Un dels personatges més característics de l’entorn dretà que envolta el batle de Calvià, Carlos Delgado, i habitual comentarista defensor de les essències que formen el còctel reaccionari de l’ala dura del Partit Popular balear no ha dubtat a manifestar públicament que sentia «horror, asco e indignación» davant els escàndols coneguts a Mallorca. No n’hi ha per menys. No hi ha cap dubte que el veredicte del comentarista connecta amb la majoria de l’opinió pública, que comparteix les mateixes sensacions davant l’embolic organitzat als jardins de la casa popular.
Si observam l’origen de tan esfereïdora autocrítica, resulta que ens traslladam a l’entorn del Partit Popular més retrògrad que es recorda i que, en molts aspectes, ens retrotreu als temps d’Arias Navarro. Capitanejant l’encapçalament bronquista es troba el molt particular Carlos Delgado, defensor d’una sèrie de postulats de caràcter historicolingüístic dignes de ser recollits en l’antologia del disbarat.
No obstant això, sembla que no tot està perdut, ja que l’actual cúpula popular —encapçalada per Rosa Estaràs— manifesta sentir-se amb ànims d’enfrontar-se a la situació. Però, alerta!: la presidenta diu que només es fia del seu marit i dels seus fills. Vaja papereta!
Així, des de la convicció tan desmoralitzadora, es nomena un comitè d’honor, presidit per un dels pròcers de la dreta local —don Román Piña Homs—, i tot seguit es passa a acusar els altres de no fer com ells, que suspenen de militància els seus càrrecs implicats i creen comitès per vetllar per la integritat moral de la seva organització. Estratègia de la defensa: ventilador i cinisme per exculpar-se d’un vergonyós espectacle, la responsabilitat del qual és exclusiva dels seus protagonistes i dels que han permès, tolerat o encoratjat aquestes situacions.
Pel que fa a la decisió presa pel Partit Popular balear de personar-se com a acusació particular en els casos CDEIB i Turisme Jove, cal dir que, efectivament, pot obeir a una sobrevinguda voluntat de perseguir el desordre generat per la corrupció, encara que afecti l’organització popular, que és on ha trobat major acolliment a les Balears. Al cap i la fi, la tasca que centra l’interès de la dreta no és la corrupció —encara que sembli increïble— sinó l’exercici del poder polític en benefici de les seves múltiples i heterogènies causes, entre les quals no és absent l’interès pel lucre personal. Però la imatge corrupta no és rendible(ni rentable)electoralment, ja que l’allunya del poder.
Essent això aparentment així, no ha passat desapercebuda la sospita que en realitat l’interès de personar-se judicialment seria conèixer el contingut de la instrucció judicial per poder detectar-hi el grau d’amenaça que les indagacions puguin suposar per a destacats militants del partit que acapara l’escenari d’allò corrupte.
Per si no n’hi hagués prou, els càntics que amenitzen les hores al Jutjat número 4 de Palma han pujat de to fins a tal punt que l’exconseller de Comerç del Govern de l’absent Jaume Matas, l’actual diputat autonòmic Josep Juan Cardona, serà requerit per sumar-se a la coral que escenifica el cas Scala, cosa que obrirà el camí a noves interpretacions que puguin suggerir una notable ampliació de l’elenc melòdic i aproparà l’hora de la irrupció en un rabiós directe de l’eminent director de l’orquestra, qui després de la fuga ben bé podria interpretar una bona cantata.
En fi, passi el que passi i succeeixi el que succeeixi, no hi ha cap dubte que educació per a la ciutadania és una assignatura que s’ha d’impartir sense vacil·lacions i de manera seriosa i compromesa, encara que només sigui per inculcar entre les joves generacions uns valors cívics col·lectius que representen un denominador comú compartit i que afecten la pràctica d’uns comportaments que sostenen les bases de la convivència en una societat moderna i civilitzada.
Pep Víchez
08/10/2008
