Turisme, medi ambient i patrimoni
La construcció d'un país digne, social i culturalment estructurat, és un objectiu que, ben bé, pot compartir una àmplia majoria de ciutadans d'aquestes illes. És de sentit comú i amb això ens juguem bona part del nostre futur.
Emperò els obstacles que fins ara s'han oposat en aquesta estratègia han estat tossuts i, alhora, altament nocius, especialment a l'àmbit de la destrossa del territori, fet incentivat per l'especulació i la corrupció de la mà de promotors i constructores amb la complicitat del poder polític, especialment del Partit Popular. Una part significativa del sector hoteler empresarial, no n'és aliè a la destrossa.
Comença a ser hora que el sector turístic empresarial prengui consciència definitiva que el creixement territorial de la planta hotelera està pràcticament esgotat i que l'augment dels seus legítims beneficis només pot créixer mitjançant una oferta turística amb més valor afegit, de qualitat i més respectuosa amb el medi ambient i el patrimoni paisatgístic i cultural.
Comença a ser hora, també, que els sectors implicats, hotelers, tours operadors, etc. ajudin a fer que finalitzin situacions poc atractives per un turisme de qualitat, i això vol dir que no continuí embrutint-se la imatge de Mallorca per les males pràctiques realitzades en alguns indrets de l'illa.
I d'això, d'aquest necessari redreçament, ens podem beneficiar tots, perquè la nostra natura i els paisatges de les illes, que són dels ciutadans, de tots, són un valor de gran atractiu que es pot compartir amb la gent d'altres indrets que ens visita i que ens possibilita anar més enllà que l'esquemàtic sol i platja.
Amb l'hospitalitat natural que ens pertoca i amb una oferta de qualitat, professionalitat i estabilitat, allargant els períodes d'ocupació i dignificant la vida laboral dels treballadors del sector, podem continuar generant riquesa els fruit de la qual sigui en benefici dels empresaris, inversors i treballadors directament implicats i de la resta de la població.
És útil i necessari que les institucions dediquin esforç en el manteniment dels nostres valors naturals, culturals i patrimonials. I, per això, cali invertir, en benefici del medi ambient i d'una harmoniosa utilització del territori. Els nostres visitants haurien, doncs, de col·laborar amb una aportació més simbòlica que real, emperò suficient per invertir la recaptació en benefici d'objectius mediambientals i, perquè no, també de caràcter social.
Així, el sector turístic hauria d'esser el primer interessat amb què el “conservadorisme” adjudicat a l'esquerra, en relació amb el medi ambient i el patrimoni, fos una idea compartida per tots i en benefici dels habitants de cadascuna de les illes i també de la diversificació de l'oferta integral turística que així caminaria cap a índex de més qualitat i, per tant, cap a una indústria més competitiva.
Fets recents com la mala imatge de Punta Balena a Magaluf, la corrupció policial a la Platja de Palma o, en l'àmbit patrimonial, la destrucció de valors arquitectònics que s'exemplifica en la pèrfida demolició de Can Bibiloni, edifici obra del prestigiós arquitecte mallorquí Gaspar Bennàssar, són realitats que, recentment, ens han indicat que les coses no van com haurien d'anar, que no podem continuar per aquest camí i, això, ho sap tothom. Caldrà, doncs, posar fill a l'agulla i redreçar la nau per evitar allò que emboira la bona imatge que fa atractiva les illes com a destí turístic preferent.
Les circumstàncies que emplenen de desgràcia i desestabilització altres indrets, potencialment competitius, especialment a la Mediterrània oriental, reforcen l'afluència de turistes i l'arribada de creuers. Això no serà sempre així. Ara caldria aprofitar l'avinentesa per millorar la nostra oferta turística i, alhora, amb el concurs de les institucions, diversificar les fons de creació de riquesa fomentant i incentivant la promoció d'altres activitats que de manera rendible rompin el monocultiu turístic generant altres fons d'activitats orientades cap a un tipus de producció adequat a cadascuna de les nostres illes. Tot un repte en la realització del qual ningú hauria de quedar exclòs.
Pep Vílchez
Publicat EL PERISCOPI, 01/06/2015
