miembros de la entidad financiera no fueron menos parcos como nos demuestra el caso de la exdirectora de la CAM quien intentó asegurarse un sueldo vitalicio de 350.000 euros anuales, suculento botín que muestra una codicia sin límites, máxime si consideramos que el coste de estos desaguisados lo pagarán los contribuyentes en un contexto de recortes de los servicios públicos esenciales y fuerte desempleo.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">En el caso de otra de las cajas intervenidas, Novacaixagalicia, con 2.465 millones de costo, las cosas van por el mismo camino como evidencia el hecho de que la entidad ha destinado 23,6 millones de euros para hacer frente a la salida de tres altos ejecutivos, montante que también podría ir a cargo de los ciudadanos.<br />
<br />
Por si fuera poco, esa escandalosa e indecente situación es simultánea a la existencia de una masa de desahuciados –un total de 16.500 en el segundo trimestre del año en curso– que ven como se esfuma su vivienda por imposibilidad de hacer frente a las cuotas de las hipotecas bancarias. Así, la precariedad económica de los que no pueden hacer frente a los reclamos bancarios se agrava con la pérdida de la vivienda y, en el colmo de la desesperación, por tener que continuar pagando las cuotas de la vivienda que les ha sido sustraída.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Es la irresponsable política de amplios sectores financieros la que en buena parte ha generado la situación de crisis que padecemos con el consiguiente retraimiento de crédito, la recesión y, en el mejor de los casos, el estancamiento del crecimiento económico.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Los dineros de los contribuyentes dedicados al "saneamiento" de las finanzas de estas entidades aventureras no es el único pago que los ciudadanos debemos realizar a estos incalificables culpables, ya que el paro y los recortes sociales son la única alternativa que surge de las mentes de los gobernantes. Algunos de ellos, singularmente el Partido Popular y Convergencia i Unió, obsesionados por recortar lo que más presente y futuro ofrece a la mayoría: la educación y la sanidad pública de calidad y los servicios sociales.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Aquellos políticos megalómanos –como nuestro popular imputado Jaume Matas– no sólo gestionaron mal, como demuestra el caso del Palma Arena, por citar el más conocido, sino que se embarcaron en proyectos de dudosa viabilidad como el Palacio de Congresos cuyo esqueleto ha quedado plantado en la bahía de Palma o el proyecto de construcción del Palacio de la Ópera, sin olvidarnos de la creación de múltiples empresas públicas que hoy se dedican a desmantelar los herederos directos de los que las impulsaron.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">El último dato del paro, referido al mes de septiembre del año en curso, ha mostrado un incremento de 95.817 personas que han engrosado las listas del desempleo, casi el doble de las cifras del año pasado en el mismo mes. Continúa, pues, una caída en picado de la actividad productiva. El problema del crecimiento económico es el centro medular de la crisis.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">En Europa los gobiernos liderados por el tándem galo-alemán, han optado por una reducción del gasto público lo que, inevitablemente, influye negativamente en el crecimiento de la actividad a la vez que suma otra fuente de desempleo provocada por los recortes en las administraciones públicas.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">El propio Fondo Monetario Internacional ha llamado la atención sobre el hecho de que los ajustes para reducir el déficit no deben interferir en el crecimiento, aunque la realidad es que la política de ajuste hasta ahora practicada no está dando los resultados esperados y sigue provocando más paro, sin que se logre activar una economía débil en puertas de una probable segunda recesión de consecuencias incalculables.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Mientras, el pretendiente popular ya se ve inquilino de La Moncloa y un verdadero espectáculo de piruetas dialécticas inunda los medios de comunicación con demagógicas declaraciones que van desde un González Pons que promete tres millones de empleos, que resultan ser solo objeto de un deseo, o la representante en Cataluña deñ Partido Popular, Alicia Sánchez Camacho quien contrariando lo practicado por su partido donde gobierna, como ocurre en nuestras islas, tiene la desfachatez de afirmar que la sanidad y la educación son sagradas.<br />
<br />
Al tiempo, profesores y alumnos se movilizan en defensa de la educación pública y en el sector sanitario se introducen drásticos recortes que precarizan la oferta hospitalaria clausurando centros de atención primaria, menguando la capacidad de intervención de los hospitales, disminuyendo la actividad de los quirófanos, además de recortar prestaciones económicas del personal sanitario, tal como ocurre en Cataluña y en otros lugares del Estado.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">En ese coro que entona la melodía del recorte hay que sumar a José Ramón Bauza y sus adláteres, quienes, después de aumentarse sus sueldos, han iniciado el camino que lleva al desempleo a cientos de empleados públicos.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">Cándido Méndez y Fernández Toxo, UGT y CC OO han situado el problema en su justo lugar ya que la realidad nos muestra que nos hallamos ante el agotamiento del modelo de crecimiento económico y sólo a través de su modificación es razonable pensar que las cosas puedan comenzar a cambiar, aunque por ahora los augures pronostican más crisis, menos crecimiento y mayor desempleo.<br />
