L´any passat commemoràrem els esdeveniments vinculats al 75 aniversari de la proclamació republicana i al 70 del cop d´estat dels militars rebels, greu irresponsabilitat que obrí el camí a la Guerra Civil de tan tràgiques conseqüències.
En el capítol de les tragèdies, fa poc més de setanta anys, el vespre del 5 de gener de 1937, nit de Reis, moriren assassinades al cementiri de Porreres 5 dones, totes elles membres del Partit Comunista, la més coneguda és Aurora Picornell, qui compartí la seva dissort amb Catalina Flaquer Pascual, les seves filles Antònia i Maria Pascual Flaquer, amb elles també assassinaren a Berlamina González. No hi hagué cap mena de judici. Son conegudes com a "les roges del Molinar". Foren tretes irregularment de la presó de dones de Can Sales. La seva amiga, companya de presó, Maria Lluïssa Marquès, filla del republicà solleric, també assassinat, Bernat Marquès ens ha deixat el testimoni: Sovint em deia "em mataran, Maria Lluïssa, em mataran." Llorenç Capellà, en el seu imprescindible Diccionari Vermell, ens conta també que l´encarregada de la presó cridà els seus noms i els digué: "Salgan, que las piden".
El pare d´Aurora, Gabriel Picornell Serra i els seus germans Gabriel i Ignasi, també moriren assassinats. Els altres germans, Llibertat i Joan, salvaren la vida ja que formaren part de l´expedició mallorquina que el mes de juliol del 36 partí de Palma cap a Barcelona per a participar a les Olimpíades Populars -rèplica a les Olimpíades de Berlín celebrades baix el règim nazi-, finalment, ambdós, patiren el llarg camí de l´exili, com ocorregué a centenars de milers de persones republicanes. El marit d´Aurora, reorganitzador del Partit Comunista a la clandestinitat de la postguerra immediata, Heriberto Quiñones, -excel·lentment biografiat per David Ginard Féron- moria afusellat a Madrid, el 1942, després de sofrir terribles tortures que li provocaren nombroses fractures i ferides.
Cartell de les Olimpíades Populars
El 1987, l´Ajuntament progressista, presidit pel batlle Ramon Aguiló, dedicà un carrer d´es Molinar de Palma a Aurora Picornell la qual, amb el temps, ha esdevingut un dels símbols del la lluita i el comprimís polític de moltes dones progressistes.
Emperò, a l´any 1937, a Mallorca, la repressió oficial no fou menys cruel. Així, el 24 de febrer es compliran també 70 anys de l´afusellament d´Emili Darder, darrer batlle democràtic de Palma fins a les eleccions municipals de 1979, membre d´Esquerra Republicana Balear, d´Alexandre Jaume -diputat i figura senyera del socialisme mallorquí-, Antoni Mateu Ferrer -que fou batlle d´Inca- i Josep Maria Ques, tots ells republicans, socialistes i demòcrates, públicament afusellats al cementiri de Palma desprès d´un judici militar irregular sense cap tipus de garanties.
Pel que fa a Emili Darder, amb el pas del temps, a mesura que s´amplia el coneixement de la seva persona, activitat i creences, el seu perfil guanya en intensitat i s´engrandeix la vàlua de l´home, del metge i del polític. No menys succeeix en el cas d´Alexandre Jaume, advocat, defensor dels humils, de forta fermesa moral i intel·lectual.
A tots ells els recordam avui, no només per donar compliment d´una data, no només per recuperar del passat el que és digne de ser rememorat, sinó també -i sobretot- com a referents morals de l´esquerra i, sense dubte, també de tots aquells demòcrates que saben el preu de la llibertat -en aquests casos la vida- i, per tant, la vàlua de la democràcia que, de cap de les maneres, hem de tolerar que s´embruti en mans dels corruptes.
Pep Vílchez
