Amb la recent defunció de Eric Hobsbawm,
se’ns va un dels historiadors més lúcids i,
alhora, compromesos, del segle XX. La seva
percepció de les continuïtats i els canvis
històrics, l’induïren a delimitar les
seqüències històriques de manera coherent,
i, així, el segle XX fou un “segle curt” ja
que el fa iniciar coincidint amb la Primera
Guerra Mundial, el 1914 i finalitzar el 1991
coincidint amb la caiguda de la Unió
Soviètica.
Eric Hobsbawm
La destacada capacitat analítica de Hobsbawm
es va desplegar en la seva tetralogia que
arrenca en el que va denominar llarg segle
XIX treball historiogràfic plasmat en la
seva obra publicada el 1962 L'Era
de les Revolucions
que recull el periple iniciat per la
Revolució Francesa (1789) i que queda
fronterer amb les revolucions europees de
1848. Continua la seva exposició
historiogràfica el 1975 amb l'edició de
L'Era del Capitalisme que se situa entre
1848-1875 que és continuada el 1987 amb la
publicació de L'Era de l'Imperi que
abasta de 1875 a 1914 i culminarà 1994 amb
la seva magna obra Història del Segle XX.
Eric Hobsbwam nascut el 1917 a Alexandria
(Egipte) de pare anglès i mare austríaca va
passar la seva infantesa a Viena
traslladant-se a Londres el 1933 en els anys
de l'ascens de Hitler al poder. Des
primerenca edat va tenir vinculació amb
l'esquerra socialista i a Anglaterra va
formar part del Partit Comunista Britànic
fins a la seva dissolució en els anys
noranta. A Cambridge coincideix amb un grup
d'historiadors d'orientació marxista com
Christopher Hill, Rodney Hilton i John
Saville als quals els unia la mateixa
militància comunista.
Fidel al marxisme i a d’ideari comunista
durant tota la seva existència això no va
ser obstacle per mantenir la seva honestedat
intel·lectual i el seu agut sentit crític
acceptant el fracàs de l'experiència
comunista soviètica però mantenint-se fidel
a l'ideal marxista.
Monument dedicat a Rosa Luxemburg i
Karl Liebknecht obra de l’arquitecte
Mies van der Rohe, Berlín 1926
Autor de més de vint obres es va caracteritzar per la seva visió de la història "des de baix", la seva lucidesa ve acompanyada per l'obra d'altres historiadors d'inspiració marxista que gaudeixen d'un general reconeixement en l'àmbit de les aportacions historiogràfiques com és el cas de E.P. Thompson o Perry Andersen o el de Josep Fontana, Pierre Vilar o Manuel Tuñón de Lara en l'àmbit de la historiografia peninsular.
Certament, després de la caiguda del sistema soviètic el món contempla com es fractura la política de blocs i s'obre camí un nou esdevenir que ens situa en un món on s’imposa un poder unipolar en mans dels Estats Units de nord-america i on prolifera una nova tipologia conflictiva amb tot un seguit de bel·ligeràncies regionals que contenen una nova reformulació no subjecta a la bipolarització i que pren l’aparença d’ un conflicte de civilitzacions que en realitat amaga una contraposició de poders que lluiten pel control de les matèries primeres, especialment les que fonamenten el desenvolupament capitalista com son el petroli, el gas natural o el materials d’ample utilització a les noves tecnologies i el domini efectiu de les rutes comercials.
Emperò les velles confrontacions, com es el cas arab-israelià o les conseqüències de les guerres de Irak i Afganistà així com les anomenades primaveres àrabs, continuen alimentant un marc conflictiu amb el ressorgiment de les afinitats religioses musulmanes que substitueixen en gran manera els moviments nacionalistes de caire progressista que van caracteritzar la postguerra mundial en la bona part de la segona meitat del segle XX en el marc de la confrontació bipolar.
Aquestes noves realitats, que posen en entredit el pretès triomf occidental, el profetitzat “fi de l’historia”, es donen dins un context de avenç de la globalització que inclou un perillosíssim i creixent poder dels mercants financers en el marc d’una greu crisi econòmica mundial que reflexa greus desequilibris regionals – especialment a Europa- que imposen una dinàmica sotmesa al guany immediat i, per tant, especulatiu, que posen en evident perill les conquestes del pobles més desenvolupats tant pel que fa a l’anomena’t Estat del Benestar com a l’efectiu gaudiments dels drets democràtics i suposen una amenaça a les minses conquestes igualitàries en un món on la desigualat encara genera amples borses de marginació, fam i malalties que afecten a una bona part de la població mundial.
L’obra d’Eric Hobsbawm, ens convida, doncs, a continuar la reflexió en la necessitat d'interpretar els esdeveniments en un marc històric obert que precisa d'una ingent tasca realitzada des del rigor i l'honestedat intel·lectual per poder servir com eina per reflexionar sobre el futur de la humanitat en aquest segle XXI que ha de mirar el passat no sols per interpretar-lo, sinó també, com eina de transformació que es projecta cap el present per construir un futur millor.
Palma, octubre 2012
Pep Vílchez
+ Informació
S'ha mort l'historiador britànic Eric Hobsbawm ( VilaWeb )
Muere Eric Hobsbawm, pensador marxista clave del siglo XX ( EL PAIS )
.