<br />
Miembro del consell polític de INICIATIVAVERDS-EQUO</div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; word-spacing: 0px;"><a href="http://www.diariodemallorca.es/opinion/2011/10/19/obscenidades-financieras/712900.html">Diario de Mallorca</a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0px; margin-top: 0px; word-spacing: 0px;">19/10/2011</div>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4102475801833293869.post-22620075086194768092011-06-25T00:49:00.000-07:002011-06-25T00:55:47.045-07:00Chascarrillos<div style="text-align: justify;">Chascarrillo: "<em>Anécdota ligera y picante, cuentecillo agudo o frase de sentido equívoco y gracioso</em>" (Diccionario de la RAE).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Todo parece indicar que, en nuestro país, el único beneficiario de la crisis económica es el Partido Popular. En realidad se trata de una terrible paradoja ya que las criticas que los populares lanzan, siempre imprecisas y de carácter genérico, día sí y día también, sin piedad y de manera contundente hacia el gobierno de Rodríguez Zapatero, no se suelen complementar con las propuestas alternativas que serian de esperar de los que aspiran a gobernar desde la Moncloa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Los populares continúan ocultando a la población sus verdaderas intenciones. Dicen que hay que crear empleo; pero no con qué medidas, dicen que la situación es desastrosa, que lo es, pero siguen sin explicar cómo salir de ella.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A cualquier atento observador no se le debería escapar de qué manera piensan hacer frente a la crisis las gentes de Mariano Rajoy. Los populares obedecerían a pies juntillas las exigencias exteriores y atajarían por el camino que ya vemos como cuaja en la Cataluña convergente de Artur Mas. Allí, en el parlamento catalán, los recortes sanitarios y en beneficios sociales se han evidenciado en unos presupuestos totalmente apoyados por el Partido Popular el cual, a más a más, obtiene el beneficio de poseer un alcalde de claros tintes xenófobos en Badalona con la aquiescencia de CiU.</div><div style="text-align: justify;">Estamos ante una de las mayores estafas políticas de la democracia. Ahora, a poco tiempo de las elecciones generales, con un mapa azul de envergadura, toca continuar erosionando al gobierno para que tome las medidas que, en cualquier caso, si el PP gobernara también tomaría, pero con contenidos aún más lesivos para los intereses de la mayoría de la población.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ahora, recortes en cargos y sueldos que no son más que el chocolate del loro por su escasa entidad y después veremos fallecer el Estado del Bienestar con recortes drásticos en áreas como la sanidad y la educación así como en las prestaciones sociales. ¿Alguien lo duda? </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Los populares saben que la crisis deteriora seriamente el apoyo popular de todos los gobiernos que la gestionan. Tanto la derecha como la izquierda política, de Sarkozy y Berlusconi a Papandreu y Zapatero, incluso la conservadora Angela Merkel recoge un desgaste entre sus electores. Así lo evidencian las últimas elecciones regionales francesas, los recientes comicios municipales en Italia o el fuerte retroceso del partido conservador alemán en las elecciones regionales de Sajonia-Anhalt donde los verdes duplicaron sus resultados electorales.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Por supuesto, la crisis desgasta con mayor virulencia a los gobernantes de los países europeos más débiles: Grecia, Irlanda y Portugal y en una situación comprometida se encuentra España. Los populares centran todas sus esperanzas y estrategias en ahondar en la erosión que la situación provoca para obtener beneficio electoral. Vaya por delante mi disconformidad con las medidas que toma el gobierno socialista. Considero que hay otros caminos para hacer frente a la crisis que no sea sobre la base de incrementar el sufrimiento de la mayoría, pero me indigna –hay muchas razones para indignarse– ver el oportunismo político de los que utilizan la crisis sólo con el objetivo preferente de alcanzar el poder, a cualquier precio, sin escrúpulos y sin sentido de la responsabilidad</div><div style="text-align: justify;">Si alguien duda de lo que hasta aquí expuesto baste con observar y oír las reiteradas interpelaciones de Soraya Sáenz Santamaría o de Pío García-Escudero quienes a fuerza de repetir chascarrillos y ocurrencias exclusivamente dirigidas al rédito electoral, una en el Parlamento y otro en el Senado, han llegado a hartar de tanto espectáculo circense al común de los mortales hastiados de tantos sarcasmos y frivolidades a costa de una crisis que afecta a muchos y de la cual todo indica que sólo intentan sacar tajada.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Palma, 24 de julio 2011</div>Lo Torthttp://www.blogger.com/profile/12887265738757568429noreply@blogger.com