La decrepitud de la monarquia

Sense necessitat de parlar massa de Felip V, primer rei de la dinastía borbònica d'origen francès, i excloent exclusivament la figura de Carles III, la taringa de monarques que van succeir al Rei Il·lustrat no resultaren massa beneficiosos pels seus súbdits. 

Carles IV, molt poc patrioticament i per ordre de Napoleó Bonapart entregà la corona al seu fill, Ferrán VII,  el qual a continuació la donà a l'emperador francès qui anomenà al seu germà Josep Bonapart com nou rei d'Espanya. 

Tot seguit, sense l”ajut del monarca exilat, ens treguerem les castenyes del foc i forem capassos d”aprobar una Constitució que pretengué finalitzà amb l”Antic Règim  reconeixent drets col·lectius i  individuals. .Emperò el felò Ferrán, que havia jurat respectar la Constitució de Càdis, no va tardar massa temps en rompre el seu jurament per dues veguades trencat ja que tornà a perjurar a l'anomenat Trienni Liberal  imposant, desprès de tres anys de llibertat, de vell nou l'autocràcia autoritària i reaccionària amb l'ajut dels Cent Mil Fills de San Lluis que invadiren el país per torna a col·locar l'absolutisme.

 Així i sense aprofundir massa, a la mort e l'indigne Ferrán, es gererà una disputa dinàstica que provocà tres guerres civils omplint de mort i dolor les terres hispàniques, amb les anomenades guerres carlines al·lentades pels monàrquics i la noblesa.

La seva filla, Isabel II, objecta de la disputa, tengué que anarse'n del pais, desprès d”un seguit d”escandols i s”exilà a Paris on morí a 1905.

Desprès de sis anys de progresisme amb  republica inclosa, la monarquia dels borbons retornà de la mà d”Alfons XII recolçat per un cop militar, el qual reinà sols deu anys ja que morí jove i no deixà mal gust a la gent de l”època més preocupada per la figura del rei romàntic objecta de cobles i cançons.

Mort el rei quan encara no era nat el seu fill, el futur Alfons XIII, conegurem la regència de la muller d'Alfons XII coneguda com la Reina Maria Cristina i un cop assolida la majoría d'edat al 1903 accedía a la Corona l'avi de l'actual Rei Juan Carlos.  Aquest reialme iniciat a principis de segle, desprès d”un agitada i dilatada singlatura -amb dictadura inclosa-, finalitzà amb la sortida del país del monarca i la seva familiadel i ,com la seva avia Isabel,  finalitza  llurs dies a l”exili a Itàlia a l'ampar del seu estimat règim mussolinià recolçat pel rei Victor Manel de Saboya.

Bé, idò, el fill d”aquest, conegut com a don Juan, tampoc pogué reinar per la perfidia del seu fill Juan Carlos, que es crià a prop del general Franco, i ara,  desprès de totm i quant les circunstàncies dramàtiques d”un pais víctima de la guerra civil i de la llarga dictadura franquista  afavoriren el retorn de la dinastía borbònica, el poble, que no era ni és monàrquic, contempla estupefacte com la monarquía s”enfonsa per mor de la seva pròpia estupidesa que possa en clara evidència el fet de que la seva existència no és més que un anacronisme òbvi.

Bon vespre
Diumenge, 28 d'abril de 2013