Jesús Izcaray

El lapse de temps que transcorre entre la mort del dictador Francisco Franco-novembre de 1975 - fins a la celebració de les primeres eleccions democràtica en 1977, va ser un període convuls amb una gran protagonisme de les mobilitzacions populars. A les Balears a la primera fase del procés caracteritzada pel continuisme franquista del govern d'Arias Navarro, patim les conseqüències de la política reaccionària i repressiva del Governador Civil ultradretà Carles de Mer

Carles de Mer no va trigar a ser cessat i substituït pel Duc de Maura el qual va actuar en el seu exercici governatiu de manera més liberal i democràtica. Va ser en aquest context en què el Partit Comunista de les Illes Balears (PCIB) va organitzar un dels seus actes de presentació dels seus alternativa davant el que llavors s'anomenava "les Forces de la Cultura". Va passar l'acte al restaurant Can Penaso i l'ell van acudir diverses persones vinculades al món cultural mallorquí com a prova de reconeixement cap al PC sense que això signifiqués l'adhesió al mateix. Entre els assistents procedents de la península es trobaven el vice-secretari del PCE, Jaime Ballesteros i el personatge que avui és objecte de la meva atenció: Jesús Izcaray. (continuarà)

Can Penaso, 1976. D'esquerra a dreta, Francesc Pi de la Serra, Antoni Serra, Jaime Ballesteros, Jesús Izcaray, Catalina Moragues, Ignasi Ribas, Francesca Bosch, Joan Thomas, Francesc de Borja Moll, Climent Garau, Lila Thomas i Jordi Forteza-Rey.