La crisi de la monarquia isabelina finalitzà amb la Revolució de Setembre de 1868 que donà pas al Sexenni Democràtic (1868-1874). A Mallorca l’1 d’octubre de 1868 fou destruït el monument situat a l’actual plaça de la Reina de Palma dedicat a la reina Isabel I i succeïren un seguit d’aldarulls; el més seriosos tingueren lloc a Inca on hi hagué alguns morts. Les protestes es centraren en l’oposició a les quintes i als imposts que gravaven el consum.
La reina borbona hagué de sortir del país i exiliar-se a París, després de que un cop d’estat militar de caire progressista encapçalat per el general Prim i l’almirall Topete es fes càrrec del govern, iniciant-se així un període convulsiu on es conqueriren un conjunt de àmplies llibertats entre elles el dret d’associació, reunió y lliure expressió i l’aplicació del sufragi universal masculí, llibertat d’impremta, de cultes i d’ensenyament.
El reconeixement de drets possibilità l’associacionisme obrer i l’aparició d’un fort moviment reivindicatiu. Durant el Sexenni Democràtic, es passà per un procés en el qual hi ha que inserir, el 1873, la proclamació de la Primera República.
A l’hora, entre les corrents polítiques progressistes més esteses, destacava el republicanisme federal, de tal manera que els inicis del moviment obrer organitzat estigui inicialment vinclat al republicanisme.
Així a Mallorca es començà la construcció de les societats obreres que articularen una federació des diversos rams de la producció, especialment sabaters, picapedrers i fusters. Aquestes idea de federació de societats obreres jugaria, en el transcurs dels anys, un gran protagonisme dins el desenvolupament del moviment obrer i sindical mallorquí.
Els primers dirigents sindicals procedien del Partit Republicà Federal. Aquest fou el cas de Francesc Tomàs Oliver que el 1869 fou anomenat president del Centre de Societats Obreres al hora que fou director de El Obrero, publicació considerada com a la primera publicació obrera de l’illa que fou portaveu de les Societats Obreres de Mallorca.
Emperò
l’impuls de l’associacionisme obrer tenia les arrels en la fundació, a Londres el
1864, de l’Associació Internacional de Treballadors (
Finalment, el 1875, se reinstaurà la monarquia dels Borbons en la figura de Alfons XII, fill de la reina destronada, i s’inicia un llarg procés anomenat La Restauració caracteritzat per un fort caciquisme i un sistema polític de torns fonamentat amb el bipartidisme entre conservador i liberals que no finalitzà fins la instauració de la Segona República i l’exili de Alfons XIII el 1931.
Hi
haurà que esperar uns anys fins que les idees del socialisme es consolidin
coetàniament a l’aparició dels primers dirigents sindicals socialistes com
Francesc Roca, fundador, el 1892 de l’Agrupació Socialista de Palma i de la
publicació de El Obrero Balear així
com president, en diverses ocasions, de la Federació Local de Societat Obreres,
al temps que tingué lloc l’enfrontament
del sindicalisme de caire anarquista i el de inspiració socialista pel control
de les diverses societats obreres, emperò d’això, pot esser que en parlem en un
proper article.