Dies
abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial , el 31 de juliol de 1914, moria
assassinat el líder socialista francès Jean Jaurès a mans d’un militant de
extrema dreta, membre de Action Française .
Com molts socialistes, Jaurès s’havia oposat fermament a la guerra.
 |
Assassinat de Jean Jaurès, reconstrucció de 1919
Un
cop esclatada la conflagració, una part significativa del socialisme europeu s’oposà
a l’enfrontament entre els pobles i
clamà contra una guerra imperialista front la qual mantingueren la proposta de
convertir-la en revolució. Així pensava la denominada esquerra zimmerlaviana – referida a la Conferència de la Internacional Socialista reunida a la ciutats suïsses de Zimmerwald, el
setembre de 1915 i Kienthal a l'abril 1916.
|
 |
Alguns delegats a la Conferència de Zimmerwaldd, al centre Lev Trotski, a la seva esquerra Karl Radek.
|
Adscrits a aquesta corrent hi havia dirigents russos d'esquerra socialista com ara Lenin, Zinóviev o Trotski. La majoria dels partits socialistes europeus donaren suport als seus respectius governs, ja sia votant a favor dels crèdits de guerra en els parlaments de França i Alemanya o amb la participació directa en el govern com fou el cas del Partit Laborista britànica. La
temuda guerra resultà una tràgica matança de milions de persones i va causar la
misèria de les multituds. L’any 1917 s’entrà en el tercer any de la denominada
Gran Guerra. El patiment de les tropes i de la població civil dels països
bel·ligerants arribà a un límits insuportables. Es generalitzaven els motins de
soldats i a la rereguarda les vagues i protestes dels obrers. El malestar dels pagesos
i una profunda crisis de subsistències provocà fam i misèria a les ciutats.
 |
Manifestació contra la manca de subsistències poc abans de la Revolució
|
Aquestes
constants tingueren efectes catastròfics per al gran Imperi del tsars de Rússia
on Nicolau II, rodejat d’una camarilla inepta governava un immens territori. El
desenvolupament econòmic era molt desigual amb una incipient presència
industrial concentrada a les gran ciutats – especialment a San Petesburg i
Moscou- i una situació semi-feudal que afectava els camperols a amples zones
del país.
 |
El tsar Nicolau II i el seu fill, el tsarevitx, porten uniforme
d'oficial cosac. La tsarina està al costat del tsar.
|
Les
derrotes de l’ineficient exercit rus provocaren una forta desestabilització en
els fronts de combat la qual cosa, combinada amb les greus penúries de les
ciutats i el camp, provocà la caiguda del tsar a partir d’un fort moviment de
protesta que s’inicià a la ciutat de Sant Petesburg.
 |
Soldats russos es rendeixen a la Batalla de Tannenberg
|
La rebel·lió possibilità el
renaixement de les organitzacions de participació popular sorgides en la
revolució russa de 1905. Així, ressorgia el Soviet de la ciutat de Petrograd, nova
denominació que adoptà la capital bàltica.
 |
Assemblea a la fàbrica Putilov de Petrograd
|
Paral·lelament, s’instaurà un Govern
Provisional gestionat majoritàriament per la dreta liberal amb el recolzament
dels socialistes del Partit Socialdemòcrata Rus (menxevic) i del Partit Social-revolucionari.
El príncep Lvov fou el nou cap del govern i Kérenski, oficiosament representant
en el govern dels socialistes col·laboracionistes, ministre de Justícia. S’inicià
un procés que es caracteritzà per l’existència d’una dualitat de poders: el
Govern Provisional i els soviets. De fet el control de la situació estava en
bona part a l’àmbit dels soviets, on el socialistes moderats hi tenien, aleshores,
la majoria de la representació.
 |
1917, reunió del Soviet de Petesburg
|
Aquesta
dualitat de poders caracteritzat per un govern conformat per el sectors de la burgesia
liberal amb el suport dels socialistes moderats dels soviets, no va poder
aguantar les tensions que provocaren las continuació de la guerra. El fracàs de
la “ofensiva Kérenski”, el qual havia estat anomenat Primer Ministre i
comandant en cap, agreujà la situació i provocà una forta mobilització d’obrers,
soldats i camperols.
 |
Kérenski,l maig de 1917
|
 |
El darrer Govern Provisional
|
L’abril
de 1917 Lenin arribà a Finlàndia procedent de Suïssa mitjançant un vagó
segellat que travessà el territori alemany. L’històric dirigent bolxevic, des
del primer moment, defensà la necessitat d’impulsar la revolució demanant els
traspàs de tot el poder als soviets i la finalització de la guerra. El mes següent arribà Trotski, procedent de Nova York. desprès de passar per molts d'ostàcles. Les
consignes de la Revolució Russa ¡Tot el
poder als soviets! i ¡Pau, pa i terra!
es feren efectives l’octubre de 1917 en la presa del poder pels bolxevics que instauraren
el poder soviètic, començant una històrica i contradictòria experiència de
transformació política i social.
 |
Lenin i Trotski, els líders de la Revolució Russa de 1917
|
Els
successos que continuaren un cop pres el poder no foren gens propicis a la
realització de l’ideari revolucionari. El març de 1918 la Rússia revolucionària
signava amb les Potències Centrals el Tractat de Brest-Litovsk finalitzant la
confrontació bèl·lica a costa de la cessió d’amples territoris. La desitjada
revolució europea fou contundentment ofegada un cop finalitzada la guerra. A
Alemanya – la revolta fou contundentment ofegada i foren assassinats els dirigents
espartaquistes Rosa Luxemburg i KarlLiebknecht. Amb la derrota de la República Soviètica de Baviera i la curta
experiència del govern revolucionari de Béla Kun a Hongria l’expectativa
revolucionària perdé la perspectiva de la seva expansió. La contrarevolució es
posà en marxa als territoris russos provocant una sagnant guerra civil on
intervingueren les potencies guanyadores de la guerra.
 |
 |
La
Revolució restà aïllada i combatuda. Rússia no fou l’espurna que animaria la
revolució europea en la perspectiva de la revolta mundial. S’obria així un
llarg camí on desprès de continues confrontacions entre els líders bolxevics
s’obrí pas l’heterodoxa posició de construir el socialisme a un sol país que derivà cap un procés
d’industrialització i col·lectivització forçosa en un context de dictadura del partit
comunista -hereu del bolxevics- que provocà el sorgiment del poder repressiu de
l’estalinisme.
a la tomba de Lenin a Moscou en 1927 al desè aniversari de la Revolució Russa
Amb tot, la Revolució d’Octubre obrí un raig d’esperança entre les treballadores i treballadors del món; la possibilitat de construir una societat millor sense explotadors ni explotats prenia cos. En commemorar els 100 anys d’aquet transcendental esdeveniment, els nombrosos actes, congressos, conferències, projeccions cinematogràfiques, exposicions i una destacada activitat editorial posen en evidència la importància d’aquesta fita sense la comprensió de la qual es impossible entendre la historia del segle XX i molts dels elements que conformen, encara avui, la realitat del món que ens ha tocat viure.
Pep
Vílchez
Historiador
02/12/2017
Article publicat a la revista "Unitat" desembre/2017
htps://issuu.com/marcospinazzola/docs/unitat_diciembre_2017_final
http://www.ib.ccoo.es/webbaleares/
Article publicat a la revista "Unitat" desembre/2017
htps://issuu.com/marcospinazzola/docs/unitat_diciembre_2017_final
http://www.ib.ccoo.es/webbaleares/
