Dues de les formacions polítiques medul·lars del denominat “Bloc per Mallorca” -el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida- tenen davant seu la prompte realització de sengles processos congresuals. Ambdues organitzacions es plantegen en les seves respectives assemblees sobiranes les seves perspectives i, conseqüentment, el disseny del futur de les seves organitzacions; la seva cohesió estratègica i la pròpia consistència del seu projecte.
Donada la importància que tenen les deliberacions i acords que es puguin adoptar en aquests encontres -especialment per allò que puguin repercutir en el futur del mapa polític de la nostra illa-, té cert interès prestar atenció a allò que s’hi debati amb especial esment cap als efectes que se’n puguin derivar; encara que sigui només per la seva repercussió en la governabilitat de les institucions més importants de les Balears on la seva presència i vot és determinant ara i, presumiblement, en el futur, en la perspectiva dels comicis municipals i autonòmics del 2011 o, -qui ho sap?-, davant la possibilitat d’una anticipació electoral.
Les passades eleccions autonòmiques i municipals varen tenir un efecte agredolç per als defensors de l’opció “bloquista” inspirada en la idea de la reagrupació de les formacions d’esquerra que la conformen. Agres conseqüències d’uns resultats electorals molt limitats -especialment a Palma- i dolça perquè foren suficients per possibilitar desbancar la sempiterna dreta insular i obrir les portes als progressistes per endinsar-se en els punts de decisió des dels quals es regeixen els destins de la nostra comunitat.
Així les coses, les passades eleccions generals mostraren la feblesa del pacte del quatripartit progressista que va optar per desenvolupar una nova política d’aliances que va suposar una greu distorsió marcada per un fracàs electoral rotund. Ni Esquerra Unida, coaligada amb Els Verds, ni el Partit Socialista de Mallorca coaligat aquesta vegada amb Unió Mallorquina en companyia d’Esquerra Republicana i els escindits ex pesemeros d’Entesa per Mallorca, no obtingueren resultats electorals acceptables essent aquests tan esquàlids, que el resultat de la suma de tots els vots obtinguts per ambdues coalicions fou inferior a aquells obtinguts pel “Bloc per Mallorca” a les anteriors eleccions municipals i autonòmiques.
Finalment, el sonat fracàs de les vies alternatives al Bloc per Mallorca, va tornar a situar a les formacions originàries d’aquesta agrupació en la via de reconsiderar les seves estratègies i redissenyar, de nou, l’opció “blocaire” com a pura coalició a la carta per a les confrontacions electorals del 2011.
És clar que una nova reformulació no està exempta de cost polític i que aquell entusiasme que en el seu moment va generar el reagrupament de l’esquerra progressista i nacionalista s’ha anat descomponent, perdent credibilitat la proposta unitària com a conseqüència de les bandades, contradiccions i el tacticisme emprès per les dubitatives direccions polítiques, la qual cosa ha contribuït a desfigurar els continguts estratègics del Bloc i, per tant, a la pèrdua de part del seu atractiu.
Ara, des de la humilitat i la sinceritat, s’haurà d’intentar tornar a situar a la perspectiva immediata la reconstrucció de la política unitària per arribar a les futures confrontacions electorals en possessió d’una oferta electoral que es presenti davant l’electorat com una proposta sensata, cohesionada i amb capacitat per tornar a generar adhessions i il·lusions. Tal volta el treball, en gran part positiu, realizat des de les institucions pels representants dels partits coaligats, ajudi a recomposar allò que no s’hauria d’haver romput.
Difícil camí a recórrer ja que, per unes formacions ensinistrades en la lletra grossa de la discrepància que determina la recerca frenètica de la diferència, quan allò que realment es necessita és una permanent identificació de denominadors comuns que donin solvència als acords per evitar que aquests siguin una pura estratègia de repartiment de poder.
Identificar coincidències, situar en el seu punt just les discrepàncies i acceptar que queda molt de cami per recórrer des de la perspectiva d’una política unitària, podria donar com a resultat persistir en aquest gir històric que la nostra comunitat requereix per equilibrar el seu futur sobre la base d’un respecte estricte als nostres valors culturals i ecològics i, de manera destacada, per a potenciar el desenvolupament d’una ètica política fonamentada en criteris aliens a la corrupció per obrir una sostenida regeneració de la vida política en la qual, aquestes formacions, estan cridades a jugar un paper important juntament als seus socis de govern, desenvolupant ambdós – el Bloc i el PSIB-PSOE-, la lleialtat al civisme polític que el país necessita.
Pep Vílchez és membre independent del Comitè d´Enllaç d´Esquerra Unida – Els Verds de Mallorca
Octubre/2008
