REPERCUSSIONS DEL PROCÉS 1001 A MALLORCA
El
24 de juny de 1972 s'havia de reunir al convent dels Oblats de Pozuelo de
Alarcón els representants de diverses zones territorials de les Comissions
Obreres. Un setge policial va arrestar bona part dels assistents. Cap
representant de les Illes Balears va assistir a l'esdeveniment. Entre els
dirigents de CCOO que no van ser capturats hi havia la delegació catalana. Per
als detinguts es van sol·licitar penes que arribaven a 20 anys de presó.
A
Mallorca, els anys previs al 1972, l'activitat de les Comissions Obreres es
reduïa a una militància obrera majoritàriament vinculada al PCE la qual va
desenvolupar una combativa i valenta activitat clandestina a favor dels
interessos i drets dels treballadors i per les llibertats democràtiques, sense
comptar amb contacte orgànic extern des de la península. Entre aquests
militants obrers van destacar els germans Marcos i José Peralta, Enrique i Juan
Acosta, Rafael Azorín, Antonio Luna, Eduardo Pérez, Manolo García o Claudio
Bonilla.
Un cop empresonats Marcelino Camacho i els seus companys, la coordinació de CCOO esva traslladar a Catalunya sota la direcció de Cipriano García qui va tenir reiterat afany a connectar amb les Comissions Obreres de Mallorca, objectiu que es va fer efectiu el 1973.
Des
de llavors es va garantir la presència de Mallorca als òrgans de coordinació de
CCOO estatals participant, clandestinament, representants d'aquí amb la
presència a diverses reunions d'Antonio Palomino i Pep Vílchez. L'inici
d'aquest contacte està situat en uns moments de mobilitzacions destacades de la
classe obrera, dels estudiants i dels sectors antifranquistes, tot això va
suposar una empenta important en el desenvolupament del moviment obrer
organitzat de l'illa.
A
Mallorca, l'oposició al procés 1001 va obrir un camp de lluita important. En
aquest context, l'aspecte organitzatiu de CCOO va ampliar l'espectre militant
fins aleshores centrat en el sector de la construcció.
La
creació de la Comissió Obrera Mixta va tenir certa transcendència. La Comissió
va conjuntar diverses desenes de participants que es reunia en un dels locals
de la parròquia de Santa Payesa on participaven diversos sectors, gent
independent, del PCE i algunes persones, vinculades al PCE(i), després PTE. Es
van planificar diverses accions clandestines.
Simultàniament
es va connectar amb les anomenades Comissions Obreres de Sector vinculades a
l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), tots ells es van proposar de
crear un front de lluita per la llibertat dels 10 de Carabanchel celebrant una
assemblea a l'església de Sant Rafael de Palma preparatòria per tal d’articular
una acció pública exigint la llibertat dels detinguts a través d’una
manifestació a celebrar a Palma el 20 de novembre de 1973 data de l’inici del
judici davant el Tribunal d’Ordre Públic (TOP).
Aquell
mateix dia 20 ETA ho va fer coincidir amb l'atemptat mortal contra l'almirall
Carrero Blanco, davant d'aquesta situació, la manifestació preparada es va
desconvocar, però el treball clandestí no va parar.
El
procés d'unitat de Comissions Obreres va augmentar amb les noves incorporacions
polítiques i sindicals produint-se un salt qualitatiu en l'ordre orgànic: la
constitució de la Coordinadora de Rams de CCOO que es reunia periòdicament a
les dependències de l'edifici de l'Església que albergava Radio Popular la qual
unificà les diverses tendències sindicals existens. L'11 de febrer del 1975, a
propòsit de l'apel·lació al suprem del cas 1001, es va convocar clandestinament
una manifestació reivindicativa que es va dur a terme per alguns carrers de
Palma.
Palma, 1977, constitució del Sindicat de la Construcció de les Illes Baleares. D’esquerra a dreta: Paco García, Pep Vilchez i Manuel Cámara en representació del Secretariat de CCOO, parla el militant Antonio García Moreno (El alemán), a continuació Antonio Palomino Secretari General del nou sindicat, Tranquilino Sánchez Secretari de la Federació Estatal de la Construcció, Josu Larrañaga de la Unión Sindical de Madrid i Miquel Molina i Juan Illescas de les CCOO de la construcció de Menorca
Pep Vílchez i Carreras
desembre / 2023
